dilluns, de maig 31, 2010

7 graus de terratrèmol!

Ahir vam anar al parc de Sogo Koen, al costat de casa, és un parc molt interessant que serveix a la ciutat de pulmó i de lloc d'esbarjo, hi ha un petit zoo perquè la mainada pugui tocar els animals, un estadi de football i un altre de baseball. Una piscina municipal, i un gimnàs, també hi ha un ring de sumo i un parc infantil. Vaja de tot.

Ahir hi havia el cos d'emergències de terratrèmol fent una demostració. Duien un camió amb un "simulador de sacsejades", era com un petit menjador amb mobles i una cuina, un instructor et deia el que havies de fer mentre un altre feia anar la maquineta. De cop i volta tot es movia, les sacsejades sísmiques no són tremolors com els que pot fer el motor un camió dièsel enorme, són més aviat com les d'una barca, et gronxa.
La simulació va del 0 al 7, i us haig de dir que mareja molt, un cop surts el cap et dona voltes i trigues uns segons en tornar a poder orientar-te. Tens la sensació de que la terra encara es mou i et costa mantenir-te dret. No m'estranya que hi hagi tants accidents en cas de terratrèmol que no són per culpa de la sacsejada mateixa sinó de les conseqüències derivades.
Jo, de moment només he viscut moviments de grau 3 però ara sé com em sentiria si fossin més forts, i tot això amb l'agreujant de saber que no hi hauria el bomber de torn apagant la màquina.

dimecres, de maig 26, 2010

Els primers hashi

Potser us preguntareu com s'ho fan els nens petits japonesos per menjar. Al Japó com en altres països de l'extrem orient es menja amb bastonets.

Els bastonets es diuen hashi, hi ha hashi especials pels nens per que els siguin més fàcil d'agafar.

La Shikibu és esquerrana com el seu pare i com sempre per nosaltres es difícil trobar estris que se'ns adaptin. Per sort hi empreses que hi pensen.

dilluns, de maig 24, 2010

On és el mòbil?

Passejant per la xarxa vaig trobar això, un projecte de Fujitsu per un mòbil poc convencional. Es tracta del Chamelephone dissenyat per Hiroyuki Tabuchi. Un aparell que té la capacitat d'adaptar la seva superfície a l'entorn tal com ho faria un camaleó.

És bonic però si tothom fa com jo, que s'ha d'anar fent "perdudes" per trobar-se el mòbil, no crec que sigui bona idea. A mi només em faltaria que el "trasto" se'm camuflés amb la bugada.

divendres, de maig 14, 2010

Escales mecàniques i iaies...

L'altre dia era en uns grans magatzems amb el meu fillet de dos mesos, la Shikibu que ja té quatre anys, i l'Aya, anàvem carregats de coses que havíem comprat per dinar. Feien cua per pujar a l'ascensor ja que amb el cotxet no podem baixar les les escales mecàniques. Els magatzems de la meva ciutat no són grans com el Corte Inglés de la Placa Catalunya ( BCN ), més aviat són de la mida de Can Jorba, al Portal de l'Àngel ( BCN ). I malgrat que tenen un parell de jocs d'escales mecàniques només hi un ascensor per pujar les 6 plantes de l'edifici.
Les escales mecàniques són just a tocar de l'ascensor, malgrat això, sempre hi ha una pila de iaies esperant l'ascensor tot que només pugin un pis.
L'altre dia quan anàvem a pujar, dues iaies ens van passar al davant, van pujar tan ràpid que la gent que baixava encara no havia sortit, sense fer cua ni res! Ni l'Aya ni la nena van poder pujar amb mi a l'ascensor. Si mai visiteu el meu país ja cal que anéu en compte amb les iaies i els iaios són molt mal educats, ningú els diu res, per cultura, però de vegades me'ls menjaria!

La imatge que il·lustra aquest post és veritat, ho he vist millers de vegades al metro de Tòquio, i és que sembla que al japonesos els va mandra caminar o pujar escales ( desprès fan trekking el cap de setmana ). Potser per això viuen tants anys.

dimecres, de maig 12, 2010

Qui vols que t'acompanyi?

El nou web de Docomo ( la nostra Movistar ) per la campanya "Hitori to Hitotsu" ( un per un ) és ben curiós.

Es tracta de triar qui vols que sigui el teu guia a través dels serveis que ofereix el nou pla "un per un".
L'actor Watanabe Ken, protagonista de l'Últim Samurai, la cantant Kimura Kaela, o Darth Vader.

Gràcies a la combinació de vídeo sobre "chroma" i aminació Flash, els personatges et convides a les seves cambres, i si ho desitges t'expliquen els beneficis de la nova campanya.

La cambra de Watamabe Ken, es va actualitza durant el dia, per exemple ara és de dia i fa sol, i el calendari marca el dia 12.

Kaela viu en una cambra molt bonica de color rosa.

I com no, Darth Vader a la seva nau.

Si els demanes ajuda et porten a diferents escenaris, segons el personatge, per exemple la Kaera ens porta al parc per parlar-nos del sistema d'informació del temps que incorpora el servei.

Watanabe Ken ens parla de la política medi ambiental de la companyia.

I Darth Vader, al metro ens explica com el nou servei informa sobre l'estat dels transport públic i els horaris.
El trobo molt divertit, tot hi que no entenc com podent triar diferents personatges japonesos han escollit Darth Vader.

dimarts, de maig 11, 2010

Miró, 50 iens

Abans pensava que per sortir als segells d'un país n'havies de ser el rei, ser un pintor famós ( mort ), o potser haver guanyat el Premi Nobel.
Ahir ens va arribar a casa un full de 10 segells de 50 iens ( el preu estàndard per a les cartes nacionals ) obsequi de la clínica on va néixer el nostre fill i un gegant editorial anomenat Benesse.


