dijous, de novembre 09, 2006

Memòria històrica

Ben aviat José Montilla esdevindrà el president número 128 de la Generalitat de Catalunya, segons ell Catalunya mai havia assolit una llibertat política més amplia, bé, potser sí, des de la restauració del president Tarradellas, però no si la comparem amb els anteriors a 1714. Tambe s'ha dit que seria el primer president nascut fora del Principat de Catalunya, però és veritat?

"L'historiador Joan B. Culla ha explicat que "hi ha com a mínim ben documentats 13 presidents" de la Generalitat medieval i moderna, és a dir, abans de la seva abolició el 1714, que van néixer fora de Catalunya, en llocs com València, Saragossa, Terol, Castella, Logronyo i fins i tot Nàpols, llavors pertanyent a la Corona d'Aragó i Catalunya, a més d'Andalusia, d'on eren Tena i Sotomayor." El Periódico.

Remenant per la xarxa he trobat els següents resultats:

Bisbe de Girona García Gil de Manrique y Maldonado, nascut a El Pobo de Dueñas, Guadalajara l'any 1575 i mort a Madrid l'any 1651, president de la Generalitat de Catalunya des de 1632 fins 1635. Bisbe de Girona (1628-1633) i de Barcelona (1633-1651). Després de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenta lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intentà dissuadir de posar-se sota la protecció del rei de França, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra. La imatge és de la seva tomba.

Luis de Tena, natural de Guadix i president de la Generalitat entre el 1617 i el 1620, va ser Bisbe de Tortosa.

Alfonso de Sotomayor, nascut a Carmona i dirigent de la Generalitat entre el 1677 i el 1680, va ser Bisbe de Barcelona.

Altres noms possiblement no principatins que he trobat pero no he aconseguit més informació.

Andreu Bertran. President 1416-1419. Bisbe de Barcelona (1416-1420). Intervingué de forma destacada en la resolució del Cisma d'Occident. Possiblement valencià.

Pero Ximénez de Urrea. President 1446-1449. Conegut com a Pero de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446-1489). Feu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.

Miquel Delgado. President 1476-1478. Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.

Berenguer de Sos. President 1479-1482. Canonge degà de la seu de Barcelona i bisbe electe de Sàsser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al bàndol ciutadà de la Biga, de nobles i cavallers.

Escut de Juan Payo Coello al monestir de Poblet. President 1488-1491. Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran II.

Pedro de Mendoza. President 1497-1500. Abat de Santes Creus (1479-1519). Parent de Ferran II, li devia -probablement- l'abadia i el càrrec de President de la Generalitat.

Alfons d'Aragó. President 1500-1503. Bisbe de Tortosa (1475-1513) i arquebisbe de Tarragona (1513-1514).

Gonzalo Femández de Heredia. President 1504-1506. Arquebisbe de Tarragona (1490-1511), residí habitualment al monestir Sant Miquel d'Escornalbou (Riudecanyes, Baix Camp).

Jordi Sanç. President 1509-1512. Paborde de la catedral de València.

Lluís de Cardona i Enríquez. President 1524-1527. Abat de Santa Maria de Solsona (1514-1531), però no sé si és el mateix Lluís de Cardona i Enríquez( ? , v. 1488 – Tarragona, 1532) Bisbe de Barcelona i descendent dels Ducs de Cardona.

Dionís de Carcassona. President 1533-1536. Canonge de Lleida.

Jeroni de Requesens i Roís de Liori. President 1539-1542. Cardenal nomenat pel papa Climent VII (1529). Bisbe d'Elna (1530-1532) i arquebisbe de Tarragona (1533-1558). Regí la seva arxidiòcesi per mitjà de vicaris generals, ja que quasi be sempre residí a Gènova i a Roma.

Joan de Tormo 1552-53, i Miquel de Tormo 1553-1554. Poca durada aquests, germans? Aragonesos?

Benet de Tocco. President 1569-1572. De nom Marco Antonio di Tocco, adoptà el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556-1559 i 1562-1564) i bisbe de Vic (1564-1572) i Bisbe de Girona (1574-1578?) i repetirà l'any 1578-1581 com a president.

Francesc Morillo. President 1626-1629. Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell.

Esteve Salacruz. President 1632. Abat del monestir de Sant Pere de Galligants (ciutat de Girona).

Pau del Rosso. President 1650-1654. Canonge degà de la seu de Barcelona d'origen sard.

Alfonso de Sotomayor. President 1677-1680. Bisbe de Barcelona (1663-1682), després d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657-1663).

L'últim president de la Generalitat d'origen no català va ser Benet Ignasi de Salazar, Bisbe de Barcelona, natural de Logronyo, que va ocupar el càrrec entre el 1689 i el 1692.

1 comentari:

Anònim ha dit...

No hi ha res de nou. El sol segueix sortint, l'aigua mulla i els ocellets canten, el món no s'acaba perquè sigui president Montilla com no s'acabaria si ho fos en Mas.

És el típic histerisme i atac de por que sempre fa la dreta. Va bé conèixer la història per poder combatre això.