dijous, de juny 30, 2011

Nou terratrèmol a Matsumoto

Aquesta és la ciutat de Matsumoto a Nagano, molt lluny de Tohoku on va haver el terratrèmol de l'onze de març, però avui la terra ha tornat a sacsejar fins hi tot els vells fomanents de la vila, ha estat petit de 5 graus i ha causat 12 ferits, però les imatges han estat força espectaculars, sobretot l'edifici que li ha caigut la paret de pavers de vidre. Podeu veure-les a l'enllaç ( aquest enllaç va canviant a mesura que actualitzen la notícia, cerqueu 松本地震 ), o al del web de la TBS ( Tokyo Broadcast System ).

Cursa de dracs

 Aquest és el port de Yokohama, bé l'antic port de Yokohama la torre més alta és la Landmark un símbol de la ciutat actual ( Dins hi ha la botiga oficial Pokemon! ).
 Aquest moll actualment només és un passeig i la terminal de passatgers, fa un parell de setmanes hi vaig anar amb l'Aya i els nens per visitar el Barri Xinès que és molt aprop, després de dinar hi havia una cursa de Dragon Boats ( Vaixells Drac ) aquestes barques de rems reben el nom del mascaró de proa en forma de drac que les decora, les Dragon Boats són originaries de la xina ara fa més de dos-mil anys, com la majoria de les coses que ens venen d'aquell país tenen una tradició antiquíssima, la cultura xinesa a l'Extrem Orient és una mica com la greco-romana a Occident, ha influenciat la majoria de cultures dels països del seu entorn.

 La dotació normal d'una d'aquestes barques és de 22 membres, 20 remers, un timoner i un timbaler. Alguns equips són mixtes d'homes i dones, almenys les de l'altre dia. Fan molta patxoca i són molt ràpides.



dimecres, de juny 29, 2011

"The Ring" l'anell...

No, no és una peŀlícula de por, Chinowa és un anell teixit de palla que es troba a l'entrada de les pagodes xinto, es coloquen després del soltici d'estiu i serveixen per a purificar els visitants.



S'ha de passar a través de l'anell quatre cops, sense tocar el llindar amb el peu, dos cops girant a l'esquerra, un cop a la dreta per acabar un altre cop a l'esquerra. 

dimecres, de juny 22, 2011

Geshi de "Sant Joan"

Avui celebrem, Geshi és la festivitat del solstici d'estiu al Japó, també anomenat Xiazhi a la Xina, l'any asiàtic es divideix en 24 estacions solars, i el Geshi és el punt "extrem" quan el sol aconsegueix el la seva longitud celestial de 90° graus.
Al Japó no celebrem revetlles de Sant Joan, és clar, però és el començament de tot un seguit de festivitats religioses i tradicionals dedicades a aquest fenomen astronòmic. Un dels que he descobert fa poc és el de les Roques Casades o Meoto Iwa.

Meoto Iwa o les Roques casades, són un parell de pilars de roca al mar davant la població de Futamigaura, a la Prefectura de Mie a l'oest del Japó. Aquestes roques entan unides per un "shimenawa" ( una corda gruixuda de palla d'arròs ) i són considerades sagrades pels fidels xintoistes de la veïna Futami i pertanyen al Santuari d'Okitama dedicat a la deessa dels aliments Miketsu.





D'acord amb el xintoisme, les roques representen la unió dels déus creadors del Japó, Izanagi i Izanami. Les roques, per tant, celebren la unió en matrimoni d'home i dona. La corda, que pesa més d'una tona, ha de ser reemplaçada diverses vegades a l'any en una cerimònia especial. La roca més gran, diu que és home, té un petit "mon" ( una porta xinto )  al cim. Durant el solstici d'estiu el sol surt al bell mig de les roques i es per aquest motiu que es renoven el vots del matrimoni entre les dues divinitats, aquestes dates els fidels xintoistes s'apleguen per celebrar aquest esdeveniment.

Izanami ( ella ) i Izanagi ( ell )

Meoto Iwa vistes pel pintor Kunisada Utagawa ( 1786-1865 )

dimarts, de juny 21, 2011

Un terrat màgic...

