dijous, d’abril 05, 2012

El primer dia d'escola

Aquest matí, de bon matí ens hem arreglat per anar a la cerimònia de començament de curs de la Shikibu, avui és un dia molt important en la vida dels japonesos, un dia que recordaran per sempre. A l'edat de 6 anys comença l'ensenyament obligatori, i el primer curs de primària. És l'hora d'estrenar la "randoseru" ( la motxilla ) que els avis van comprar fa mesos i que ha de durar sis anys. És l'hora de conèixer nous amics i d'aprendre moltes coses, a partir d'ara hauran d'estudiar molt, serà molt dur, però em fa una mica d'enveja tot plegat.
La cerimònia d'entrada a l'escola és molt important al Japó, se'n diu Nyugakkoshiki ( 入学校式 ) i és tan important que tothom pel carrer felicitava a la Shikibu quan la veien passar amb la motxilla nova de trinca, és clar que avui tots anàvem ben engiponats, fins hi tot en Miró que no s'ho ha volgut perdre.

L'entrada de l'escola estava molt guarnida de flors i els professors ens rebien amb una felicitació de benvinguda, tot seguit un alumne de la classe dels "grans" acompanyava el nou alumne fins al seu seient reservat per a la cerimònia.

 La Shikibu estava molt maca amb la seva "randoseru" blava.

La cerimònia a tingut lloc al teatre-gimnàs de l'escola i hi han assistit els pares, autoritats municipals, i els "senpai" els nens que enguany són a l'últim curs.

Que la població del Japó va de baixa és un fet que queda reflexat molt gràficament, enguany hi ha només 3 grups de primer, de 33 alumnes per classe, quan l'Aya estudiava hi havia 50 alumnes per classe i 5 grups. El 50% dels edificis de l'escola són buits!!!
Aquest és el moment en que els professors es presentaven. Hi ha un professor per classe, durant el primer any serà el responsable de l'ensenyament dels nostres fills, és bo saber quina cara fan.

Ha estat una cerimònia curta amb uns quant discursos, el que més gràcia m'ha fet ha estat el del cap de la policia, ja he comentat que a partit d'ara hauran d'anar sols a l'escola i és clar els han explicat tot de normes de seguretat. La Shikibu semblava divertida, i és que "aquesta" només té por de les bruixes dels contes i dels dracs, és clar.

Sempre penso que visc en una peŀlícula de Manga, i és que l'entorn ajuda, el nom de la classe de la Shikibu és "Yamabuki", com la senyoreta Yamabuki del Dr Slump!!!

Ben assegudeta al seu pupitre, el lloc ha estat triat per ordre de cognoms, al Japó no usem l'ABC, per això no és l'última, a mi sempre em tocava ser l'últim ( això m'anava d'allò més bé quan m'oblidava de fer els deures ).

Els nens de l'any passat van deixar la classe decorada com a regal als nou vinguts, també ha estat molt bonic el detall que han tingut de cantar una cançó de benvinguda durant la cerimònia, després, mestres i alumnes de 6è han cantat l'himne de l'escola.

El professor Inui ens ha explicat tot el material que hi havia d'amunt la taula, els llibres de text, els barrets, la capsa de les matemàtiques, etc. Per cert els llibres de text són gratuïts.

A la fi hem sortit a fer una foto oficial, pares i alumnes, m'ha fet gràcia la nena del costat de la Shikibu, més val que se'n faci amiga, sembla que té molt de caràcter, el nen de l'esquerra de la Shi-chan és en Yutaro, company de parvulari, un trapella molt eixerit, estic content que vagin juts.

 No m'he pogut resistir a fer unes fotos de la Shikibu als jardins de l'escola...

