Me emocionat, quina pasada, no m'extranya que amb aquesta familia ja tens una gran part del Japó. Lo millor! Molts petons i la Shishan està guapiiiiiiiiiiiiisima i el Miró es un nino. I que dir de l'Aya, una gran mare i amiga! I tu, molta força i empapat del temperament japonés, el mediterrani a vegades no ens porta per bon camí. I per reconstruir aquest país, es necessita el temperament japonés, del qual tenim mooooooolt que apendre. El Marcos i jo desitgem el millor per tots! Arigató! Marta
Hola amb dic Jordi Seró i sóc de Terrassa (bcn), he descobert el teu blog buscant informació del que viu el poble Japones, sincerament sempre he tingut un interes i una admiració pel Japó i la seva gent, pero despres de veure tot el que està pasant i com esteu actuant l'admiració és profunda... Jo sóc pare d'un nen i intento posar-me a la teva pell minimament i se que no a de ser facil la situació, els nervis, una abraçada molt forta de tot cor. Molts anims a tu i a la teva familia(tens uns nens guapissim). Gracies de veritat per fer aquest blog.
Moltes felicitats Isaac, tens una familia preciosa. Nom'extranya que hagis fet un pais com Japó com a teu. Hem d'aprendre molt d'ells, endavant i força que segur que us en sortiu. Una abraçada molt forta desde Badalona Maribel Elena Pineda
Felicitats pel video i pel camí recorregut. Perque sí que haurà costat Déu i ajuda arribar-hi, però n'estic segur que ara estàs molt orgullós d'haver-lo fet. がんばれ！
T'estic seguint amb admiració desde el dimarts, la matinada de dijous em vaig despertar pensant amb tú i la teva familia, i ja veus no et conec... dues hores sense dormir. Aquest video m'ha calat fons... Sovint s'ha de retrocedir per poder avançar amb més força, et desitjo a tú els "teus" tota la sort del mon! Una forta abraçada desde les Fonts de Terrassa. Xavier
HOLA A TOTS,ES UN VIDEO MOLT EMOTIU,HE VIST AL MIRÓ PER PRIMERA VEGEDA!! QUINA IL-LUSIÓ!!! QUE MONO, QUE GRAN SHISAN... ,QUE ALEGRE,GRACIOSA I MACA, I AIA Aia, sé que ets molt valenta i que ets capaÇ de caminar quant tens mal aixi que no t'aturis ara;estic molt orgullosa de poder dir que ting amics al japó i ara mes que mai;com que aixó hem sembla que ho llegeix tothom hem fa tall
Hola! et segueixo des de que vaig veure el teu blog a Rac1, quan vaig veure lo del terratrèmol no vaig poder evitar pensar com estaríeu, i no ens coneixem de res. Arribes a molta gent, bona sort!
Bon dia família, M'ha agradat el vostre video-muntatge, molt!! Ni en el millor dels meus somnis hagués pogut descriure millor del que ho heu fet la conjunció entre dues cultures tant aparentment distants i al'hora, gràcies a persones i famílies com vosaltres, tant properes. No defalliu, estem amb vosaltres, en la distància, però estem amb vosaltres. La lluita i l'esperança ens portaran el demà. Molts ànims i força des de Manresa.
Hola Isaac i familia. L'Elisenda i els teus pares ens mantenen al dia sobre vosaltres quatre i sobre la resta de familiars del Japó. Malgrat tot, seguim el teu blog per veure que l'optimisme no decau. Amb aquest video ens queda clar que no us rendiu i que tirareu endavant. Com diem els casteller, "pit i amunt" companys. Ànims i estem en contacte.
Hola soy Silvia, la italiana que vivia con Aya, he visto el video y me alegra mucho ver que teneis una familia preciosa. he visto tambien todos lo que has publicado sobre el terremoto y espero que entre todo lo que esta pasando vosotros esteis bien. Dile a Aya que os mando un besazo y que si quiere me puede escribir en el facebook o un mail. Un besazo a toda la familia
Hola Laura, mare de l'Alba! Gràcies, estem molt bé, cansats de tantes sacsejades, però animats. molt records a la senyora Cinta i al senyor Ricard, i com no al "periquito" de l'Eloi.
Me emocionat, quina pasada, no m'extranya que amb aquesta familia ja tens una gran part del Japó. Lo millor!
ResponEliminaMolts petons i la Shishan està guapiiiiiiiiiiiiisima i el Miró es un nino.
I que dir de l'Aya, una gran mare i amiga!
I tu, molta força i empapat del temperament japonés, el mediterrani a vegades no ens porta per bon camí.
I per reconstruir aquest país, es necessita el temperament japonés, del qual tenim mooooooolt que apendre.
El Marcos i jo desitgem el millor per tots!
Arigató!
