divendres, de juliol 30, 2010

El debat sobre les curses de braus també arriba al Japó


Avui el diari digital Yomiuri a publicat la notícia sobre la prohibició de les curses de braus al nostre Principat.
L'article fa referència a la prohibició anterior a les Illes Canàries, però explica que és la primera vegada que una Comunitat Autònoma del continent pren aquesta decisió.
També fa referència a la història de la tauromàquia que, segons el diari té més de mil anys d'antiguitat i es remunta a l'època romana ( això faria 2000 anys, per a mi ). També explica que els nobles espanyols van exportar la tradició a l'Amèrica del Sud.
Parla de la davallada de popularitat dels braus a Catalunya amb una única plaça activa a Barcelona, amb un públic reduït fins a només centenars d'espectadors.
Per acabar para esment a les possibles repercussions econòmiques i social amb la resta de l'estat.

El Mainichi Shinbun també en fa esment, a la seva edició digital en anglès i en japonès a al seva edició impresa. Els hauré d'explicar que Catalunya no és un "chiho", una regió sinó un "jichishu" una Comunitat Autònoma, o millor encara, una "shu" un estat com Califòrnia, tot i que jo sempre els dic "kuni", país.

dijous, de juliol 29, 2010

No em vaig casar vestit de torero!

Tobuushi vol dir "la vaca que vola", m'agraden les vaques, i si volen encara més. M'agraden les vaques frisones blanques i negres, i m'agrada les vaques asturianes de color lila com en un anunci de Suchard.
Per això estic content que el Parlament hagi aprovat la llei per prohibir les curses de braus al Principat.
Ha estat un debat identitari? Potser sí, potser els catalans ens volíem diferenciar dels espanyols, però no com diuen des de la caverna espanyolista, ens catalans hem estat pioners en la defensa i protecció dels animals, som i serem els més avançats socialment dels pobles de la "Pell de Brau", i una nació avançada no és pot permetre una tradició que es basa en la tortura d'un animal pel gaudi públic. El brau és cultura, és clar, a l'antic Egipte, Micenes, o Creta es feien jocs i es sacrificaven bous, Octavi August en va sacrificar un munt de bous en honor a Juli César, el bou és un símbol de la terra i de la fertilitat. Però tres, dos o mil anys no justifiquen aquestes pràctiques a l'actualitat.
Catalunya s'ha independitzat d'Espanya no políticament però en mentalitat. N'hi ha que diuen que els animals no tenen drets, potser no, però se'ls ha de tenir respecte. A mi el rotllo "latino" de "la maté por que la quería" no em cola ni que ho digui Bizet ( bé, don José a Carmen ).
La imatge que Espanya ha exportat a l'estranger des de les campanyes franquistes de la "Fiesta Nacional" a mi em fan molta vergonya, francament, ja es prou haver de patir una manca d'identitat reconeguda, per que a sobre l'identitat que t'obliguen a tenir vingui associada de la cruel tortura d'un animal.
Recordo que al començament de viure al Japó, el meu professor de japonès em va preguntar si quan em vaig casar ho vaig fer vestit de torero! Us ho podeu imaginar? Ni els toreros es casen de torero!
Jo li vaig dir que allò era tan ridícul com que un lluitador de Sumo es casés despullat amb els calçotets de Sumo, i a sobre vaig afegir la mentida que de a Catalunya les curses de Braus estaven prohibides. Ara no és cap mentida, hem fet un pas més cap al país que volem ser, avui som més europeus que ahir.
I si algun brau vol "asil polític" ja ho sap...

dimecres, de juliol 28, 2010

Stitch a la japonesa ( Japan Twist 2 )

Ahir us parlava del Japan Twist, avui us en mostraré un altre exemple. Molt coneixereu la peŀlícula de Disney "Lilo i Stitch", des de fa uns mesos TV Tokyo i Disney Chanel Japan emeten una sèrie de televisió basada en la peŀlícula, en aquest cas però, la sèrie es titula Stitch!

Sembla ser que Stitch s'ha oblidat de la pobre Lilo i ara cerca aventures, ja no a Hawaii però a Okinawa, unes illes tropicals japoneses al Pacific ( en el suposat que Okinawa sigui Japó, d'això n'hi ha que també en tenen dubtes, tot i ser un tema taboo).
La nova companya d'Stitch es diu Yuuna, i és japonesa, és clar que ha perdut tots els trets ètnics d'una japonesa per convertir-se en un personatge esteoripat de manga/anime.


