diumenge, d’abril 22, 2012

Sant Jordi 2012 a Tòquio

Com alguns heu pogut veure he tinguts uns dies de molt poca activitat blocaire, però aviat en sabreu el motiu.

Ahir els catalans que vivim a Tòquio vam celebrar la Diada de Sant Jordi. La preparació d'aquest esdeveniment i els darrers canvis en la meva vida laboral han impedit que pogués dedicar el temps que voldria al blog.
Després de setmanes de molta activitat, reunions, i de "picar pedra", la Diada de Sant Jordi d'enguany es va celebrar i va ser un èxit de públic. Amics catalans i japonesos, entre altres nacionalitats ens vam reunir per celebrar aquesta Diada, que alguns voldrien que fos la Festa Nacional es subsitució de l'Onze de Setembre, sense saber que Sant Jordi, a més de ser la diada de la rosa i el llibre, de la cultura i dels enamorats, és també la definició del caràcter català integrador, generós, i culte, la nostra aportació al món és que la UNESCO dediqués el dia de Sant Jordi al llibre i la lectura i escampés aquest missatge arreu.
La festa d'ahir també va ser la plataforma per poder recollir llibres per a la canalla de la zona afectada per tsunami de l'any passat, només ahir es van recollir més de 500 volums, superant el rècord de l'any passat, ben aviat la biblioteca pública de la ciutat de Kesennuma podrà gaudir de la nostra aportació.

Però Sant Jordi és quelcom més, és el sentit de democràcia que des de vell antuvi impregna la nostra manera de ser, pagesos, nobles, ric i pobres, i fins i tot princeses som iguals davant la llei, tots junts hem de lluitar per guanyar a la bestia, i ens caldrà fer sacrificis, però no defallirem.
Ahir molta gent va conèixer una mica millor la nostra cultura, va saber de les nostres tradicions, va sentir parlar la nostra llengua i va escoltar la nostra musica.
Mainada de molts països va jugar plegada, va escoltar contes en català i japonès i va imaginar que eren herois i princeses, i algú potser també va jugar a ser drac.


Enguany teníem un convidat especial, bé de fer 3, les Tres Bessones, amb una exposició dedicada a l'obra de la genial Roser Capdevila.

La productora Cromosoma i el seu soci japonès Babel Edicions ens van fer arribar llibres i cartells amb il·lustracions de les tres trapelles. ( Aquestes imatges són del divendres després de muntar l'exposició )


Com l'any passat l'Instituto Cervantes ens va cedir l'espai, enguany les dues sales d'expocisions, va ser tot un repte omplir-les, però crec que ens en vam en sortir.

Els visitants van poder veure il·lustrada la llegenda de Sant Jordi de la mà de diversos il·lustradors.

I havia una exposició de publicacions en japonès de llibres sobre Catalunya, el Barça no hi podia faltar.

Es van fer lectures de llibres de les Tres Bessones, entre altres, aquest és el moment en que es llegia "les Tres Bessones al Planeta Formatge" en català i japonès.

Com veieu no només la canalla va gaudir de les rondalles. Al fons de la imatge hi ha un cartell il·lustrat per mi del drac del Park Güell, per fer un mosaic de "trencadís", va quedar molt bonic quan la canalla el va enllestir.

Un cop més, els amics de l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya ens van ajudar a recollir llibres, i amb moltes de les tasques d'acollida i hospitalitat. Mireu la pila de llibres, i això que aquesta foto la vaig fer de matí.

Un dels millor moments va ser el concert de violoncel, i de violí, que es va repetir a la tarda, amb música d'Albèniz, però amb el meravellós "Cant dels Ocells" i "el noi de la mare" com a propina.
Cal que us digui l'emoció de provoca sentir el "Cant dels Ocells" en directe, tocat magistralment, a milers de quilòmetres de distància de la pàtria, envoltat de llibres, de Senyeres i amb l'intens perfum de les roses. No us ho puc explicar, però us ho imaginar. Oi?

A l'esquerra un nen japonès, fan d'en Cesc, a la dreta un noi català, junts escoltant el "noi de la mare", i jo com una Magdalena amb els ulls esborronats de llàgrimes.

La bona música és una cosa que cap japonès es vol perdre, des dels grans fins als petits...

...però per si de cas, els petits eren en un racó cedit per l'empresa Combi, on podien gaudir de la lectura de llibres, fer l'animalot o badar amb les il·lustracions de l'Àlex S. Roca, l'autor del Tentacle, que amablement ens va cedir i que també es van usar per fer els punts de llibre d'enguany. Gràcies Àlex!

