dilluns, d’abril 30, 2012

2.000 iens

Avui la tieta de Yokohama ens ha fet arribar un paquet amb regals per celebrar que la Shikibu havia entrat a l'escola, dins del paquet hi havia un bitllet de 2.000¥ (€18.85 ). Aquesta és una de les coses que en passen sempre al Japó, després de vuit anys que fa que hi visc encara em sorprèn, no tenia ni idea que existissin els bitllets de 2.000¥!
De fet no els havia vist mai i és que només s'usen en ocasions especials, tot hi que són de curs legal.

Aquest bitllet es va imprimir per primera vegada el 19 de juliol 2000 per commemorar el 26a cimera del G8 a Okinawa i l'any del mil·lenni. A a la part frontal del bitllet hi ha la Shureimon, una famosa porta a Naha, Okinawa, prop de la seu de la cimera. L'altre costat compta amb una escena de la Història de Genji i Murasaki Shikibu a la cantonada inferior dreta. El motiu de l'escena va ser presa de les pintures conservades de la novel conserva al Museud'Art Tokugawa a Nagoya. La imatge de Murasaki Shikibu s'ha pres de l'edició Gotoh del Diari de Murasaki Shikibu Emaki al Museu Gotoh.
Aquests bitllets són rars en el mercat. Molts japonesos els consideren una novetat 2.000¥ ja que és l'única denominació japonesa en el factor de 2.
Suposo que el fet que la tieta l'hagi triat, és que està dedicat a la Murasaki Shikibu i el seu Genji Monogatari. 
Estic pensant canviar el nom d'en Miró a Fukuzawa Yukichi (^0^)/

dimarts, d’abril 24, 2012

Els nostres llibres i roses

Roses i llibres a dojo per Sant Jordi.



Cartells de Sant Jordi a Tòquio

Aquesta és la coŀlecció de cartells que vaig fer per la festa i que entre altres decoraven les dues sales.
La lluita.  DIN B1 ( 1000 x 707 mm )
L'Heroi.  DIN B1 ( 1000 x 707 mm )
Castell de llibres i el Drac burlat.  DIN B1 ( 1000 x 707 mm )
Democràcia.  DIN B1 ( 1000 x 707 mm )
"Heritatge", la Princesa i son pare, el Rei.  DIN B1 ( 1000 x 707 mm )

dilluns, d’abril 23, 2012

Els catalans escampen Sant Jordi al Japó

Fa poc vaig coneixer ( online ) l'Elisabeth, una noia molt maca que viu al Japó, a la prefectura d'Aichi ( Nagoya ), treballa com a coordinadora de relacions internacionals a l'ajuntament, segons ella, de la Vila del Pingüí.
Ahir l'Elisabeth va ornanitzar una festa de Sant Jordi, que pel que es veu a les imatges va ser èxit, m'hagués agradat molt poder veure la representació de titelles.

La vista no us enganya, els meus personatges han sortit de gira pel país, un grup de titelles amics de l'Elisabeth els van usar per representar la llegenda de Sant Jordi, i van crear un drac, un Sant Jordi i una Princesa preciosos. Quina enveja, jo no passo del 2D!

L'Elisabeth és la noia de vermell, en el moment de la lluita de Sant Jordi contra el drac. Molt espectacular, si senyor!

El millor de tot és implicar la gent, l'Elisabeth va contactar amb mi que visc a Tòquio, des de Nagoya, i va implicar amics seus, com el grup de titelles, que van fer una feina fantàstica, d'aquesta manera, la Diada de Sant Jordi es va poder veure a la capital, però també a l'oest, escampant-se com una taca d'oli.