Com podeu veure a Stitch li ha sortit una companya de color rosa, com no! Al Japó sempre hi ha d'haver variacions per tot, suposo que és una manera per lluitar contra l'uniformitat diària, per això hi ha tants mòbils, càmeres o ordinadors de colors diferents on triar. Amb els personatges passa el mateix, per exemple a Pretty Cure hi ha noies que duen els cabells de diferents colors així les nenes poden triar qui és el personatge que els agrada més, els mateix passa amb els Power Rangers, doncs també hi havia d'haver un Stitch nena rosa per les nenes. A mi la sèrie em sembla una bestiesa, és com si fessin una segona part de Romeo i Julieta on cap d'ells mor i el barallen amb bruixes a cada capítol... Ostres! Crec que he tingut una idea genial!

dimarts, de juliol 27, 2010

Japan Twist

El "Japan Twist" és un terme que no sé si és real o no, però que he sentit alguna vegada, vindria a dir; "la volta japonesa" o "donar-li la volta a l'estil japonès", es tracta d'això, d'adaptar, d'agafar en préstec una cosa i donar-li la volta per adaptar-la al sentit japonès, al seu gust estètic o la la seva idiosincràcia.
El Japonesos ha estat acusats de copiar constanment, potser si, però jo crec que han après més que copiar, han agafat el què més els ha agradat i ho han adaptat, tranformat i donat la volta ( Japan Twist ).

Cap al segle V quan els habitants de les illes van entrar en contacte amb el continent, va arribar, a través de Corea, el Budisme, i amb Buda, els Kanji, la religió es va adaptar al país transformant-se amb el Budisme japonès i el Xinto, i dels kanji van néixer noves formes d'escriptura com el Katakana i el Hiragana.
Al segle XIX quan el Japó es va obrir al món durant la Restauració Meiji, l'emperador va enviar observadors a l'estranger per aprendre com funcionaven les nacions fortes, així van adaptar el sistema polític i de transport dels Britànics, l'econòmic dels Americans i el Militar dels Prussians. I els va funcionar. En pocs anys el Japó es va transformar en un Estat modern capàs de derrotar Rússia en una guerra colonial.

Quan haig de dissenyar un web o un logo, abans faig un treball de recerca, miro altres web del mateix sector o competidors del client, i agafo elements que m'agraden per adaptar-los al meu propi disseny. És normal. El que passa és que el "twist" japonès és molt cridaner, i sorprenent al forasters, a mi m'agrada.
Per exemple agafem el mot alemany "arbeit" que vol dir treball a temps parcial. És clar que el japonesos podien haver emprat l'anglès, com el altres casos, però "part time job" potser els resultava massa difícil, per això es van inclinar pel mot germànic, pronunciat "arubaito" i d'aquí ha anat derivant fins a "baito".

Amb les arts va passar el mateix, igual que els artistes occidentals es van influenciar de les art plàstiques japoneses, fins arribar al japonesisme, l'orientalisme i el modernisme, els artistes japonesos van rebre influències dels nostres "ismes". Occident però passat per sedàs japonès.

Tot aquest rotllo pseudo-acadèmic és per explicar-vos que el Japó ha estat més un país d'aprenents i adaptadors, fins i tot "milloradors" que un país de "copions", com és l'actual Xina.

Per il·lustrar això vaig trobar una iŀlustració adaptada al Manga de South Park...

Pels que no tinguin la imatge original al cap...

dilluns, de juliol 26, 2010

Kakigori

Si veniu al Japó ara a l'estiu veureu un munt  de senyals com aquest, amb el kanji de gel, vol dir que en aquest establiment hi podrem trobar "kakigori", el "kakigori" és gel ratllat fins que sembla neu, per donar-li sabor s'hi afageixen xarops, o altres sabors, de fet s'han sofisticat tant que fins i tot se'n fan amb gelats italians i vinagre de Mòdena, què bons!!!

Aquest és de "matcha", te verd amb azuki, mongetes dolces. Té un sabor molt japonès. Els nens però prefereixen els de colors brillants i sabors tradicionals, com cirera, maduixa, meló, o el blau tropical ( rotllo "Frigurón" ).
L'altre dia vaig saber que els japonesos mengen "kaigori" des de fa mil anys, doncs ja en menjaven al període Heian, l'època històrica del Japó on la cultura va arribar al grau més alt de sofisticació. I ja ho deuria ser de sofisticada si podien gaudir de gelat a l'estiu.
Sembla ser que construïen cisternes que omplien amb neu i aigua de pluja, a l'hivern es glaçaven i després tallaven el gel en blocs que desaven en un magatzem colgat amb serradures. D'aquesta manera el gel es conservava fins l'estiu.