Són segells oficials de Correus del Japó, amb la particularitat que duen el nom del nostre fill i la data i el lloc de naixement. Per qui sàpiguen llegir "katakana" i "hiragana" podran veure-hi: Miró
nascut el 26 de febrer de 2010
Yahata Women's Clinic
No en tenia ni idea de que es pogués fer això, i és clar l'Aya no me n'havia dit res ( coses dels japonesos...). Fa gràcia, no?

dilluns, de maig 10, 2010

No tinc mà esquerra...

Fa dies que, jugant amb la Shikibu, em vaig torçar el canell esquerre, avui el metge m'ha fet unes quantes radiografies i a vist que, si malgrat no tinc res trencat, cal que faci repòs. És difícil perquè sóc esquerrà. Dibuixo amb ordinador amb una Wacom amb l'esquerra tot i que tinc el ratolí a la dreta, un costum adquirit per necessitat, encara sort.
Tot això m'ha fet pensar amb el dibuixant de Manga Shigeru Mizuki, l'autor del famós Ge Ge Ge no Kitaro.

Mikuzi va perdre el braç esquerre durant la guerra en un atac aèri americà al seu campament de Papua Nova Guinea. Era esquerrà, i va haver d'aprendre escriure i dibuixar amb la dreta, el seu cas és molt mes greu, jo d'aquí un parell de setmanes n'hauré curat i ell va haver de refer la seva vida i no només per la pèrdua del braç.

L'experiència de Mizuki durant la guerra l'ha marcat de per vida, durant l'ocupació japonesa de Nova Bretanya a Papua Nova Guinea va contraure la malària i va veure com els seus companys morien d'aquesta malaltia o en combat, segons explica en la seva auto biografia, era un noi que sempre era la lluna i això li va valer els càstigs dels seus superiors dins la dura disciplina de l'exèrcit imperial. Va ser quan estava malalt de la malària que els americans van bombardejar l'hospital on era ingressat i va perdre el braç.
Un cop presoner de guerra va fer amistat amb la tribu local, els Tolai, que el van acceptar com un germà i li van oferir terra, casa i dona. Una oportunitat per refer la seva vida. Tanmateix no va poder ser, un cop perduda la guerra, tots els militars japonesos van ser repatriats. Un cop al Japó no va poder tornar a la seva illa estimada, les lleis d'ocupació, la manca de diners i la implicació del seu germà gran en crims de guerra li ho van impedir.

No va ser fàcil per un manc viure en la postguerra d'un país vençut i arruïnat, va casar-se de matrimoni arranjat amb una noia massa alta per l'època que s'havia de quedar "per vestir sants", la sort va fer que aquesta unió va resultar molt bona i la parella han viscut feliços.

Desprès de treballar d'operador de la sala de projecció d'un cinema va poder tornar a dibuixar.
Mizuki ha estat molt crític amb la guerra i amb l'actuació de l'exèrcit japonès, en alguns dels seus treballs gràfics com literaris han descrit els abusos comesos per l'exèrcit imperial, a la Xina o Corea.
Però el Manga que l'ha fet famós ha estat Hakaba Kitaro ( conegut com Ge Ge Ge no Kitaro ) una història fantàstica que barreja mitologia japonesa, fantasmes i un noi amb poders sobrenaturals.
Fa poc Mizuki va tornar a Nova Bretanya on va ser molt ben rebut i on té un carrer a la capital dedicat.

Una imatge de l'animació basada en el Manga Kitaro.

Un fotograma de la peŀlícula basada en la mateixa obra.

Espero que aquestes setmanes que hauré de dur el canell embolicat m'inspirin les muses i em surti algun Ge Ge Ge Kitaro del ratolí.

divendres, de maig 07, 2010

de vacances

Aquests dies hem estat una mica desconectats, el motiu, el mateix que tenien milions de japonesos, la Golden Week, una setmana en que coincideixen tres dies de vacances, i entre "ponts i passeŀles" ens passem una setmana de panxa enlaire. O a l'ombra d'un arbre com el de la foto...

...menjant tote mena de coses, com patates de "gyoza" del barri xinès Yokohama, que pretenen tenir el sabor d'aquests "ravioli" xinesos.

...o fent "mochi" ( massapà d'arròs ) al pati de l'escola.

...dibuixant amb els nens "koinobori" unes banderetes decorades com una carpa que es pengen als balcons el dia 5 de maig, el dia dels nens.

Tornar a l'escola, malgrat les diferències culturals i la distància temporal, sempre desperta aquella mostalgia entre olors de guix i ceres de colors...

...però el millor que és por fer durant les vacances és compartir el sofà havent dinat.

dissabte, de maig 01, 2010

Riisa Naka, la noia camaleó

Aviat s'estrenarà al Japó la peŀlícula "Zebraman" basat en un Manga del mateix nom,

El que més m'ha sorprès és que la noia de fa de Zebra Queen, la dolenta, es la Riisa Naka, una noieta dolça i bona minyona.

Impressionant el que es pot fer amb unes mitjes de blonda i una perruca!

Aquesta és la cara de veritat de Riisa Naka de 20 anys.

I aquesta és la Zebra Queen, la imatge de vídeo clip per promocionar la banda sonora de la peŀlícula.

Aquest és un fotograma de la sèrie "Yanki-kun to Megane-chan" ( El brètol i la set ciències" ) basada en un manga omònim.

La mateixa noia, en una presentació vestint un Yukata ( kimono d'estiu ).