El Japó és un país ple de sorpreses, de bones i de dolentes, de les dolentes no us en parlaré avui...
Ja us vaig dir que el dissabte vaig anar amb la meva família a Yokohama, la capital de la meva prefectura. L'estació central de Yokohama és com una gran ciutat, hi ha hotels, restaurants, supermercats, grans magatzems, etc. Un dels magatzems més importants és el Takashimaya, és com un Corte Inglés, però amb millor servei, per començar encara hi ha hostesses que fan d'ascensoristes, totes bufones elles, amb guants i barret.
Al terrat del Takashimaya més amunt del 8è pis, hi ha un petit parc amb "cavallitus" pels nens, això és normal, molts d'aquests magatzems en tenen un, a Tòquio hi ha edificis que tenen camps de futbol, tennis i fins hi tot golf al terrat, cal aprofitar l'espai. El que no havia vist mai és un bosc, un bosc decorat amb una coŀlecció d'escultures de bronze. Un paradís verd i silenciós al bell mig del brogit de la gran ciutat.






Aquesta és la vista des del bosc!

dilluns, de juny 20, 2011

Paella "quattro stagioni"

Dissabte passejant per Yokohama vaig veure això a l'aparador d'un restaurant espanyol. Fa almenys tres anys que no visito Catalunya i no sé com ha evolucionat el mercat "paeller" però no n'havia vist mai de paelles com aquestes.
Al japonesos els agrada fer el "tastet", de fet la cuina japonesa es composa de molts plats amb petites quantintats de menjar tipus menú degustació, potser per això han adaptat la paella al seu estil, el què no sé és com s'ho fan, ho deuen cuinar per separat i després ho posen a la paella...
La de "quatre" sortia per 7.200 iens ( 63 € ), i la de "tres" per 3.000 ( 54 € ) amb tapa de "iberikobuta" ( pernil ibèric ) i vi.
El què em va fer gràcia va ser que tinguessin Voll-Damm! Fa tant de temps que no la tasto!

Per cert us heu fixat amb la maqueta del menjar? Al Japó és molt típic trobar-se maquetes d'aquest tipus als aparadors dels reataurants, així el client es fa la idea de com serà el menjar. Aquestes maquetes són una obra d'art, les fan amb plàstic i silicona i es poden trobar moltes botigues on en venen al barri de Kappabashi de Tòquio.

diumenge, de juny 19, 2011

Papa no Hi

Avui és "papa no hi" el dia del pare, al Japó. La Shikibu m'ha fet aquest dibuix, què fàcil que sóc de dibuixar!

divendres, de juny 17, 2011

Un milió contra la nuclear

El passat onze de Juny, tres mesos després del terratrèmol i el tsumani, un milió de persones van sortir al carrer per protestar contra l'energia nuclear.
El Japó és un país sense recursos energètics, però molt conscient del problema que representen les energies contaminants. Som líders en la producció de cotxes elèctrics i de plaques solars, però queda molt camí per fer.

A Tòquio...

Akihabara ( Tòquio )...

...a Fukushima...

...i Hiroshima.

dijous, de juny 16, 2011

El Parlament no es toca!

Aquest matí mentre esmorzava m'he quedat de pedra quan he vist per la televisió japonesa NHK com els "Soviets" que fa setmanes que ocupen la Plaça de Catalunya de Barcelona intentaven assaltar el Parlament Nacional, els suposats "indignats" increpaven, i agredien als diputats, i el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament havien de ser traslladats en helicòpter per poder estar presents al ple.
Curiosament aquests "indignats" assaltaven un parlament d'una nació captiva, però un dels parlaments democràtics més antics d'Europa i per tant del món. En comptes d'assaltar les seus dels representants de l'estat que espolia aquesta nació, que li retalla constantment drets, que li nega la seva identitat i que intenta eliminar la seva llengua i cultura.
Aquests "Soviets" indignats, esperonats per vells anarquistes i per filòsofs argentins de pa sucat amb oli, n'han fet un gra massa, malgrat el dret de queixa, i per lloables algunes de les seves reivindicacions, Catlanuya no és una dictadura àrab, ni una monarquia tsarista, és una democràcia, captiva, però una democràcia. I no es pot impedir l'accés dels seus representants a l'assamblea nacional.
Jo, personalment no hi tinc cap representant, ja que el partit que vaig votar no va obtenir representació, però els 135 diputats, han estat triats lliurement seguint les normes del joc democràtic, d'un parlament que va romandre tancat per una dictadura militar, i ara quatre radicals volen tornar a tancar-lo per instaurar la dictadura del caos.
Avui he llegit un article de Carod-Rovira a Nació Digital que m'ha agradat molt tot i que darrerament aquest senyor m'havia decebut molt aquí té més raó que un sant:


