Tour de què?

Al Japó el Tour de França interessa poc, tot i que és un país on l'ús de la bicicleta és molt estès, des de mares que duen el nens a l'escola en bicicleta ( mamachari ), fins als "biciats" que surten al cap de setmana a passejar-se pel poble en bicicletes professionals molt cares, vestits amb mallots, cullottes i amb les cames afaitades.
Al Japó, també hi ha el Keirin, una cursa de bicicletes en un velòdrom, on s'hi fan apostes com si es tractés de cavalls, 9 corredors, vestint mallots de colors, sempre els mateixos ( rosa, negre, blau, verd, blanc, carabassa, lila, groc i vermell ).

Jo mateix vaig a la feina en bicicleta ( però no em depilo). Malgrat tot el fet que hagi començat la volta ciclista més important del món no es mereix portada al diaris esportius del país, potser perquè no hi ha ciclistes japonesos.
L'any passat vaig veure una etapa del Tour a la televisio japonesa, aquell dia la cursa rodava per les carreteres bretones, em va agradar molt veure la quantitat de senyeres bretones que superava les franceses, vaig pensar que passaria el dia que el Tour visites el Rosselló.
El temps ha dut el Tour al Principat, però sembla que algú s'ha pres la molèstia de crear l'"ona groga", repartint parerets grocs per entretenir al personal no fos cas que algú tingues la intenció d'onejar senyeres catalanes.
Jo ho entenc d'aquesta manera, potser m'estic tornant paranoic, o desconfiat. Avui cercaré si puc veure imatges de l'etapa pincipatina per veure si tinc raó o no.

Patochan

El cap de setmana passat vaig veure els polícies fent campanya per la prevenció del crim a la ciutat d'Atsugi. El vehicle de la policia anava decorat amb Patochan, la mascota que "apatrulla" la ciutat a la reserca de delincuents ( i guiris roba-bicis ).

Consells per viatjar al Japó ( menjar i dormir )

Bé, no sóc ni la JBT, ni la His, però m'han demanat alguns consells per viatjar al Japó.
El primer que heu de saber si veniu al Japó és que és millor no fer-ho a l'estiu, si ja sé, ja sé que la majoria de "mortals" té vacances a l'estiu, però durant aquesta estació al Japó hi plou molt, el cel és gris, fa molta calor i humitat, i la sensació de xafogor és molt desagradable. Amb aquesta condensació de humitat el cel està tan tapat que us anireu del país sense poder veure el Mt. Fuji.
Si podeu triar us aconsello que ho feu a la primavera, quan els cirerers floreixen, o a la tardor, amb els boscos tenyits d'un roig rogent. L'hivern tampoc està gens malament, i és quan el cel és més clar. Des del meu poble la vista del Fuji és espectacular a l'hivern.

Per moureus per país és millor fer-ho en tren, també hi serveis d'autobusos però els trajectes es fan llargs i feixucs, les carreteres sempre van plenes.
El millor és comprar un Japan Rail Pass, aquest és un carnet de viatge que només es pot adquirir fora del país, a Barcelona es solia trobar a la Casa d'Àsia, però sembla que ara han deixat de treballar com a agència de viatges. Al web de JR ( la companyia ferroviària japonesa ) es dona l'adreça de l'oficina de Barcelona de la JTB ( l'agència de viatges més gran del Japó). Però si no hi tinc mal entès el Corte Inglés també pot facilitar aquest carnet.
N'hi ha de diferent durades, des de una setmana a 21 dies, a comptar des de el primer dia de s'utilitza. I et permet afagar tots els transports de JR ( trens i metro ) i companyies associades tantes vegades com es vulgui i on es vugui del país, fins hi tot el Shinkansen ( el nostre TGV ).
Cal anar a una oficina de JR ( d'una estació gran ) amb el passaport, i el rebut del carnet adquirit a l'estranger i canviar-lo pel carnet oficial.
JTB, Barcelona 934 909 508 ( núm. del web de JR ), 933 305 312 ( núm. de Google maps ).

