dilluns, de febrer 28, 2011

Biohazard 1.0

El dissabte passat va ser el primer aniversari del petit Miró, havia de ser una celebració familiar, un dia per recordar, i fotografiar i gravar vídeos de la carona del patufet intentant bufar l'única espelma del pastís.

Però, d'aquest primer aniversari ens en recordarem tota la vida, perquè em comptes de pastís, canelons o cava, vàrem tenir febre, mal de panxa i titins ( bolquers ) bruts a tot drap, un virus tipus grip intestinal va envair la nostra llar, i va anar tombant la Shikibu, en Miró i l'Aya, per aquest ordre, deixant-me només a mi sa i estalvi per poder fer-me càrrec de la situació. Així vam passar el cap de setmana, uns al llit i jo fora, fent bugades, rentant palanganes i canviant bolquers radioactius. En Miró i l'Aya ja han començat la recuperació però la Shikibu encara fa llit, pobreta. 

divendres, de febrer 25, 2011

Rescat a la Terra Mitjana


27 japonesos, 10 estudiants d'intercanvi,  desapareguts en el terratrèmol de Christchurch a Nova Zelanda. Però el govern no ha fet el ronso i ja ha enviat al cos de rescat especialitzat en desastres naturals. I és que tenim el millor equip del món ( el Barça dels bombers de rescat ), i per desgràcia, el que té més experiència.

dijous, de febrer 24, 2011

"Hari Potta"

"Hari Potta" és com es diu en japonès Harry Potter.
Alguna vegada us he comentat que m'agrada molt Harry Potter. Al Japó ha tornat la moda amb l'estrena de la penúltima peŀlícula de la saga, les Relíquies de la Mort.
A mi m'ha tornat el cuquet i m'estic rellegint els llibres per enèsima vegada. El fet és que l'altra dia li deia a l'Aya que estaria bé que hi hagués un Manga basat en la sèrie. Crec que li aniria molt bé. Harry Potter té tots els elements típics dels Manga ambientats a instituts.
Un heroi tímid i pobre però valent, l'amic beneit, el primer de la classe, el dolent ric i fatxenda i el seu grup, així com elements fantàstics i plens del glamour europeu que tan agrada als japonesos. 

Anit vaig trobar a Zerochan una coŀlecció d'iŀlustacions de diferents artistes sobre Harry Potter a l'estil Manga. Penso que han clavat els personatges.


 Els Bessons Weasley, la Luna, en Ron, Harry, l'Hermione, la Ginny, en Neville i en Draco Malfoy.

Tom Roddle i la generació del "Mapa de Magatotis", Severus Snape, Remus Llopin, James Potter, Sirius Black, en Ben Babbaw, la Lily Evans i Lucius Malfoy.

I un, potser massa, atractiu Severus Snape. I és que els "mangaka" no se'n poden estar ;)

dimecres, de febrer 23, 2011

Ja tinc el permís daurat!

 Avui he anat a recollir la renovació del permís de conduir, finalment he aconseguit el daurat, això vol dir que sóc un bon conductor amb experiència, i es tradueix amb descomptes alhora de contractar l'assegurança.
Aquest és el segon cop que renovo el permís, la primera vegada en tenia un de provisional quan vaig aconseguir la traducció del permís espanyol.
Cada cop que es renova el permís ( 5 anys ) cal veure un vídeo sobre seguretat vial i sentir el discurs d'un funcionari que ens parla de la necessitat de seguir les normes. El darrer cop el vídeo parlava dels accidents amb bicicletes i vianants. Sembla ser que Hiratsuka és una de les ciutats amb més accidents amb vianants i bicicletes de la prefectura de Kangawa.

El que més m'agrada del nou permís és que ja no consta el país d'origen, en el meu cas Espanya ( quin remei ) com podeu veure a la primera imatge ( スペイン ). Ara sóc una mica més japonès.

dimarts, de febrer 22, 2011

 Anit van arribar al Japó la Xiannu i en Bili, els dos pandes gegants de 5 anys que el govern de la Xina ha cedit al parc zoològic de Ueno a Tòquio.

 La companyia ANA va condicionar un avió especial per transportar els dos pandes des de la ciutat de Xangai.