Aquesta imatge m'alegra i m'entristeix alhora, la meva filla es va fent gran, és una cosa que no podem evitar, per una banda voldríem que es quedés petita, per poder conservar la nostra "nineta", per una altre tenim ganes de veure com serà quan sigui gran, quin serà el seu esdevenidor, aquesta foto sembla un petit comiat, adéu a la nena petita, a partir d'avui ja és una mica més gran.
Per reforçar aquesta idea us vull explicar el què ens ha passat al restaurant on hem anar a dinar per celebrar l'esdeveniment, res d'important però a la Shikibu també li ha sobtat, la cambrera s'ha referit a ella com a "ojosama" no com a "okosama", "okosama" és pels nens petits com en Miró, però "ojosama" és per a les noietes. Vet aquí.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Que gran que es fa la Shikibu.
M'agrada veure que l'escola al Japó es considera una cosa tan important.
Tota a questa rebuda tan solemne li dona un caire molt seriós a l'entrada a la Primària.
Segur que aquesta nova etapa li va molt bé.
Quina gràcia el nom de la classe! :)
PD: Molt elegants tota la family!!!
Txell

Assumpta ha dit...

Ostres, Isaac, és molt emocionant! :-)

Què maco això de donar importància a aquests actes així, que els nens valorin el fet d'anar a l'escola, que sentin que entren en aquesta nova etapa i que ho facin amb il·lusió...

M'agradaria ser una okosama al Japó :-))

La Shikibu és tan bonica que està maca sempre ;-) però la veritat és que anava com una nina... I en Miró està genial!! Té el teu mateix somriure!! :-)))

Claire ha dit...

Oooooh! Que maco!!!
M'encanta aquest post!
Se m'està caient la baba!!!
Que guapos que anaveu tots! Quina monada en Miró!! Però he de dir que la Shikibu anava preciosa i radiant!!!
Quina emoció poder estrenar per fi la randoseru!!! M'encantaaaaaa!!!
Sembla totalment un manga, certament!!!
I el nom de l'aula és el millor de tot!! S'havia de dir Yamabuki! Genial!!!
Espero que li vagi molt bé a la Shikibu en aquesta nova etapa! がんばって!!!
I sí, es fan grans... Ja és tota una noieta!!

sadak@-chan ha dit...

Ja se que no ens coneixem de res, però mira ja veig als teus nens com part de la família, els veig créixer i anar canviant ara de una escola a l’altre i es tan bonica la Shikibui en Miró fa una pinta de trapella. Felicitats per aquest nou pas i gracies per fer-nos partícips de totes aquestes vivències.

Judith ha dit...

Hola Isaac.
Això em recoda una mica a una cosa que es fa a Alemanya, on els nens reben una Zuckertüte, una bossa de dol¢os, quan comencen la primària. Re, també una petita cerimònia.

Em fa gràcia la paraula "sempai". A karate també s'utilitza per a designar l'alumne o els alumnes avantatjats.

maria ha dit...

Que macos tots!
Que curioses aquestes maletes. Són clavades a les d'en Nobita^-^.

Elisabeth Gea Sastre ha dit...

入学おめでとうございます!

Aquí a la Vila, la cerimònia ha tingut lloc avui, tot i que jo he assistit per la banda dels profes :P

La Shikibu anava guapíssima! Porta un vestit Desigual?

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Txell.
Moltes gràcies! Al Japó es dona molta importància en part perquè des de petits se n'adonin de la responsabilitat de l'aprenentatge.
Assumpta.
És molt emocionant, sobretot quan els nens van rebre als nous companys cantant, llàstima que no us ho puc ensenyar. Pobret Miró si s'ha d'assemblar a mi.
Claire.
La Shikibu portava tota la setmana passejant-se per casa amb la Randoseru.
sadak@-chan.
No ens coneixem en persona però si mai vens al Japó, la Claire t'ho pot dir, seràs ben rebuda.
Judith.
Hola!
Dolços, eh! Crec que a la Shikibu també li agraria això. Al Japó es regalen camamels molt llargs quan es fan 3,5 i 7 anys.
Sempai és un terme per designar els qui tenen més experiència, o són més grans. Ho vaig explicar una mica en una entrada al blog fa temps.
http://tobuushi.blogspot.jp/2009/08/senpai-kouhai.html
maria.
És que en Nobita va a primària.

Elisabeth.
Com molaria veure-ho des de l'altre banda!
La Shikibu, a par de les calcetes ho duia tot comprat a Catalunya, vestit de Desigual, sabates Camper, jaqueta Agatha Ruíz de la Prada, mitges de Calzedonia i un bracelet de Tous. Crec que el Copca ens hauria de patrocinar ;)