dimecres, d’abril 23, 2014

Roses "tigre" i llibres per Sant Jordi

Anit em vaig anticipar, i vaig lliurar aquest parell de roses a les meves dues "princeses", volia que les gaudissin durant tota la Diada de Sant Jordi, avui, que estaria tot el dia fora treballant, i que almenys em tinguessin en el pensament així com jo les tinc a tot hora.
Un dels avantatges de viure al Japó és que pots comprar una rosa per Sant Jordi sense que t'atabalin massa i pots anar pel carrer sense fer aquella cara de vergonya que fa quan compres una rosa a Catalunya, o almenys la que em feia a mi. 
També te la pots decorar al gust, ja que com és normal, no estan preparades. De totes maneres haig de confessar que porto setmanes guaitant parades de flors, i cercant les roses més boniques. Passant de llarg davant de la botiga una i una altre vegada, sense aturar-me. Tot i que crec que les dependentes ja em tenien clixat. Un gaijin calb d'ull blaus, que passa més d'un cop per davant l'aparador crida una mica l'atenció.
Què hi farem, els homes som així...

A la fi les vaig trobar, es diuen Red Tiger Roses, roses Tigre Roig! Quin nom, no les havia vist mai, però les he trobat delicioses. A mi m'encanten, a vosaltres no?

Avui en arribar a casa m'he trobat un llibre, no m'ho esperava, la veritat. Com que l'Aya sap que m'enyoro molt de Catalunya i la seva bellesa, m'ha comprat un llibre per ensenyar-me que, al Japó,  també hi ha coses boniques per veure, m'ha promès que les anirem visitant, i així aprengui a gaudir una mica més d'aquest meu país d'acollida.
La veritat és que em fa vergonya reconèixer que estic tan enyorat. Suposo que haig d'aprendre dels versos de Joan Oliver: No moriré d'enyorança, ans d'enyorança viuré...

Bona Diada a tothom!

dilluns, d’abril 14, 2014

Passejant entre cirerers

Durant aquest dies els habitants d'aquestes illes ens agrada gaudir dels temps de primavera i de l'espectacle dels cirerers florits. En japonès en diem "hanami" literalment mirar les flors.

 A Hiratsuka, la ciutat on vivim, hi molts parcs plens de cirerers, però a nosaltres ens agrada anar en un de molt petit, on hi va poca gent, perquè hi ha pocs arbres, tanmateix estem més tranquils i per la canalla és millor, i pels pares més, perquè on hem de patir per saber on coi s'han ficat els trapelles, que aprofiten qualsevol oportunitat per desaparèixer de la nostra "mirada protectora".

 Malgrat gaudir d'un dia assoleiat, no ens podíem refiar, feia molt de fred encara, oi Miró?

 Això és el què em vingut a veure, fan goig, oi?

 Bé, també això fa goig...

 o això...

 Però sobretot això....Què busques Shikibu? Pirates?

Havent dinat es pot fer una passejada sota els arbres que hi ha a la riba del diu, fan un túnel de fors que val la plena venir a veure.

De fet, entenc perfectament perquè als meus veïns els agrada tant mirar els cirerers florits. Es una de les èpoques de l'any en que el paisatge és més bonic.

L'Aya ens va fer aquesta foto, la Shikibu i jo fem una mica de cara de cansats, El patufet, no, és clar ell no pedala (^_^)

dimecres, d’abril 09, 2014

Subirachs, un tresor del país

Ahir, mentre escoltava com el congrés espanyol tornava a dir no, una notícia menys inesperada i per això més trista va arribar a les meves oïdes.
Josep M. Subirachs era mort. Recordo que una vegada el vaig veure en persona, en una galeria d'aprop de la plaça Francesc Macià, anava acompanyat, vestit amb el seu jersei de coll alt, ulleres de pasta ( abans que fossin moda ) i jaqueta de tweed, amb aquell posat deixat de professor d'Oxford.
Recordo que un dia visitant amb un amic el taller d'en Fulbio, el seu litògraf, i el d'altres grans mestres com Joan Miró o Ginovart, Fulbio ens va ensenyar les planxes de Subirachs amb les eines que havia usat ell mateix. Potser pensareu que és una rucada, però per a mi és un record que el mantinc fresc com si fos ahir. Potser perquè Fulbio va estripar una lito de Miró davant nostre en comprovar que no estava signada i per això no valia res. Em va veure tant desolat que em va regalar un llibre de tècniques litogràfiques.

Tornant al mestre, Subirachs era dels pocs que podia gaudir d'aquest títol, en majúscules, hi haurà gent a qui no li agradarà la seva obra, però és innegable que és tracta d'una producció creativa de gran qualitat.
Va dir en una entrevista que es moriria treballant en la Sagrada Família, que aquesta seria la seva obra pòstuma, va fer les maletes i es va traslladar al taller d'un altre mestre, Gaudí.
Tinc un amic pintor, Miguel Olivares, que diu que no vol viure al taller, per això el té a l'altre banda de la ciutat, diu que si vius al taller acabes pintant en pijama, i té raó, jo durant els anys que he treballat des de l'estudi de casa ho he fet en pijama (^_^)

Subirachs, no crec que treballés en pijama, però sí que volia impregnar-se de l'esperit de l'obra, formar part de l'organisme vivent que és la Sagrada Família.

 Un professor meu d'escultura de Belles Arts ens va dir un dia que Gaudí no podia sofrir els escultors, que no els volia tenir a menys de 200 metres de l'obra, ho va dir quan es va saber que Subirachs aniria a viure al taller de l'arquitecte, si Gaudí aixequés el cap!

 Si Antoni Gaudí aixequés el cap veuria l'obra de Subirachs, potser el millor escultor que es podia trobar per interpretar la visió genial de la Sagrada Família.

 El mateix mestre ens va dir que se sabia quan un alumne seria un bon escultor, perquè els bons escultors dibuixen molt bé, fins hi tot millor que els pintors. I Subirachs dibuixava amb la maestria dels genis.

Ahir quan vaig arribar a casa, li vaig dir a l'Aya que Catalunya havia perdut un altre tresor.
Em sap greu, d'una manera egoista. Ens ha deixat massa aviat, hi ha encara tantes coses per fer, mestre.

divendres, d’abril 04, 2014

Joc de Trons a l'estil de l'Ukiyo-E

Fa poc vaig ensopegar amb unes il·lustracions molt divertides a aquest blog: imgur. Són representacions d'escenes de Joc de Trons a l'estil Ukiyo-E.
Les trobo genials. Sembla que les ha creat un tal: shi_chi_mi_to_ga_ra_shi@yahoo.co.jp
Felicitats!

 Catelyn Stark ha fet presoner Tyrion Lannister i el porta al Niu d'Àligues.

 Joffrey ordena Ned Stark cometre Seppuku.

 La gent del nord del mur vestits d'Ainu ordenen Jon Snow combatre contra Qhorin Mitjamà.

 La Batalla del Trident, Robert Baratheon contra Rhaegar Targaryen.

Boda a les Torres Bessones del riu.

 Danaerys Targaryen, Mare dels Dracs.

 Hodor carrega Bran a coll i be.

Oberyn Martell contra Gregor Clegane, l'Escurçó Roig contra la Muntanya.