La ciutat ja vull d'exitació per l'arribada des dos ossos, el parc de Ueno ja va tenir un panda, la Ling Ling, que va morir l'any 2008, des d'aleshores el Japó ha intentat que la Xina li cedís uns altres exemplars, però les relacions entre ambos països no sempre han estat cordials.

Jo no he vist mai cap panda de veritat, espero poder anar a visitar el Zoo de Ueno quan la febre panda hagi passat, això vol dir, potser d'aquí un any o un parell d'anys, encara recordo les cues que es feien quan van obrir la primera botiga de donuts Krispy'n Cream a Shinjuku amb cues de dues hores d'espera!

divendres, de febrer 18, 2011

Democràcia Camps


He llegit avui que Francisco Camps ha aconseguit finalment silenciar TV3, quin demòcrata! El primer que van fer Ben Ali o Mubarak, sense anar massa enrere en el temps, va ser silenciar la premsa, la televisió, i és clar Internet. És el que passa quan no vols que el teu poble estigui informat.
TV3 no és que sigui massa patriota però és un canal en català ( de Barcelona ) però en català, això és el que més rabia els fa, als feixistes del blaverisme. Quin serà el proper pas de Camps, prohibir Internet, perquè no es pugui veure res en català?

Una màquina expenedora del SXXI

 Ahir, amb l'Aya i el patufet vam baixar a la ciutat, de tant en tant, quan fa temps que no vaig a Tòquio me n'adono que Hiratsuka és un poblet.
A l'estació de la JR ( Japan Railway ) de Shibuya ens vam trobar aquesta maquina expenedora de begudes, amb pantalla tàctil. Com podeu veure es pot pagar amb telefon mòbil a l'esquerra, amb la targeta del tren ( PASMO o SUICA ), al centre,  o amb diners, la ranura verda de la dreta.

 Només cal seleccionar la beguda que ens ve de gust...

...al costat del preu s'indica si és calenta o freda...

...i la imatge del producte es fa gran, per assegurar-te que és el que vols. És com un Servi-Caixa però més espectacular. Vaig llegir que si pagues amb el mòbil o amb la targeta ( PASMO o SUICA ), recorda les teves dades i quan hi tornes et fa una suggerència, "rotllo" Minority Report, quina por!

dimecres, de febrer 16, 2011

Més xocolata!

Aquest mes l'empresa Meiji va muntar una gran rajola de xocolata de 27,5 x 166 metres, la "Biggumiruchi".
Molaria que fos de xocolata de veritat, seria divertit veure com es desfaria a l'estiu. Jo l'aniria a veure amb una galleda plena de melindros!

dimarts, de febrer 15, 2011

En suport de Raül Agné

Aquest cap de setmana l'entrenador del Girona FC, Raül Agné, va abandonar una roda de premsa a Osca perquè no podia respondre en català als periodistes catalans desplaçats a la ciutat aragonesa.
Agné va queixar-se de la intolerància dels mitjans locals, argumentant que si fos anglès i s'expressés en la seva llengua no hagués estat increpat.

Això em recorda una vegada, fa molt anys, quan feia d'Erasmus al nord d'Anglaterra. Anàvem en taxi dos alemanys, dos francesos i jo, torrats de cervesa i cap al cinema després d"escalfar motors" a la residència del campus. Tot d'una els francesos van començar a cantar la Marsellesa, himne que conec i que em vaig afegir a cantar, després els alemanys van entonar el "Deutschland uber alles...", en acabat em va tocar a mi, però no vaig poder passar de la primera paraula - Catalunya...tri - Ei! para, para - em van dir, francesos i alemanys alhora, - has de cantar l'espanyol!- I un be negre! - els vaig dir, totalment injust, jo havia cantat la Marsellesa, i el "Uber alles" però ells no em van deixar cantar el meu, per què? Doncs perquè som un país de segona, que no forma part del club de les nacions-estat.
Per aquest mateix motiu Agné va tenir problemes, perquè volia parlar amb una "llengua de segona" dins d'un estat de primera. Per cert, Agné és nascut administrativament a l'Aragó tot i que dins la Franja, potser això encara els va fer més mal.

Primera nevada a Hiratsuka!