Veient les imatges estic segur que la canalla s'ho va passar d'allò més bé. Ostres però si tenien un rei de veritat i tot! (^_^)

Encara no he conegut l'Elisabeth personalment, però espero fer-ho aviat, són molts quilometres els que en separen, però ens uneixen moltes coses. L'amor pel Japó i la voluntat de donar a conèixer la nosta terra ( i l'afició per la xocolata )
Si voleu veure més imatges sobre el Sant Jordi de l'Elisabeth us recomano el seu blog: La Nemui la lia al Japó ( one more time ). És molt recomanable, hi trobareu com és la vida d'una catalana que viu, no a la capital, però en una ciutat aprop de Nagoya, una de les ciutat més importants del Japó, seu de l'empresa Toyota. Una visió diferent del país, estic segur que us agradarà, jo ja m'hi he enganxat.
Bona Diada a tothom!

diumenge, d’abril 22, 2012

Sant Jordi a l'ARA, i el què no diu

Com acostuma a passar, els polítics i les institucions s'enduen els mèrits de la feina feta per altres persones, l'article d'aquest diari no esmenta la tasca realitzada per un petit grup de catalans i que sense ells avui el Cervantes no es podria parlar de Diada a Tòquio.
El què no diu l'ARA ni dirà cap article de premsa, és que la festa d'enguany i la de l'any passat, van ser concebudes per Raquel Vila, una professora de català de la Universitat Hosei, que també fa classes al Cervantes, és aquesta relació de la Raquel amb l'Instituto va facilitar, malgrat les reticències inicials, la celebració de la diada, tot s'ha de dir, els continguts dels quals supervisats "molt aprop" pel personal del centre.
Va ser la Raquel també qui va contactar amb l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya, aquesta associació va fer possible l'aportació econòmica de la Generalitat, i la participació de Josep Barahona, amic de l'Associació, dels músics i de la traductora, senyora Uno, també gràcies a l'Associació, es van aconseguir les roses i una important donació dels llibres per part de l'Editorial Babel.
Van ser els menbres de l'Associació, la Raquel i jo mateix els qui vam dissenyar els espais, crear el material informatiu, recollir els llibres, i organitzar el programa.
L'article oblida esmentar que el principal motiu de la festa era, com l'any passat, reunir llibres per a la canalla de les zones afectades pel terratrèmol.
Per cert la foto que iŀlustra l'article és el moment en què es va fer l'intercanvi de roses, sabeu de qui va ser la idea? De la Raquel és clar!

En aquesta imatge la Raquel Vila ( no cal que us digui que és l'única "guiri" de la foto, oi? ) en el moment de llegir un llibre de les Tres Bessones.

Si voleu llegir l'article el trobareu prement aquest enllaç, Diari ARA, Sant Jordi a Tòquio.
Som uns "mindundis"!

Sant Jordi 2012 a Tòquio

Com alguns heu pogut veure he tinguts uns dies de molt poca activitat blocaire, però aviat en sabreu el motiu.

Ahir els catalans que vivim a Tòquio vam celebrar la Diada de Sant Jordi. La preparació d'aquest esdeveniment i els darrers canvis en la meva vida laboral han impedit que pogués dedicar el temps que voldria al blog.
Després de setmanes de molta activitat, reunions, i de "picar pedra", la Diada de Sant Jordi d'enguany es va celebrar i va ser un èxit de públic. Amics catalans i japonesos, entre altres nacionalitats ens vam reunir per celebrar aquesta Diada, que alguns voldrien que fos la Festa Nacional es subsitució de l'Onze de Setembre, sense saber que Sant Jordi, a més de ser la diada de la rosa i el llibre, de la cultura i dels enamorats, és també la definició del caràcter català integrador, generós, i culte, la nostra aportació al món és que la UNESCO dediqués el dia de Sant Jordi al llibre i la lectura i escampés aquest missatge arreu.
La festa d'ahir també va ser la plataforma per poder recollir llibres per a la canalla de la zona afectada per tsunami de l'any passat, només ahir es van recollir més de 500 volums, superant el rècord de l'any passat, ben aviat la biblioteca pública de la ciutat de Kesennuma podrà gaudir de la nostra aportació.

Però Sant Jordi és quelcom més, és el sentit de democràcia que des de vell antuvi impregna la nostra manera de ser, pagesos, nobles, ric i pobres, i fins i tot princeses som iguals davant la llei, tots junts hem de lluitar per guanyar a la bestia, i ens caldrà fer sacrificis, però no defallirem.
Ahir molta gent va conèixer una mica millor la nostra cultura, va saber de les nostres tradicions, va sentir parlar la nostra llengua i va escoltar la nostra musica.
Mainada de molts països va jugar plegada, va escoltar contes en català i japonès i va imaginar que eren herois i princeses, i algú potser també va jugar a ser drac.