Marta
Hola amb dic Jordi Seró i sóc de Terrassa (bcn), he descobert el teu blog buscant informació del que viu el poble Japones, sincerament sempre he tingut un interes i una admiració pel Japó i la seva gent, pero despres de veure tot el que està pasant i com esteu actuant l'admiració és profunda... Jo sóc pare d'un nen i intento posar-me a la teva pell minimament i se que no a de ser facil la situació, els nervis, una abraçada molt forta de tot cor.
ResponEliminaMolts anims a tu i a la teva familia(tens uns nens guapissim). Gracies de veritat per fer aquest blog.
Que bonic Isaac!
ResponEliminaMoltes Felicitats tens TOT el que hom pot desitjar.
Una abraçada a tota la family!
Molta sort.
Txell
Moltes felicitats Isaac, tens una familia preciosa. Nom'extranya que hagis fet un pais com Japó com a teu.
ResponEliminaHem d'aprendre molt d'ells, endavant i força que segur que us en sortiu.
Una abraçada molt forta desde Badalona
Maribel Elena Pineda
tens una família preciosa Isaac! Espero anar algun dia al Japó i així de pas i coneixe't en persona. Moltes gràcies per tot!
ResponEliminaM'he emocinat... Es precios! Els nens estan guapisims, i vosaltres uns super pares guapisims!
ResponEliminaUna abraçada
... preciós Isaac...no calen paraules, el que transmet aquest video arriba directe al cor..
ResponEliminaFelicitats pel video i pel camí recorregut. Perque sí que haurà costat Déu i ajuda arribar-hi, però n'estic segur que ara estàs molt orgullós d'haver-lo fet.
ResponEliminaがんばれ！
T'estic seguint amb admiració desde el dimarts, la matinada de dijous em vaig despertar pensant amb tú i la teva familia, i ja veus no et conec... dues hores sense dormir.
ResponEliminaAquest video m'ha calat fons...
Sovint s'ha de retrocedir per poder avançar amb més força, et desitjo a tú els "teus" tota la sort del mon!
Una forta abraçada desde les Fonts de Terrassa.
Xavier
ei... l'eli i ta mare ja em tenen al dia desde divendres... m'alegro que estigueu tots be!!!! un petonas pels 4 i anims!!!
ResponEliminaHOLA A TOTS,ES UN VIDEO MOLT EMOTIU,HE VIST AL MIRÓ PER PRIMERA VEGEDA!! QUINA IL-LUSIÓ!!! QUE MONO, QUE GRAN SHISAN... ,QUE ALEGRE,GRACIOSA I MACA, I AIA
ResponEliminaAia, sé que ets molt valenta i que ets capaÇ de caminar quant tens mal aixi que no t'aturis ara;estic molt orgullosa de poder dir que ting amics al japó i ara mes que mai;com que aixó hem sembla que ho llegeix tothom hem fa tall
molt petons Isaac, Aia, Shishan, Miro
ah! sóc Lluïsa
Hola! et segueixo des de que vaig veure el teu blog a Rac1, quan vaig veure lo del terratrèmol no vaig poder evitar pensar com estaríeu, i no ens coneixem de res. Arribes a molta gent, bona sort!
ResponEliminaI les lluites que us queden per fer!Ànims amunt i a treure la força d'on sigui.^-^
ResponEliminaBon dia família,
ResponEliminaM'ha agradat el vostre video-muntatge, molt!!
Ni en el millor dels meus somnis hagués pogut descriure millor del que ho heu fet la conjunció entre dues cultures tant aparentment distants i al'hora, gràcies a persones i famílies com vosaltres, tant properes.
No defalliu, estem amb vosaltres, en la distància, però estem amb vosaltres.
La lluita i l'esperança ens portaran el demà.
Molts ànims i força des de Manresa.
Josep
おめでとうございます
Gràcies. I no calen més paraules.
ResponEliminaNatàlia
..preciós... gràcies!!!
ResponEliminaHola Isaac i familia.
ResponEliminaL'Elisenda i els teus pares ens mantenen al dia sobre vosaltres quatre i sobre la resta de familiars del Japó. Malgrat tot, seguim el teu blog per veure que l'optimisme no decau.
Amb aquest video ens queda clar que no us rendiu i que tirareu endavant.
Com diem els casteller, "pit i amunt" companys. Ànims i estem en contacte.
Hola soy Silvia, la italiana que vivia con Aya, he visto el video y me alegra mucho ver que teneis una familia preciosa. he visto tambien todos lo que has publicado sobre el terremoto y espero que entre todo lo que esta pasando vosotros esteis bien. Dile a Aya que os mando un besazo y que si quiere me puede escribir en el facebook o un mail.
ResponEliminaUn besazo a toda la familia
Silvia
Hola soc la Laura, mare de l'Alba, estic molt emosionada de veure la teva familia, espero que estigueu tu i els teus bé molts petons
ResponEliminaHola Laura, mare de l'Alba!
ResponEliminaGràcies, estem molt bé, cansats de tantes sacsejades, però animats.
molt records a la senyora Cinta i al senyor Ricard, i com no al "periquito" de l'Eloi.