dimarts, d’abril 24, 2007

Sant Jordi 2007

El 1995 la UNESCO va declarar el 23 d'abril dia internacional del llibre.
L'any passat a les llibreries del Japó regalaven punts de llibre commemorant la efemèride, tanmateix això perd pistonada, aquest any no hi havia res que anuncies que era un dia espacial, només cartells recordant que d'aquí poc serà el dia de la mare.

Avui he complert amb la tradició i li he regalat a l'Aya la rosa i també un llibre, perquè no.
Ha estat divertit explicar a la florista que volia una rosa vermella i només una, però que volia que quedés ben bonica, és una sort perquè al Japó les floristes són molt bones i hi ha moltes botigues on poder triar, segur que heu sentit a parlar de l'Ikebana, de totes maneres aquesta paraula la reserven només a l'estil japonès, per les toies i rams occidentals utilitzen l'anglicisme flower arrengement.

Per altra banda he comprat un llibre d'una escriptora japonesa que és diu Oguri Saori, i la seva parella, un dibuixant d'origen hungarès, Toni Lazslo, és el darrer d'una serie que es titula "El meu marit és un guiri", i expliquen, en clau d'humor, les experiències autobiogràfiques de la parella. En aquest volum ens conten les peripècies d'un viatge a Itàlia.

dilluns, d’abril 23, 2007

Primera trobada de Catalans a Tòquio


Fidel, Gabriel, Bernat, són noms que a partir d'ara espero que anireu llegint en aquest blog. Qui són?
Començaré pel començament, com diu l'Oriol Jonqueres.

Un dia l'amic Carquinyol em va enviar un enllac per un web que duu el títol de "Catalans a Tòquio", que ha creat un "crack" que es diu Sergi i que viu a Dublín. Es tracta de crear un espai on tots els catalans que vivim lluny ens hi trobem, parlem, i en fi, ens hi relacionem.
Bé, la cosa està en marxa, i alguns catalanets de Tòquio ja hem establert contacte. En som molts més però de moment ja hem plantat la llavor.
El dissabte passat ens vam reunir al cafè d'en Fidel un llogaret molt acollidor que té el nom de Log in Barcelona.

En Fidel fa quatre anys que viu al Japó, té un negoci d'importació de productes catalans per Internet, el negoci s'ha fet gran i necessitava un local, i és clar va pensar, per què no utilitzar l'espai sobrer de l'oficina per muntar un cafè-showroom, i de pas fer classes de català, prestar llibres i donar a conèixer la nostra cultura. A l'entrada del cafè us hi trobareu una prestatgeria amb llibres de Martí Pol, o Manuel de Predrolo, entre altres, que us podreu endur a casa i llegir.

En Bernat, és l'actual editor del web "catalans a Tòquio", està fent un doctorat d'enginyeria, i dona classes de català a l'Associoació japonesa d'amistat amb Catalunya. Entre altre coses escriu un blog on us podreu trobar fotos tan bones com les que m'ha deixat per aquest port.

També tenim el Gabriel, el primer que es va apuntar a Catalans a Tòquio, un tarragoní polifacètic, DJ, IT, artista i fotògraf, que va tenir el detall de regalar-nos llibres a tots, adornats amb una cinta amb la Senyera, que va treure de les ampolles de Torres Sangre de Toro ( al Japó, les ampolles de Sangre de Toro estan decorades amb una cinta amb la Senyera, de la que penja un toro de plàstic, quines coses té el món!).

Bé, la trobada va ser un èxit, ens vam divertir molt, tant, que no vam començar a dinar fins passades les quatre de la tarda, xerra que xerraràs.
I de que xerràvem? Doncs de què poden xerrar quatre catalans que es troben en un país tan llunyà, doncs de projectes, de possibles negocis, de les coses que podríem importar, dels negocis que es podrien fer, de les oportunitats que ens ofereix el país, i és clar del Barça, del Nàstic i del gol de Messi.

D'esquerra a dreta, Gabriel, Fidel, Bernat i un servidor, al darrera la terrasseta del Log in Barcelona



La Machiko, la Shikibu, una serp de l'Ikea afamada i jo...


Tot ens fa gràcia...

dissabte, d’abril 21, 2007

Kikuchi Rinko, la meva veineta

De vegades us parlo del meu poble, Hadano, una petita població residencial de poc més de 160.000 habitants, potser semblarà molt en proporció a Catalunya, Però pel Japó és molt petit, tant que gairebé ningú sap on para Hadano.