Indignació espanyola
Uns centenars, milers d’espanyols, s’han indignat, sembla. Això està bé, suposo. Sent espanyols, motius per indignar-se no és pas que els en faltin. Si jo fos espanyol, cosa que no és el cas, també estaria indignat. El que passa és que, posats a fer, m’hi hauria posat una mica abans, sis segles abans, posem per cas. L’època dels reis dits “catòlics”, per posar un exemple, no fóra un mal començament. Aquella època de pràctiques sexuals innovadores, “tanto monta, monta tanto”, o sigui, ara l’un, ara l’altre, donava per a molt, per a tenir molts motius d’indignació. Però, no. Es veu que no devia ser prou...


Ara, els indignats espanyols, han ocupat places d’Espanya i, en un gest d’internacionalisme inusitat, també dels Països Catalans. Han plantat aquí les seves tendes, han pintat les seves pancartes majoritàriament en castellà i s’han expressat públicament en aquest idioma, això sí “para que nos entendamos todos”, “para no hacer divisiones entre nosotros” i “para no dejar entrar el nacionalismo en la acampada”. Lògicament, el que ells entenen per nacionalisme, és a dir, el català. El seu, l’espanyol, el “normal”, aquest no cal fer cap debat perquè hi entri, perquè ja hi és dins, perfectament instal·lat, des del començament.


Ja toca prou els pebrots que algú ocupi el centre simbòlic del país, com perquè, a més, haguem de suportar amb normalitat insults com els que hem pogut veure i llegir aquests dies per part dels anomenats “indignats”. Han fet servir els jardins públics com a urinari, han pintat el monument al President Macià i han donat una imatge del país marginal, xavacana i basta. Potser es tractava d’això, ben mirat... Aquesta és la Catalunya que volem?


L’atac i l’insult als diputats n’ha estat la cirereta del pastís. Qui coi s’han cregut que són aquesta gent? Quina legitimació democràtica tenen?  Tinc, pels membres del Parlament, el respecte que em mereix el fet que és el poble de Catalunya qui els ha votat, més enllà de la meva simpatia ideològica i personal cap a alguns d’ells. Però on aquesta gent ha arribat ja passa de tacar d’oli.


Quina credibilitat té la indignació d’una gent, la meitat dels quals està contra el dret d’autodeterminació? Com s’ha d’entendre que Falange Espanyola s’hagi adherit formalment a les concentracions? És cert, com s’apunta en alguns àmbits, que entre els indignats, des del principi, al costat de molta gent jove i de bona fe, hi ha alguns infiltrats que són agents del CNI i que tenen com a objectiu donar internacionalment la imatge negativa al món que s’està donant de Catalunya? Com s’han d’entendre les mostres de rebuig a les banderes catalanes, estelades i a l’ús del català, (a Ca-ta-lu-nya!) que s’han produït al centre neuràlgic de la capital catalana? Quin cony d’indignació és aquesta?