No he trobat cap imatge d'aquest període amb personatges menjant gel, però he trobat aquesta iaia preparant un "kakigori" amb la màquina, a sota una pila de tetrabriks amb xarops.
I és que l'estiu japonès és ple de receptes tradicionals, que van passant de generació rera generació, per ajudar a sobreviure la calor.

divendres, de juliol 23, 2010

Bousaizukin, la caputxeta llesta

Des del divendres passat i fins la primera setmana de setembre, la mainada japonesa fa vacances, això vol dir que cada dia és un festival a casa, sobretot si la teva empresa és una de les cambres de la llar.
Entre les coses que la Shikibu va tornar a casa el darrer dia i havia un objecte curiós, el "bousaizukin", es tracta d'un coixí-caputxa que té la finalitat de protegir els caparrons de la canalla en cas de terratrèmol. Com a molts equipaments públic i privats, les escoles japoneses entrenen i preparen al seu personal en cas d'emergència, per això no ens passarà mai com a Haití o Turquia.
Aquesta caputxa sempre és a l'escola, a les aules, preparada i els nens saben que fer amb ella. De vacances, tots van haver de tornar els estris escolars a casa, per netejar-los o per comprar-ne de nous, en cas que sigui necessari. Ara net i polit esperarà dins l'armari fins al dia de tornar a l'escola a protegir capets.

dijous, de juliol 22, 2010

Cotorich, una xicota virtual?

Hikaru Koto és una fotògrafa, model i actriu pornogràfica japonesa que s'ha fet famosa pel seu video-blog penjat al Youtube sota el pseudònim de "Cotorich" hores d'ara amb més de 40 milions de visites!

Cotorich comença els seus vídeos dient: "OhayouKonnichiwaKonbanwa...com que no se quan veureu aquest vídeo us saludo de totes les maneres..." 
La gràcia dels vídeos és la "carona" que fa i les coses que diu, és com si parlés amb amb seu xicot per telèfon, de vegades fa veure que fa et un petó. Tot molt virginal...

En aquest vídeo la "pobrissona" intenta parlar en anglès però no ho fa gaire bé, es pregunta si tingués un xicot estranger potser aprendria a parlar-lo millor, algun voluntari? 

dimecres, de juliol 21, 2010

Okuizome

"Okuizome" és la tradició de celebrar la primera ingesta no làctia dels nadons, el costum és celebrar-ho a partir dels 5 mesos més o menys. Els vols i els "hashi" ( els bastonets ) són els que rep els nadó el dia de la presentació a la Pagoda Xinto.
La primera imatge mostra el joc que va rebre en Miró...

...i aquest és el que va rebre la Shikibu, la safata és diferencia pel "kamon" el símbol de la Pagoda Xinto ( en japonès Jinja ), la primera la Hachimansan de Hiratsuka, i la segona la Shoya Jinja de Hadano.

Per cert el mateix dia que celebraven l'Okuizome es celebrava la festa de la Shoya Jinja. I els veïns ens van convidar a participar de les celebracions, la més divertida, la mainada del barri carregant l'Omikoshi, una mena de capella portàtil que es carrega com si fos "l'Arca de l'Aliança".

Feia molta calor però la mainada ho va fer molt bé, segons em van explicar, cada cop hi ha menys nens, abans quan l'Aya era petita els nens feien cua per carregar l'Omikoshi ara en prou feines poden sols.

De fet hi havia més pares i avis gaudint de l'espectacle que nens carregant la capella. Pobres criatures!
Fixeu-vos que els grans vesteixen unes jaquetes de kimono molt divertides que es diuen "hapi" són diferents segons els barris o els temples als que pertanyen.

La processó va precedida per un vehicle que porta als timbalers, tota cerimònia japonesa ha d'anar animada pels repics dels timbals. O us pensàveu que tot eren "flautes cacofòniques" i monjos fent "nya-nya!".