També hi havia "uri-e" dibuixos per pintar, amb motius de Sant Jordi, Princeses i Dracs, amb el "Castellet" de Perpinyà de fons.

I com no, les roses, protagonistes de la jordana, amb els llibres, és clar, no és Fnac de Barcelona, és Tòquio!!!

En aquests moments la prestigiosa traductora de literatura castellana i catalana, Uno Kazumi ens llegia "en Patufet".

En Miró i l'Aya van aprendre a fer punts de llibre amb flors seques.

I el sublim Josep Barahona, xef de l'Estudi, ens va fer una classe magistral de cuina catalana, i ens va donar a tastar els panellets més bons que he menjat mai, ei! que ho diu un de Badalona, on hi ha pastisseries boníssimes.

La canalla no veia el moment de llençar-se d'amunt els panellets!

Mireu quina pinta!

En Josep va estar genial, ens va fer riure un munt, va ser un gran moment de la jornada. Gràcies Josep!

I va arribar el moment en que els Sant Jordis van fer entrega de la Rosa a les Princeses, dins l'urna de vidre hi havia paperets amb el dibuix de Sant Jordi o la Princesa, si et tocava Sant Jordi havies de regalar la rosa a una Princesa.

El moment decisiu (^_^)

L'Aya va rebre roses dels seus Sant Jordis. (^_^)

Amb una Polaroid els visitants s'anaven fent fotos que penjaven al mur dels missatges.

I la canalla "llegia", als peus de la nena l'edició japonesa del Zoo d'en Pitus.

I mentres tant el mosaic avançava.

El flux de visitants a ser continu, alguns anaven i venien, altres es van estar tota l'estona, des de les 11 del matí a les 4 de la tarda, els esdeveniments del programa es van anar succeïnt, i no hi havia temps per l'avorriment.

En aquest moment, ja cap el tard, es va fer el sorteig de regals entre els qui havien fet donacions de llibres. A la Shikibu li va tocar un llibre molt divetit sobre melics.

Alguns dels protagonistes en arribar el final de festa no s'aguantaven drets, tots ens ho vam passar d'allò més bé, vam fer nous amics i ens vam retrobar amb els vells. Vam beure Cava, vam menjar panellets, i vam escoltar bona música i rondalles nostrades, i tot això a Tòquio al Japó. I tot gràcies a la voluntat d'uns catalans que per sobre de tot i malgrat viure a millers de quilòmetres dels seus origens tenen la seva identitat ben arrelada cor endins.


6 comentaris:

Elisabeth Gea Sastre ha dit...

Moltes moltes felicitats!!!

Llegint el post i veure el que heu aconseguit, m'ha fet molta pena no haver-hi pogut assistir! Quina bona pinta tot i quina enveja haver pogut menjar panellets bons!

També m'ha fet pensar que el que hem fet nosaltres a la Vila no es pot comparar... Tot i això, i salvant les distànces, tampoc em puc queixar ^^

A veure si l'any vinent podem fer alguna cosa plegats! (^^)

Claire ha dit...

Ostres, quina passada!! Si algun Sant Jordi estic per Tokyo, ja et dic que m'encantaria poder veure tot això en directe! I si m'hi estic més temps, m'encantaria col·laborar-hi i ajudar-vos!

Està genial! Es que us ho treballeu tot molt bé! Totes les fotos són genials i es pot entreveure l'ambient tan maco que es respirava!

Totes les activitats estan super bé!
Genial poder saber-ne de primera mà!
Moltes felicitats!!!!
I moltes gràcies per ensenyar-ho!!!

Claire ha dit...

Per cert, el mosaic és una genial idea i és una monada!!!! M'encanta!
I la foto del Miró i l'Aya amb les roses és genial! Que macos!!! La Shibiku també, eh?

El moment del "Cant dels Ocells" me l'imagino i m'emociono!

Quina pinta els panellets!!!

Super fan de les fotos en polaroid!!!

Felicitats de nou!!!

Joel ha dit...

Enhorabona! Només us puc dir això, sous uns cracks!

Carquinyol ha dit...

Moltes felicitats !! Això és una feina ben feta i tot el demés són rucades !

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Elisabeth.
Merci! Bé enguany fa hem coŀlaborat una mica, no? (^_^)

Claire.
Ens agradaria molt! Els nens van xalar d'alló més, i els panellets eren boníssims.

Joel.
Merci!

Carquinyol.
Si vols ser ben servit t'has de fer tu mateix el llit.