Tenen, els espanyols, tot el dret del món a indignar-se. Però si volen fer-ho, com a espanyols, el millor és que no s’equivoquin en el mapa i es manifestin, s’indignin, es pixin, pintin, escridassin i insultin, allà on els correspon: al seu país. Al capdavall, tampoc no és tan lluny i està ben comunicat. Aquest internacionalisme progre, que va d’apàtrida, d’anacional, de cosmopolita, quan s’expressa en el marc d’una nació no normalitzada políticament, no fa res més que el joc al nacionalisme dominant: l’espanyol, “por supuesto”. Prou, doncs, de complicitats ingènues i de fer el babau amb aquesta indignació de pacotilla.

Quina vergonya que les úniques imatges que puc veure del meu país a la televisió siguin aquestes.

dimecres, de juny 15, 2011

Barrejant naps amb cols

 D'aquí deu dies s'estrenarà als cinemes la darrera entrega de la sèrie del Diplomatic Kuroda, un agent del govern japonès encarregat de vetllar pels ciutadans japonesos a l'estranger.
Després de Amalfi ( Itàlia ), Roma i San Francisco, ara és Andalusia el títol triat per aquesta aventura d'acció i espionatge internacional.
El curiós del cas és que l'acció es desenvolupa bàsicament a Barcelona.
Resulta que el cònsul del Japó a Andorra és assassinat a Barcelona, el protagonista, Kuroda ( interpretat per Yuji Oda ) és a Paris assinstint a una cimera del G20 allí rep l'encàrreg d'invertigar l'asssasinat que el portarà a visitar Andorra, Barcelona i Ronda ( Andalusia ).
De fet sembla in poti poti d'estereotips sobre Espanya i és clar havia de sortir Barcelona perquè és la ciutat espanyola que els japonesos més els agrada.
Tinc ganes de veure-la per curiositat, però val a dir que en fa por el que em trobaré, per exemple només cal mirar el mapa d'Espanya del web de la peŀlícula.
Hi apareixen noms com; Vascongadas, Cantabrica, o Castilla de Vieja i Castilla la Nueva, tan fàcil que seria anar a la Viquipèdia i baixar-se un mapa com cal.

 Per altra banda la mossa que han triat per acompanyar Kuroda no està gens malament, Meisa Kuroki, una bellesa mestissa d'Okinawa ( mig Ryukyuan, unes illes japoneses aprop de Taiwan, i mig Llatina-americana )...

Meisa Kuroki!

 Els tràilers són molt entretinguts, amb molta iconografia catalana...

 Castellers...

 ... i senyeres a dojo, a però que no haviem quedat en que era "Spain"? 
Per cert algú del món casteller em sabria dir com és que ara els cartells semblen mítings de Convergència?

 Ep! I edificis oficials on només oneja la Senyera! ( tant de bo! )

...i com no, persecucions de cotxes amb taxis de Barcelona, genial!

 Per acabar-ho d'adovar tot un seguit de mechandising per confondre el personal. Ja em direu quin Skyline d'Andalusia s'assembla a aquest.

Tot plegat, barrejar naps amb cols.

dimarts, de juny 14, 2011

Ei! Que fem de jardiners!

Al Japó hi ha molt voluntariat, l'ajuntament encoratja als ciutadans a participar de les tasques de manteniment de les viles, tasques com la d'escombrar els carrers o arreglar els parcs sovint recauen en les associacions de veïns o els voluntaris de la ciutat, que normalment són jubilats a qui els agrada la feina. 

El diumenge vàrem fer de jardiners voluntaris per arreglar les flors d'un jardí que hi ha aprop de casa i que no s'havia pogut fer abans per culpa del terratrèmol del mes de març.
A la Shikibu li feia molta iŀlusió plantar flors, i els desitjos de la "nineta dels meus ulls" són ordres per a mi, així que ens vàrem calçar els guants i dels botes d'aigua i cap al "tros" que hi falta gent.

No em feu dir quines flors vam plantar...

...el què sí que us diré és que vam passar el magall...

...el rasclet...

...i vam escampar molta merda...

 ...després vam plantar les flors...

 I en Miró va ajudar a espurgar les males herbes, i les bones també!

 De vegades ens quedavem "encantats" davant el paissatge...

...o recollint tresors...

...a la fi tot va quedar molt bé...

...i va arribar l'hora de regar les flors, i les iaies també!