 Aquest és el nostre segon hivern a Hiratsuka, i fa un fred que pela! Tot i que a la prefectura de Kanagawa no fa tant de fred com a les prefectures veïnes, i molt menys que a les prefectures de donen al Mar del Japó on la neu arriba als genolls.
Mai havia vist nevar a Hiratsuka, i que nevi aquí vol dir que neva a la platja ja que la ciutat no s'enlaira gaire sobre en nivell del mar. Ahir vaig veure el Mont Fuji que semblava un flam de nata gegant.
Les previsions són de que farà sol avui, o sigui que la neu es fondrà cap el migdia, però ens espera una setmana freda, freda, si algú des de Catalunya té la intenció de visitar el Japó, ja cal que dugui roba d'abric, a Kyoto i Osaka fa molt de fred!

dilluns, de febrer 14, 2011

Feliç dia de la xocolata!

Avui és Sant Valentí, per molts el dia dels enamorats. Tot i que a Catalunya preferim Sant Jordi, de moment...
Al Japó celebrem el dia de Sant Valentí d'una manera molt especial, com ja us he anat explicant en anys anteriors en diferents posts al blog; L'any passat. o el 2007.
Sant Valentí al Japó es coneix també com "la conxorxa dels fabricants de xocolata" perquè és l'època de l'any en que es consumeix més aquest producte, un 20% del total anual.
Com ja us he explicat altres vegades, el costum és que les dones regalin xocolata als homes. Es regalen xocolata als nois de l'institut que més t'agraden, al promès o al marit. Però també es pot regalar xocolata al cap de l'empresa o al professor, a un company de feina o algú amb qui tinguin un compromís. D'aquesta xocolata de compromís se'n diu "guirichoko".
També es pot regalar xocolata als amics, "tomochoko".
Hi ha diferents teories sobre l'origen de la tradició d'oferir xocolata.

1936 L'empresa xocolatera Morozov establerta a Kobe publica un anunci suggerint relagar xocolata al "teu Valentí".
1958 L'empresa Mary's Chocolate fa campanya als magatzems Isetan Shinjuku.
1960 Morinaga, potser l'empresa més gran de confit del Japó associa l'amor amb la xocolata amb la campanya "amants de la xocolata" també als magatzems Isetan.
1968 El fundador de Sony crea el dia de la xocolata per Sant Valentí als magatzems Sony Plaza.
Cap d'aquestes teories ha estat confirmada tot i que és clar que tan a Morozov com Mary's o Morinaga estan d'acord en que la xocolata sigui la protagonista de la festa. I com no, els magatzems més importants del país com Isetan, Marui Marui, o Takashimaya, s'apunten al carro, com ho fan "el Corte Inglés" o l'Fnac a Catalunya per Sant Jordi.

Jo, per la meva part, he rebut xocolata per part de l'Aya que em penso cruspir a la vostra salut!



Uns dies més tard la meva sogre em va regalar una capseta de "guirichoko". La Shikibu se'n llepa els dits!

divendres, de febrer 11, 2011

Els Ainu

Avui és festa nacional al Japó, el "dia de construir el país".
Construir país, en un estat tan centralista com Japó, la frase fa pudor. Curiosament anit van fer un programa sobre el Ainu, feia temps que us en volia parlar.

Els Ainu ( segons la "Wiki" )
Els ainu són un grup ètnic que viu a Hokkaido i al nord d'Honshu, a la part septentrional del Japó, les illes Kurils, a una part de Sakhalin i al terç inferior de la Península de Kamtxatka. El seu etnònim deriva de la paraula aynu, que vol dir "humà" (per oposició a kamuy, éssers divins) en el dialecte d'Hokkaido de la llengua ainu; Emishi, Ezo o Yezo són termes japonesos que probablement provenen del dialecte de Sakhalin enciw o enju, que també vol dir "humà"; i utari (significa "company" en ainu) és preferit per ells. Es pensa que hi ha aproximadament 150.000 ainu avui, tot i que el seu nombre exacte no es coneix, ja que molts d'ells oculten el seu origen o se n'avergonyeixen, per tal de protegir els seus fills del racisme. Ja que els Ainu han estat vistos com una cultura primitiva o poc evolucionada a comparació amb el refinament cultural japonès. Una mica semblant al que va passar amb els pobles natius d'Amèrica. Anit l'Aya, la meva dona, es lamentava de la seva situació, deia que li trencava el cor veure el que els japonesos han fet amb ells. És clar que l'Aya ha viscut a Catalunya i entén millor que molts el que significa viure en una cultura sotmesa.


