dimarts, d’abril 10, 2012

Randoseru

 La setmana passada us vaig explicar com és la cerimònia d'entrada a l'escola primària, un dels "personatges" passius més importants de la cerimònia és la cartera que al Japó es diu Randoseru o Randosel, aquest és un mot que els japonesos han manllevat de l'holandès "Ransel" una motxilla que mercaders holandesos usaven fa 200 anys.

Adquirir un Randoseru és tot un ritual, semblant a la Mona de Pasqua. En aquest cas és tradicional que els avis comprin la cartera acompanyats dels nens que en trien el color, fa uns anys, però,  només hi havia dos colors, negre pels nens i vermell per a les nenes. L'Aya recorda que quan era petita la volia de color carabassa però no la va poder trobar, avui en dia n'hi ha de tots colors diferents, malgrat que el disseny sempre és el mateix.

Una de les novetats és que a partit de l'any passat s'hi poden posar papers DIN-A4 sense doblegar, les d'abans eren més petites.
Per poder tenir el color i el disseny que es vol cal encarregar la cartera amb mesos d'avantatge, els grans magatzems tipus Corte Inglés fan fires especialitzades en Randoseru.
Els preus varien molt però són cares, van des dels ¥30.000 ( 280€ ) fins a ¥80.000 ( 750€ ). La qualitat és molt bona perquè la idea és que durin 6 anys, que són els que dura la primària al Japó.
També ha de ser còmodes i lleugeres.

Com moltes coses al Japó, les Randoseru tenen un munt de detalls, aquestes fotos són de la Randoseru de la Shikibu, de la marca Tinkerbell, a la foto anterior podeu veure un portamonedes amb forma de cor i un "mamoru" del santuari xintoista, mai s'està prou protegit.

 Les margarides són reflectants, perquè els cotxes vegin els nens de lluny.

 També té una butxaca per posar-hi la flauta.

 El  fermall és molt practic i es tanca automàticament gràcies a uns ressorts i uns imants.

 Aquesta companya de classe de la Shikibu ha preferit una de color tradicional.

 Tot i que n'hi ha de colors més especials...

La Shikibu estava molt contenta amb la seva Randoseru, espero que la conservi bé, quan el germà de l'Aya anava a l'escola era moda dur la Randoseru trencada i desmanegada, sembla que feina vergonya anar amb la cartera nova, perquè es notava molt que eren de primer.

Com veieu en aquesta foto hi ha Randoseru de molts colors, fins hi tot color ivori, no sé quan de temps li durarà neta amb aquest color tan poc sofert.

Després de la cerimònia alguns vam tornar a l'escola bressol per saludar als antics professors, sota un cirerer florit altres companyes que van a escoles diferents en van retrobar, totes amb les seves Randoseru noves, "pika, pika" ( britllants ).

Per finalitzar un deixo amb un anunci de Randoseru que s'ha fer famós per la seva tonada: Ra-ra-ra Randoseru wa ten-ten-ten tenji no hane. Randoseru d'ales d'àngel.

7 comentaris:

Marta ha dit...

Jo crec que es pràctic que tinguin una motxilla que els hi duri tota la primaria, ojalà aixó es pogués aplicar aquí, els llibres de text que tenen com són? Perqué aqui, jo veig a criatures que sembla que portin la biblioteca!
M'encanta aquesta cartera, fins hi tot per a mi hi tot!

Sara ha dit...

quina passada de motxila!! ja pot durar ja, amb el que costen... molt interessant.

per cert, molt xula la il·lustració de la capçalera del blog.

maria ha dit...

Ostres que ben equipats! I el barret, per què groc?

Joel ha dit...

Com diu la marta, "ojalà" és pugui aplicar aquí. Per cert molt xula la motxilla!

PD: Força pels anys que venen, que la shikibu es va fent gran :P, i en Miró té una cara de trapella...

Clara. ha dit...

Com m'agraden aquestes entrades que fas sobre les tradicions que marquen la vostra vida quotidiana.... :-)

De vegades, m'agradaria que aquesta estima per aquests rituals també es donessin aquí més sovint, i no només per Sant Jordi, l'onze de Setembre o per Nadal amb el Caga-tió (per dir alguna cosa....).

L'únic que ensenyen a la televisió a l'inici del curs són nens plorant desconsoladament! :-)

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Marta.
Els llibres de text són per periòdes, més petits que els que hi ha a Catalunya, hi molt material didàctic, com la capsa de les matemàtiques que sembla més un "Jugos reunidos Geyper" que una eina per aprendre "mates".
Sara.
Sort que va ser un regal. Gràcies per la bona crítica!
Maria.
El barret groc és com un uniforme, és obligatori dur-lo posat, també fa que es vegin més.
Joel.
Moltes gràcies! A Europa som més individualistes, no crec que a la gent li agradés portar la mateixa cartera que tothom.
Clara.
Està molt bé donar valor a coses com l'entrada a l'escola, d'aquesta manera tens millor percepció de l'importància de l'ensenyament.

Claire ha dit...

Ai, aquest post m'ha encantat! Sembla que me l'hagis dedicat i tot!!! jejejeje
Estic enamorada de les randoseru de tota la vida! I ja et dic que algun dia a la vida me'n compraré una! I de segona mà ja em serviria que són cares, jejeje
Les fotos amb els detalls genials! Perquè de tan a prop i tan bé no n'havia vist, així que gràcies!!
Jo amb tants colors no sabria ni quina triar! Seria genial que les portessin al cole aquí, però com ja has comentat, som més individualistes i dubto que la cosa quadrés...
Genial! I la model Shikibu, un 10!!! :-)