Fa poc, però una noia del meu poble s'ha fet famosa arreu del mon, Kikuchi Rinko és l'actriu que fa de sordmuda a la pel.lícula Babel, paper que li va valer una nominació als Oscars.

dilluns, d’abril 16, 2007

Sakura fubuki

Si hi ha quelcom més bonic que un cirerer florit, és potser, veure com els pètals de la seva flor es deixen caure desmaiadament cobrint el terra d'una catifa de blanc rosat.
Ja, ja, això m'ha quedat un pèl "llepat" com els quadres que es venen a la plaça del Pi, però la sensació de desprèn un Jardí cobert de flors de cirerer és molt poètica.
Recordeu l'escena final de la pel.lícula "L'últim samurai", quan Watanabe Ken, ferit, contempla els cirerers florits? Doncs això.
D'aquest efecte natural els japonesos en diuen "sakura fubuki", perquè els pètals de cirerers cauen com flocs de neu.
El cap de setmana passat vaig anar al parc central de Hiratsuka, la ciutat veïna, a gaudir del "sakura fubuki" en companyia de les meves "nenes" i 50.000 japonesos més.




dilluns, d’abril 09, 2007

Eleccions prefecturals, tupins, i altres

Ahir diumenge es van celebrar les eleccions al consell de la prefectura de Kanagawa, entre d'altres també la de Tòquio, Hokaido i Kyushu, també s'elegien els prefectes, ja que a diferencia del que succeïx a Catalunya, aquí s'escull directament el candidat i els consellers prefecturals a part, així ens podem trobar que un prefecte governi un consell d'un altre color, una mica com el cas de la cohabitació francesa, oi?
Com també passa al nostre país, al Japó les escoles fan la funció de col.legis electorals, aquest que apareix en les imatges és la escola primària del meu barri, molt deserta per ser diumenge.
Val a dir que les imatges de l'interior del col.legi són tretes d'internet, ja que esta prohibit fer fotos a l'interior on es vota.

Us explicaré més o menys com funciona; cada habitant sensat i amb edat per votar rep una papereta on s'indica l'adreça del seu col.legi, que com també passa a casa, no acostuma a variar. Hi ha una única mesa presidida per representant de la junta electoral, a l'entrada uns ciutadans citats comproven la identitat del votant, com ho fan, doncs, com que els japonesos no disposen de cap domument identitari, mostren el paper que han rebut anteriorment per correu, després la persona encarregada els pregunta la data de naixement i ja està, així, l'Aya pot votar en nom de la seva germana, o de la seva mare, ja que pot disposar de la documentació i de la informació requerida.
Bé, després del primer tràmit que queda anotat en un ordinador, el votant passa a les cabines on pot escollit la papereta que desitgi, tot seguit pot votar directament introduint ell mateix la papereta a l'urna (o dues ja que ho fa prou allunyat de l'inspector), en el cas d'ahir dues, una pel prefecte i una altra pel consell prefectural.
Les urnes són d'alumini i no es veu l'interior. Bé, s'ha de confiar molt en l'honestetat del sistema per creure que no hi ha "tupinades". Tanmateix, veient els resultats aclaparadors dels partits de govern, no sé que pensar, potser sóc massa llatí.

Els cartells dels candidats a l'entrada del col.legi.



La façana de l'escola amb el típic rellotge que apareix a tots els manga.

L'entrada a la sala de votacions.

Una noia vota, darrere les cabines amb les paperetes.

dimarts, d’abril 03, 2007

Quins "collon-s"


És només una de les moltes curiositats que us podeu trobar, cultures i llengües llunyanes es fan bromes...o no?
Sento la qualitat de la imatge feta amb el mòbil d'amagat, ja que està prohibit fer fotos dins el súper.

dilluns, d’abril 02, 2007

El Hanami i el Sakura matsuri

Malgrat que el dia especial per celebrar la primavera va ser el dimecres de la setmana passada, la feina i els compromisos fan que la majoria dels japonesos celebrin aquesta festivitat el cap de setmana següent, potser de manera escalonada.
Aquest cap de setmana el temps va ser especialment bo, malgrat els núvols.

La festa de la primavera és el Hanami, (literalment mirar les flors), als japonesos els encanten les flors, no en va el símbol que llueixen al passaport és una flor de crisantem, la flor de l'emperador. També en la seva "heràldica" tradicional trobem multitud de flors, com es pot veure en els "segells" familiars (kamon) de les principals famílies nobles de la seva historia ( els Oda, el Toyotomi o els Tokugawa). Però la flor que els japonesos més s'estimen és la flor del cirerer (sakura).
Per això quan els cirerers ens regalen amb la seva bellesa els habitants d'aquestes illes s'apleguen sota els cirerers per admirar les flors tot menjant, bevent o cantant (karaoke).
La veritat és que fan molt de goig. Són cirerers bords, només criats pel gaudi visual, per adornar vil.les i ciutats, i els magnífics jardins imperials de les ciutats de Nara i Kyoto.

Les imatges no són de llocs tan refinats però del meu poble Hadano, el passeig del riu i d'un festival Sakura Matsuri a la seva vora.
Si mai veniu al Japó, aquesta és una de les millors èpoques.