Orígens
D'orígens molt antics, als ainu se'ls ha atribuït ancestres de tipus caucasoide o australoide. Amb tot, actualment se'ls relaciona amb l'expansió dels primers pobladors d'Àsia i amb els pobles actuals de Sibèria, especialment amb els nivejí (o nivji) de Sakhalin i els coriacs (o koryak) de Kamtxatka, que parlen llengües paleosiberianes, així com els primers pobladors d'Okinawa, encara que els ainu tenen característiques genètiques pròpies, que demostren la seva antiga diferenciació de les altres poblacions contemporànies de la regió. Aquests resultats concorden amb les troballes geològiques i arqueològiques: els primers pobladors de Hokkaido arribaren durant la darrera glaciació fa més de 18 mil anys.

Figures geomètriques que decoren la roba, similars a les que encara avui utilitzen els ainu, s'han trobat en restes molt antigues. Des de llavors els ainu ja habitaven Hokkaido, el 5.000 a de C. segons troballes arqueològiques, però també vivien en la major part de Honshu ( l'illa més gran del Japó ) i potser a algunes zones de la Xina, inclòs documents xinesos que ja parlen de la seva existència amb el nom de Tung I (bàrbars orientals). La cultura ojotsk que va existir del segle V al segle VII a Hokkaido, les illes Kurils, la illa de Sakhalin i la conca de l'Amur, semblen estar relacionades amb els ainu i els seus rituals espirituals amb ossos sacrificats. Entre el segle VIII i el segle XI va néixer a la regió la cultura Satsumon, procedent del sud, que va provocar canvis culturals a la vida ainu.

A partir del segle XVII, els japonesos ja van arribar a tenir presència en els territoris ainu. Inicialment només foren intercanvis comercials fins al començament de l'era Meiji ( 1868-1912 ), quan el govern liquidà el poder del clan Matsumae, que es dedicava al comerç. Aleshores s'engegà una campanya d'aculturació de la població ainu, que no va estar exempta de problemes pel que fa a qualitat de vida, raó per la que part de la població nativa es desplaçà a la península de Kamchatka.

Es tenen notícies d'algunes visites per part dels europeus, primer per la Companyia de Jesús i després pel viatger holandès Vries, qui els va descriure el 1643. Posteriorment, els russos annexaren algunes regions del territori ainu al seu imperi fins al 1875, quan la porció meridional de Sakhalin fou cedida al Japó.


Ezo ( Hokkaido )
Els Ainu o Ezo havien estat arraconats fins l'illa d'Ezo, coneguda avui en dia com Hokkaido ( camí del nord en japonès ). Per molt que es vulgui fer creure que la Restauració de Meiji va ser només el retorn dels poders a l'Emperador, aquest va ser un període de guerres d'unificació i la creació d'un estat modern basat en els estats centralistes europeus, un estat, una llengua, una cultura. La Restauració de Meiji va significar millores molt importants per part del país, i l'inici de la modernització i de la revolució industrial que van convertir Japó en una potencia econòmica i militar en pocs anys. Però també va significar  l'eliminació sistemàtica de qualsevol cultura, ètnia o rassa que no fos la japonesa. Això com sol passar no es va fer en pau sinó per la força de les armes, i es van anar sotmeten els pobles que no hi estaven d'acord. Així va ser com va ser esclafada la revolta dels Satsuma ( Actualment Kyushu ) que s'explica malament a la peŀlícula "the Last Samurai ", protagonitzada per Tom Cruise. Amb la caiguda dels Satsuma, reticents a la centracització del poder, va caure Okinawa que hi estava lligada per drets feudals de vassallatge. Amb l'oest del territori sotmès l'exèrcit imperial Japonès va concentrar esforços en el darrer reducte de l'altic règim i el que restava de l'exècit i el govern del Shogunat.
En aquest moment apareix la República d'Ezo que va dur la guerra als Ainu al seu refugi, sense que ells hi poguessin fer res.
La República EzoTokugawa a Hokkaido.
Després de la desfeta de l'exèrcit del Shogunat Tokugawa en la guerra Boshin (1868-1869) de la restauració Meiji, una part de l'antiga armada del Shogun dirigida per Enomoto Takeaki va marxar a l'illa d'Ezo junt amb uns milers de soldats i un grup de assistents militars francesos. Enomoto va fer el darrer esforç per demanar al Tribunal Imperial del Japó que els permetés desenvolupar a Hokkaido8-1869) de la restauració Meiji, una part de l'antiga armada del Shogun dirigida per Enomoto Takeaki va marxar a l'illa d'Ezo junt amb uns milers de soldats i un grup de assistents militars francesos. Enomoto va fer el darrer esforç per demanar al Tribunal Imperial del Japó que els permetés desenvolupar a Hokkaido les tradicions dels samurais però això els va ser denegat.