Enllaç: Japan Rail Pass

Estar-se al Japó no és tan car com es pot pensar, hi ha molt albergs per a joves, des dels que has de compartir cambra fins al que semblen hotels, aquesta informació és fàcil de trobar al mateix ajuntament de Tòquio, a Shinjuku.
Cal saber que hi dos tipus d'hotels, els occidentals, i els ryokan, aquest darrers són d'estil japonès, tenen tatami al terra i es dorm en futon. El sopar i l'esmorzar són washoku ( japonès). I has de compartir bany.
Els ryokan són la meva opció favorita pel gaudir del viatge, i relaxar-me en un d'aquests banys, amb sort d'aigua termal (onsen).
Una altra opció molt aconsellable són els hotels de la cadena Toyoko Inn, hotels occidentals nous a preus molt raonables.

Menjar al Japó no és car ( si no voleu anar al Sant Pau de la Ruscalleda és clar ), hi ha moltes opcions, des dels family restaurants, on pots triar diferent tipus de cuina, i on tens barra lliure de begudes, fins als més tradicionals.

Family restaurant.

Skylark Restaurants ( Gusto ( americà-japonès ), Bamiyan ( xines ), Aiya ( japonès )).
Coco's ( americà-japonès )
Denny's ( americà-japones )
Sakai ( yakiniku )


Fast Food japonès.

Matsuya ( gyudon )
Yoshinoya ( gyudon )
Sukiya ( gyudon )
CoCo Ichi ( curry )
Gyukaku ( yakiniku )


Altres.

Kaiten Sushi, Ramen, Udon, Soba, Obento-ya, Tonkatsu, Teishoku, etc...

Per trobar els millors llocs només cal anar a les zones d'oficines o a prop de les estacions on mengen els salaryman, allí es poden trobar tot tipus de menú, des de 350 iens.
El servei és excel·lent en aquest país, els cambrers educats i servicials, l'aigua o el te verd ( segons el tipus de cuina) és gratis, i no cal donar propina. De fet no l'accepterien.
La meva única recomanació es que us estudieu els que voleu menjar amb una guia del país, i que porteu algun tipus de tovalló per eixugar-vos les mans. Cosa que necessitareu també quan aneu al lavabo, la majoria de lavabos, impol·luts, no tenen eixugamans.

Una darrera recomanació que en ve al cap es que al Japó no hi restriccions en el tipus de vestir, vull dir que no cal que us cobriu el cap en entrar a un temple, ni que vestiu de llarg, però si cal que us descalceu a molts llocs, és recomanable que dugueu un tipus de calçat fàcil de treure i posar, i mitjons, si pot ser blancs, si dueu espardenyes, sandalies o xancletes, al deslcalcar-vos és recomanable que uns calceu uns mitjons, per evitar contagis ( el Japó, sobretot a l'estiu, te un problema molt greu amb els peu d'atleta ).
I això és tot. Que gaudiu d'aquest país tan especial.

L'Espanya de 1850

Els espanyols del segle XIX ho tenien clar. Com es pot veure en aquest mapa del 1850.

«Mapa de España en que se presenta la división territorial con la clasificación de todas las Provincias de la Monarquía según el régimen legal especial común en ellos».

De carabassa.
«España Uniforme ó Puramente Constitucional que comprende estas treinta y cuatro Provincias de las coronas de Castilla y León, iguales en todos los ramos económicos, judiciales, militares y civiles».

De verd.
«España Incorporada ó Asimilada que comprende las once provincias de la Corona de Aragón, todavía diferentes en el modo de contribuir y en algunos puntos del derecho privado».

De Blau.
«España Foral».

«España Colonial».

Espanya "assimilada", "incorporada", queda clar, fins hi tot per a ells que els Països Catalans, i Aragó no han estat espanya desde la nit dels temps, com els nacionalistes espanyols en volen fer creure, sinó territoris "assimilats" per no dir ocupats, envaits, expoliats.

Els tràfecs pel visat

L'altre dia us parlava dels problemes que tenia amb la burocràcia japonesa i el meu nom. Us vaig prometre que us explicaria més coses sobre com hem de conviure amb aquest sistema burocràtic japonès tan encararat.