Una petita reflexió. Hi ha gaijins ( guiris ) que es queixen del racisme al Japó, no dic que no n'hi hagi de problemes però, potser haurien de provar de parlar amb algun japonès tot fent una cervesa després d'ajudar amb les celebracions del barri, mirar d'integrar-se i estimar el país que ens ha acollit, fer bromes sobre el Barça o el Messi i de pas deixar colar alguna cosa sobre els propis orígens.
N'hi ha molts que es pensen que pel sol fet de ser estrangers els japonesos els miraran amb respecte perquè es creuen que són d'una cultura superior, però el respecte s'ha de guanyar, i a més és divertit.

dijous, de juliol 15, 2010

La dona i la feina


Japó és un país on ser dona és complicat, només cal veure una sessió del parlament per veure que la paritat no existeix, i que les dones són un anècdota "florida". Això passa amb la política, i amb les empreses, no conec cap empresa important on el president o cap membre del consell executiu sigui una dona.
Quan vaig assistir a la celebració dels 60 anys del diari esportiu on treballava el meu sogre, les úniques dones eren les hostesses.
Això no vol dir que no hi tinguem dones emprenedores, creatives, o professionals de prestigi, n'hi han, però segur que aquestes dones han hagut de fer un esforç extra que en altres països occidentalitzats no haurien hagut de fer.
La dona japonesa té un rol molt clar aquest país, mestressa de casa.
Estic fart de veure anuncis de sabó o rentaplats dels que cap empresa catalana o europea s'atreviria fer actualment.
Són moltes les actrius o models que desapareixen del "mapa" quan es casen, o quan tenen fills. Conciliar la vida laboral amb la feina és molt més difícil al Japó.
És difícil trobar escoles que es vulguin quedar canalla de menys d'un any, tot i que tenim centres especialitzats per mares treballadores com els "hoikuen", centres de dia. Però n'hi ha gaires.
La meva tieta ha estat una dona d'èxit professional, va arribar a ser executiva de RRHH l'empresa Idemutsu ( energies sòlides ) i ara treballa per govern. A canvi la seva família és un gat.
El que s'espera de les noies japoneses és que estudiïn en una universitat de noies, facin de secretària durant uns anys i que es casin amb el seu company de feina, que per ser home cobrarà més. I tot això abans des 25 perquè si no ja són massa velles i només podran trobar marit amb l'ajuda de les mares o les veïnes xafarderes.
A la meva família hi hagut situacions on el meu sogre, que és cap d'una empresa ha fet d'alcavot d'un seu subordinat amb la filla d'una amiga de classe de pintura de la meva sogra. Complicat? Molt!

Tot això m'ha vingut al cap quan he vist aquest anunci a la revista SUUMO, una revista especialitzada en pisos de lloguer o compra.
L'home assegut al sofà gaudint d'un vinet i la dona a la cuina, em pregunto com reaccionaria Pilar Rahola.

dimecres, de juliol 14, 2010

La "Dokodemodoa"

Alguns coneixereu el Doraemon, el gat còsmic, un personatge de manga que va esdevenir animació ara fa uns 40 anys.
En Doraemon és un robot en forma de gat que a vingut del futur per ajudar al seu amo quan era petit. Doraemon té un butxaca màgica d'on pot treure una gran varietat d'invents del futur, com ara el casquet volador o una catifa que et permet viatjar en el temps.

Un dels invents que més m'agrada és la "dokodemodoa" una porta amb la que pots viatjar a l'instant allí on vulguis, he somniat moltes vegades amb aquesta porta, seria genial! Per exemple haver pogut anar a la manifestacio del dissabte 10 de juliol a Barcelona, sopar amb la família i tornar a casa al Japó.
Visitar els meus amics quan vulgués o paisatges i ciutats meravelloses, només obrint i tancant la porta d'en Doraemon.
Avui he descobert uns francesos que van fer un vídeo titulat la volta al món en 80 segons, és un viatge real condensat amb imatges de les ciutats que sortien al llibre de Jules Verne, la Volta al món en 80 dies. m'ha semblat molt divertit i m'ha recordat a la porta màgica.


dimarts, de juliol 13, 2010

Una mica de ritme!


Una barreja interessant, vestits de l'època EDO a ritme de Hip-Hop. Una bona proposta del grup japonès Hifana. Per animar-nos una miqueta.

dilluns, de juliol 12, 2010

La CBS es fa un embolic que m'agrada...

Anit mentre repassava els missatges electròtics vaig rebre una notícia molt interessant d'un meu amic americà.
La publicava la CBS...
Aquesta era la notícia al web de la CBS a les 20:30h.
"Holanda guanya la copa del món!
Holanda guanya la seva primera copa del món i acaba amb 22 anys de sequera de títols."

Poc després algú es va despertar d'una ressaca de vuvuzela i van penjar això. Jo imagino que l'enviat especial de la CBS hauria escrit dues cròniques i que va penjar l'equivocada. El que és fort és que sembla que l'error ha estat penjat molta estona. No us podeu imaginar els missatges d'indignació d'alguns seguidors espanyols, d'alló més fins... Llàstima que només es tractés d'un error.