El 15 de desembre de 1868, es va proclamar la república independent d'Ezo basant-se en l'organització del govern dels Estats Units amb Enomoto com a primer president aquesta va ser la primera elecció que hi va haver al Japó que aleshores tenia una estructura feudal.
Durant l'hivern de 1968/69 hi va haver combats contra el govern japonés Meiji. Les tàctiques militars dels assistents militars francesos hi jugaren un gran paper.
Les tropes imperials japoneses l'abril de 1969 traslladaren una força naval i d'infanteria de 7.000 homes a Hokkaido guanyaren la batalla de Hakodate i prengueren la fortalesa de Goryōkaku. Enomoto es rendí el 17 de maig de 1869. La República d'Ezo deixà d'existir el 17 de juny de 1869 i el 15 d'agost del mateix any l'illa d'Ezo va passar a dir-se illa Hokkaido i d'aquesta manera el darrer reducte dels Ainu passaria a ser assimilat per l'estat japonès.
Les relacions amb els japonesos foren  tenses des que els integraren al país.

Durant el segle XX, la seva cultura va començar a decaure no només per la influència dels japonesos sinó de la cultura dels Estats Units, que des de 1945 impulsà una major vinculació socio-econòmica. El 1973, els ainu es reuniren per primera vegada en una assamblea per reivindicar els drets d'aquest poble a la nació japonesa. Actualment compten amb una participació al parlament japonès.

El principal handicap de la cultura Ainu és que el seu no és un llenguatge escrit, la història de la nació i la tradició cultural es basa en la transmissió de coneixements dins dels diferents clans. L'organització social i el sistema educatiu del Japó, molt jacobí no reconeix la diversitat cultural ni ètnica del país, us sona?
A més cal tenir en compte l'imperialisme japonès encetat en el periòde Meiji i la dictadura militar untranacionalista dels començaments del període Showa ( 1926-1989 ) que va dur el país a la guerra.

Els ainu han hagut de patir el genocidi ètnic i cultural de xinesos, russos i japonesos, sobre tot durant el anys 30 dels segle XX, quan la "neteja ètnica" era una qüestió d'estat.

Actuament i des de 1997 el govern japonès ha començat  entendre la importància de preservar el béns culturals del ainu. Tot hi que pel meu gust el tractament que es dona em fa pensar més en un "Village catalan" o un "Disney ainu".

La primera vegada que vaig sentir a parlar dels Ainu, va ser de forma indirecta, gràcies a un mag de l'animació japonesa, Hayao Miyazaki, hi ha una peŀlícula titulada "La princesa Mononoke" que en parla dels ainu, en un moment en que el consell del poble està reunit, es parla de que els japonesos els han anat expulsant de les seves terres i que l'emperador els ha exiliat.

Com en moltes obres de Miyazaki hi ha una lluita entre la natura i la industrializació, els ainu representen el respecte a la natura i als déus de la terra mentre que els japonesos són la pólvora, el foc i la indústria.

La princesa Mononoke lluita al costat dels déus de la natura en contra dels humans i les seves màquines.

Des de fa un temps els ainu tenen una altre princesa Mononoke, es diu Mina Sakai, Mina és la líder d'"Ainu Rebels", un grup folklòric que intenta donar a conèixer la música i la cultura ainu i fer que els propis ainu es sentin orgullosos de la seva identitat. 

dimecres, de febrer 09, 2011

Ja camino!

Avui quan he tornat de Tòquio m'he trobat una sorpresa genial, el petit Miró m'ha vingut a rebre caminant! Els primers passos! Ha estat molt emocionant. És difícil de descriure la felicitat que un pare sent quan veu el seu fill caminar per primer cop. Aviat farà un any que va arribar a les nostres vides i cada dia que passa n'estic més penjat.

dilluns, de febrer 07, 2011

Les tribus de Shibuya

 Si mai veniu al Japó i visiteu el barri de Shibuya podreu trobar coses com aquestes.