Enguany teníem un convidat especial, bé de fer 3, les Tres Bessones, amb una exposició dedicada a l'obra de la genial Roser Capdevila.

La productora Cromosoma i el seu soci japonès Babel Edicions ens van fer arribar llibres i cartells amb il·lustracions de les tres trapelles. ( Aquestes imatges són del divendres després de muntar l'exposició )


Com l'any passat l'Instituto Cervantes ens va cedir l'espai, enguany les dues sales d'expocisions, va ser tot un repte omplir-les, però crec que ens en vam en sortir.

Els visitants van poder veure il·lustrada la llegenda de Sant Jordi de la mà de diversos il·lustradors.

I havia una exposició de publicacions en japonès de llibres sobre Catalunya, el Barça no hi podia faltar.

Es van fer lectures de llibres de les Tres Bessones, entre altres, aquest és el moment en que es llegia "les Tres Bessones al Planeta Formatge" en català i japonès.

Com veieu no només la canalla va gaudir de les rondalles. Al fons de la imatge hi ha un cartell il·lustrat per mi del drac del Park Güell, per fer un mosaic de "trencadís", va quedar molt bonic quan la canalla el va enllestir.

Un cop més, els amics de l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya ens van ajudar a recollir llibres, i amb moltes de les tasques d'acollida i hospitalitat. Mireu la pila de llibres, i això que aquesta foto la vaig fer de matí.

Un dels millor moments va ser el concert de violoncel, i de violí, que es va repetir a la tarda, amb música d'Albèniz, però amb el meravellós "Cant dels Ocells" i "el noi de la mare" com a propina.
Cal que us digui l'emoció de provoca sentir el "Cant dels Ocells" en directe, tocat magistralment, a milers de quilòmetres de distància de la pàtria, envoltat de llibres, de Senyeres i amb l'intens perfum de les roses. No us ho puc explicar, però us ho imaginar. Oi?

A l'esquerra un nen japonès, fan d'en Cesc, a la dreta un noi català, junts escoltant el "noi de la mare", i jo com una Magdalena amb els ulls esborronats de llàgrimes.

La bona música és una cosa que cap japonès es vol perdre, des dels grans fins als petits...

...però per si de cas, els petits eren en un racó cedit per l'empresa Combi, on podien gaudir de la lectura de llibres, fer l'animalot o badar amb les il·lustracions de l'Àlex S. Roca, l'autor del Tentacle, que amablement ens va cedir i que també es van usar per fer els punts de llibre d'enguany. Gràcies Àlex!

També hi havia "uri-e" dibuixos per pintar, amb motius de Sant Jordi, Princeses i Dracs, amb el "Castellet" de Perpinyà de fons.

I com no, les roses, protagonistes de la jordana, amb els llibres, és clar, no és Fnac de Barcelona, és Tòquio!!!

En aquests moments la prestigiosa traductora de literatura castellana i catalana, Uno Kazumi ens llegia "en Patufet".

En Miró i l'Aya van aprendre a fer punts de llibre amb flors seques.

I el sublim Josep Barahona, xef de l'Estudi, ens va fer una classe magistral de cuina catalana, i ens va donar a tastar els panellets més bons que he menjat mai, ei! que ho diu un de Badalona, on hi ha pastisseries boníssimes.

La canalla no veia el moment de llençar-se d'amunt els panellets!

Mireu quina pinta!

En Josep va estar genial, ens va fer riure un munt, va ser un gran moment de la jornada. Gràcies Josep!

I va arribar el moment en que els Sant Jordis van fer entrega de la Rosa a les Princeses, dins l'urna de vidre hi havia paperets amb el dibuix de Sant Jordi o la Princesa, si et tocava Sant Jordi havies de regalar la rosa a una Princesa.

El moment decisiu (^_^)

L'Aya va rebre roses dels seus Sant Jordis. (^_^)

Amb una Polaroid els visitants s'anaven fent fotos que penjaven al mur dels missatges.

I la canalla "llegia", als peus de la nena l'edició japonesa del Zoo d'en Pitus.