Aquells temps de revolta

Ahir va haver eleccions al Japó, calia elegir el membres de la nostra cambra alta, una mena de senat, eleccions que va perdre el partit del primer ministre, Naoto Kan, el DPJ ( Partit Demòcrata del Japó ) a favor del principal partit de l'opocició i fins fa poc partit de govern, el LPJ ( Partit Lliberal del Japó ).
Al Japó, malgrat que hi ha molt partits, els que he esmentat abans són els únics que tenen alguna possibilitat d'arribar al poder, això sí, de vegades els partits petits poden ajudar fent coalició amb els dos grans.
M'ha sorprès veure que el partit comunista ha tret 3 membres, el tenia per un partit residual "friki", tanmateix no és així.
Sembla ser que al anys 30 els partits obrers teníem prou influencia al Japó, tot va acabar, però, amb la dictadura militar, i el començament de la guerra amb la Xina.

Cartell per una exposició d'art de la Lliga Proletària d'Art del Japó 1927.

"Treballadors del món sencer, escolteu!", 1931.

Associació contra la fam, Organització Federal Proletària de Tòquio, 1931.

2a Exposició d'art proletari, Federació Proletària Japonesa d'Artistes, 1929.

Institut Proletari d'Art, 1930.

Cartell per "The Proletatian Graph Magazine", revista proletària, 1929.

Cartell contra l'alcoholisme, "l'alcohol t'arruina la vida", Associació de Salut dels Treballadors, 1932.

Propaganda electoral pel Partit dels Treballadors i la Pagesia, 1928.

Cartell per una obra de teatre d'esquerres, 1931.

Cartell de crida al treball, Unió de Teixidors del Japó, 1930. Com veieu aquests cartell no són gaire diferents d'aquells que publicaven els partits polítics a la Catalunya dels 30.

dissabte, de juliol 10, 2010

10 de Juliol de 2010

Els meus ninots i 1.500.000 de catalans més van ser a Barcelona. Anit vaig seguir la manifestació fins a les 3 de la matinada, enganxat al web de TV3 ( per cert nefast ) i al Twitter.

A part d'això un article del diari japonès. Yomiuri online també se'n va fer ressò.



カタルーニャ州独立派、バルセロナで大規模デモ

 【マドリード=林路郎】スペイン北東部カタルーニャ自治州の州都バルセロナで10日、スペインからの独立を唱える勢力を中心とする大規模デモが行われ、AFP通信は地元警察の推定として、約110万人が参加したと報じた。
 デモは、カタルーニャ語や独自の文化の擁護を目指す団体が主催。参加者たちは、「自分たちのことは自分たちで決める」などと大書した旗を掲げて練り歩いた。
 大規模デモの発端は、憲法裁判所が、カタルーニャ自治州の一層の自治権拡大を定めたカタルーニャ自治憲章改正法(2006年成立)の無効を宣言したこと。改正法は、カタルーニャのことを「国家」「国民」「民族共同体」などに解釈できる「ナシオン」であると規定していた。これが独立の可能性をにおわせたものだと反発する保守系野党・国民党が、「違憲だ」として提訴していた。
 スペインは地方分権が進み、高度な地方自治を17自治州に保障しているが、カタルーニャはさらに高度な自治を求め続けている。
(2010年7月11日22時27分  読売新聞)

dimecres, de juliol 07, 2010

Tanabata de nit

Un amic m'ha enviat un vídeo del festival de Tanabata de nit, no és d'aquest any, però fa goig, per cert no hi he anat mai de nit, per a mi també ha estat una descoberta.

La Festa de Tanabata_2








dimarts, de juliol 06, 2010

La Festa de Tanabata_1

Ahir us vaig explicar la llegenda de Tanabata. Avui us ensenyaré com va ser la festa, per començar una mica de música de Taiko el timbal!

Dins el bosc multicolor de serpentines ( Fukinagashi ) penjant de les Kusudama, boles de paper. Una gernació de turistes es barreja amb els locals.

Altres festes i festivals també hi són representades, com aquest de la prefectura d'Aomori.

Un Kusudama decorat com un "vaixell negre" amb l'heroi de la Restauració Sakamoto Ryoma.

El nostre equip de Futbol local, Bellmare,  que aquest any ha tornat a la J1 ( 1a divisió ).

Cada botiga o comerç té la seva representació, algunes més elaborades que altres, amb autòmates i tot.

Altres llegendes japoneses, d'esquerra a dreta, Urashima ( amb la tortuga ), Momotaro ( dins del préssec ) i Kaguyahime ( dins de la canya de bambú ).
Demà més...