dimarts, de juliol 30, 2013

Miku Café

A Roppongi, Tòquio hi ha un barri molt modern que s'anomena Roppongi Hills, l'edifici més emblemàtic de Roppongi Hills, és la Mori Tower, un gratacels impressionant que es veu des de tot arreu.
L'altre dia vam anar al museu que hi ha a la Mori Tower per veure una exposició sobre Harry Potter, i vam aprofitar per fer una mica de cultura visant una exposició sobre l'Amor amb obres de Dalí, de Chirico, Lucian Freud, Frida Kalo, i David Hockney entre altres. ( no us poc mostrar cap imatge d'aquestes exposicions ).

Però entre exposició i exposició vam tenir temps de dinar al Miku Café, un restaurant situat a dalt de tot de la torre, a l'Sky View.
A la Shikibu li agrada molt Hatsune Miku, una ídol generada per ordinador que fa concerts de veritat a través de la tecnica de la projecció hologràfica.

El millor del cafè, a part del menjar ( al Japó es menja bé a tot arreu ), són les dues figures de Hatsune Miku que hi ha exposades, dignes d'un mestre faller.
Són tan maques que te les enduries a casa (^_^)




La Shikibu i en Miró van estar molt contents de poder descansar una mica, després de la gentada que hi havia a l'exposició de Harry Potter.

 Què em demanaré....

 Oh! Vols dir que m'ho podré acabar això? ( Sí que va poder )

L'Aya i jo vam menjar pita de pollastre dibuixada com la Hatsune Miku, la salsa blava era sidral àcid, la combinació original, però bona.

Maquetes de plàstic a l'entrada, amb el menú.

Tot el menjar era blau, i la beguda també, com els cabells de la Miku, això era una combinat amb gasosa i llimona amb menta, molt refrescant.

La Shikibu com en Miró també va menjar-se un gelat gegant, però és que ambdós van ser molt bon minyons i s'ho van guanyar.

 Una versió Lica-chan, la Barbie japonesa, de Hatsune Miku.

I una versió "Nendo" de GoodSmile Company.

A la sortida el clients deixaven missatges en un mur, alguns hi feien un dibuixen, la veritat, és que tenen molta traça, no?

divendres, de juliol 19, 2013

Isakaya, la taverna japonesa

És molt típic a les empreses japoneses potenciar la comunicació entre companys a través de fer sortides després de la feina, d'aquestes sortides se'n diu "飲み会" ( nomikai ), o sigui "reunió per beure", literalment.
Aquestes sortides s'acostumen fer el dijous, com quan érem universitaris. Jo d'aquests dijous en dic "momuyoubi" ( di-beure ) un joc de mots derivat de la paraula "mokuyoubi" ( dijous en japonès ).

Normalment anem a les famoses "Isakaya", les tavernes japoneses, són llocs molt acollidors decorats a l'estil japonès on es pot beure i menjar fins tard, n'hi ha que ofereixen "tabe-hodai" o "nomi-hodai", menjar i beure tant com es vulgui per un preu fix, durant, normalment dures hores.
Per cert, la paraula "Isakaya" és de les primeres que vaig aprendre en japonès, no per vici, sinó perquè és molt fàcil de recordar, per a mi, Isak+Aya com jo i la meva dona.

La setmana passada vam anar a aquesta Isakaya, em va agradar tant que en vaig fer fotos, perquè us feu una idea de com són aquests establiments.

 Normalment són reservats, i t'has de descalçar per entrar...

 Algunes decoracions són de peŀlícula.

I el menjar és molt bo gairebé sempre, a la taula hi ha nap ratllat amb salsa de pruna salada ( umeboshi ), mongetes "edamame", pinxos de pollastre a la brasa "yakitori", sardinetes fregides, pollastre arrebossat...

La manera de fer les comandes és molt pràctica, tens aquesta pissarra digital, on demanes el que vols, sense haver d'esperar el cambrer, a més et va sumant el compte en tot moment i el divideix pel número de comensals, perquè els japonesos també paguen a "la catalana".

Però el millor de tot es la companyia, i veure com el teu cap fa l'animal (^_^)

dimarts, de juliol 09, 2013

Tanabata 2013, segona part

Com us vaig prometre ahir, avui us penjo les fotos de nit del festival de Tanabata de Hiratsuka. Però primer us volia ensenyar un dibuixet que he fet per l'empresa on treballo, volia tenir una excusa per poder tornar a dibuixar la llegenda de Tanabata.

Avui tampoc m'enrotllaré gens, crec que les fotos s'expliquen soles. El Festival de Hiratsuka no és elegant ni cultural, però cada any venen a la ciutat uns dos milions de persones per gaudir de les decoracions, kirstch. Per això no els sorprèn que a Barcelona de tan en tan surti un milió al carrer. Que és un "matsuri" d'estiu, es deuen preguntar.








dilluns, de juliol 08, 2013

Tanabata 2013, primera part

Enguany ha tornat el Festival de Tanabata, com cada any per aquestes dates, i en la 63a edició.
No us puc explicar res més sobre el Festival que no us hagi explicat altres anys, així que no us atabalaré gaire i us ensenyaré les fotos que vaig fer ahir, el darrer dia de la festa major del meu poble, Hiratsuka.

 Un gos vestit amb un "Jinbe" de festa amb el Kanji "祭" ( matsuri ), festival.

 La casa de la bruixa, enguany ha canviat de lloc, a la Shikibu li fa molta por.

A mi em fan més por el que duen Yukata com aquests, amb el Raijin i el Fujin, els déus de les tempestes, fins i tot el fill fa cara de busca bregues.

 Desitjos que es demanen als estels.



 Bellesa local...

 Yukates o "faldilla pantaló", quin és el vostre estil?




 Tecnologia i tradició...




 Primera cita, compartint Yakisoba amb una "rossa", quina sort Miró!

 Yukates de farbalans, la moda "lolaila" japonesa.

 Cop cada any durant tres dies, els carrers s'omplen de gom a gom.

El carrer del "pecat"

Yuhi, el sol ponent, aquí us deixo fins demà que penjaré fotos de la nit amb els "Takekazaris" il·luminats.