I mentres tant el mosaic avançava.

El flux de visitants a ser continu, alguns anaven i venien, altres es van estar tota l'estona, des de les 11 del matí a les 4 de la tarda, els esdeveniments del programa es van anar succeïnt, i no hi havia temps per l'avorriment.

En aquest moment, ja cap el tard, es va fer el sorteig de regals entre els qui havien fet donacions de llibres. A la Shikibu li va tocar un llibre molt divetit sobre melics.

Alguns dels protagonistes en arribar el final de festa no s'aguantaven drets, tots ens ho vam passar d'allò més bé, vam fer nous amics i ens vam retrobar amb els vells. Vam beure Cava, vam menjar panellets, i vam escoltar bona música i rondalles nostrades, i tot això a Tòquio al Japó. I tot gràcies a la voluntat d'uns catalans que per sobre de tot i malgrat viure a millers de quilòmetres dels seus origens tenen la seva identitat ben arrelada cor endins.


dissabte, d’abril 14, 2012

14 d'abril de 1931, els anhels del poble

Iŀlustració de Lola Anglada

dimecres, d’abril 11, 2012

dimarts, d’abril 10, 2012

Randoseru

 La setmana passada us vaig explicar com és la cerimònia d'entrada a l'escola primària, un dels "personatges" passius més importants de la cerimònia és la cartera que al Japó es diu Randoseru o Randosel, aquest és un mot que els japonesos han manllevat de l'holandès "Ransel" una motxilla que mercaders holandesos usaven fa 200 anys.

Adquirir un Randoseru és tot un ritual, semblant a la Mona de Pasqua. En aquest cas és tradicional que els avis comprin la cartera acompanyats dels nens que en trien el color, fa uns anys, però,  només hi havia dos colors, negre pels nens i vermell per a les nenes. L'Aya recorda que quan era petita la volia de color carabassa però no la va poder trobar, avui en dia n'hi ha de tots colors diferents, malgrat que el disseny sempre és el mateix.

Una de les novetats és que a partit de l'any passat s'hi poden posar papers DIN-A4 sense doblegar, les d'abans eren més petites.
Per poder tenir el color i el disseny que es vol cal encarregar la cartera amb mesos d'avantatge, els grans magatzems tipus Corte Inglés fan fires especialitzades en Randoseru.
Els preus varien molt però són cares, van des dels ¥30.000 ( 280€ ) fins a ¥80.000 ( 750€ ). La qualitat és molt bona perquè la idea és que durin 6 anys, que són els que dura la primària al Japó.
També ha de ser còmodes i lleugeres.

Com moltes coses al Japó, les Randoseru tenen un munt de detalls, aquestes fotos són de la Randoseru de la Shikibu, de la marca Tinkerbell, a la foto anterior podeu veure un portamonedes amb forma de cor i un "mamoru" del santuari xintoista, mai s'està prou protegit.

 Les margarides són reflectants, perquè els cotxes vegin els nens de lluny.

 També té una butxaca per posar-hi la flauta.

 El  fermall és molt practic i es tanca automàticament gràcies a uns ressorts i uns imants.

 Aquesta companya de classe de la Shikibu ha preferit una de color tradicional.

 Tot i que n'hi ha de colors més especials...

La Shikibu estava molt contenta amb la seva Randoseru, espero que la conservi bé, quan el germà de l'Aya anava a l'escola era moda dur la Randoseru trencada i desmanegada, sembla que feina vergonya anar amb la cartera nova, perquè es notava molt que eren de primer.

Com veieu en aquesta foto hi ha Randoseru de molts colors, fins hi tot color ivori, no sé quan de temps li durarà neta amb aquest color tan poc sofert.

Després de la cerimònia alguns vam tornar a l'escola bressol per saludar als antics professors, sota un cirerer florit altres companyes que van a escoles diferents en van retrobar, totes amb les seves Randoseru noves, "pika, pika" ( britllants ).

Per finalitzar un deixo amb un anunci de Randoseru que s'ha fer famós per la seva tonada: Ra-ra-ra Randoseru wa ten-ten-ten tenji no hane. Randoseru d'ales d'àngel.