La setmana passada vaig rebre la postal que em citava a la oficina de immigració per recollir l'extensió provisional del meu permís de residència.
És provisional perquè he demanat la residència permanent, però mentre s'ho pensen tinc un visat provisional.
El primer visat que vaig obtenir va ser a Barcelona, al consolat japonès que hi ha a l'edifici de Caja Madrid, a la Diagonal.
És un visat amb la categoria d'espós de nacional japonès, per obtenir el visat, a part d'estar casat amb un ciutadà japonès, vaig haver de demostrar que tenia prou diners al banc com per poder sobreviure al Japó si no trobava feina. Encara recordo el consol examinant la meva llibreta de Caixa Catalunya.
Malgrat tot, i per estar més segurs, el meu sogre hem va fer d'avalador.
El visat que vaig obtenir era per un any, l'any següent tot i tenir un contracte laboral, el meu sogre va haver de tornar a fer-me d'avalador. El segon visat també era per un any.
Aquest visat que tot just ha caducat era de tres anys. Tinc amics que han obtingut visats de cinc anys, però crec que tot depèn dels convenis amb els països d'origen.
Els EU crec que tenim, si fa o no fa el mateix tracte. I val a dir que millor que els americans, perquè desprès diguin que són cul i merda. No tant no tant.
Ara m'haig d'esperar un any, durant el qual el govern m'inverstigarà, ja sabeu, fitxes policíaques, bicicletes robades, alteracions de l'ordre públic, o púbic, i sobretot quants diners guanyo i quants tinc al banc.
Si tot va bé, l'any vinent seré resident japonès. M'agradarà més el sushi?

Un altre tema es el permís de reentrada al país, es un permís que hem de sol·licitar si volem viatjar a l'estranger.
El primer cop no ho sabia i gairebé perdo l'avió fent tràmits a l'aeroport. Hi ha dos tipus de premis de reentrada, el múltiple i el singular, aquest només es pot utilitzar un cop, l'altre fins que caduqui el visat. El singular val 4.000 iens, i el múltiple 6.000. La gracia es que nomes dura 3 anys com a màxim escara que tinguis la visa permanent. Un manera com una altre de treure diners.
Tota aquesta paperassa no et lliure del control d'emprentes digitals que has de fer cada cop que entres al país, un control només per a no nacionals, encara que hagin nascut al Japó.
Aquestes coses són les que fa difícil que et sentis a casa teva, sempre ets un alienígena, com diu la targeta d'estranger que haig de dur sempre amb mi ( puc ser retingut per la policia sinó ), "Alien registration card".

Conviure amb el risc

Aquesta matinada m'ha desvetllat un petit terratrèmol, és molt comú, no passa res, però ami encara m'inquiteten.
És curiós sabent tots els permisos, inspeccions, i revisions que han de passar les edificacions japoneses per ésser segures en cas de terratrèmols que hi hagi encara llocs com aquest restaurant a Hadano on l'amo aparqui el seu vehicle en un terreny tan perillós. Jo no m'hi atreviria pas.

Ramune ( Lamuné )

Ramune és una beguda semblant a la gasosa, molt típica de l'estiu. Es ven en ampolles d'estètica "Showa 30-40" els any 60-70, com moltes coses al Japó, això no canvia mai. Són com les gasoses amb el tap de grapa oles ampolles de "sifon".
L'ampolla té una broc que s'estreny al coll el tap, ara de plàstic i té una bala de vidre que has de prémer cap a dins, la bala queda bloquejada al coll de manera que ni cau dins l'ampolla ni pots treure-la, és molt curiós.

Ramune, que per cert en català es pronunciaria "lamuné", són també uns caramels de sidral, de sabors i colors diversos que als nens el agraden molt. També molt típics del període Showa, actualment hi ha una moda retro que reprodueix els quioscs de llaminadures d'aquells temps, a mi em recorden aquells quioscs on comprava pegadolça de ral i "pipes" a pes. Suposo que la nostàlgia no és exclusiva dels nostres pares.
Com us he comentat abans la Ramune és molt tipica de l'estiu. Al Japó, hi ha icones que representen les diferents estacions de l'any, com a la primavera els cirerers o les mandaries de l'hivern.

L'estiu és època de revetlles ( matsuris ), de foc artificials, de vestir "Yukata" ( kimono de cotó de colors molt brillants ), i de sabors d'estiu.
Els sabors també marquen temporada i les empreses ho saben. Per exemple pel Sant Valentí on es regala xocolata, hi ha cervesa de xocolata, a la primavera tot té sabor de cirerer, i a la tardor de carabassa.
Empreses com Pepsi creen sabors estacionals, com de meló, o cogombre. També Nestle té tota una gama de productes Kit-Kat per cada ocasió, aquest estiu de Ramune, xocolata de color blau cel!

Haig de dir que esta bonissima! El problema d'aquest productes és que només estan disponibles unes setmanes l'any i si t'hi aficiones estàs perdut.