dimecres, de novembre 19, 2014

dimarts, de novembre 11, 2014

11.11 el dia de Pocky

Després de les darreres entrades al blog en les que no he parlat del Japó, torno a la temàtica principal del mateix, que era la d'explicar la meva experiència per aquestes terres llunyanes.
Avui és 11 de novembre, o sigui 11.11, mentre que per la resta de mon "civilitzat" avui és "Veterans Day" al Japó és Pocky's Day!

Pocky són uns bastonets de pa de l'empresa Glico, que poden ser dolços, i coverts de xololata, te verd, maduixa, etc.
És clar que només és una estrategia comercial i que no té res d'oficial, però Pocky és molt popular i té un fort impacte mediàtic.

Avui per celebrar el Pocky's Day es demana als clients que es facin una foto amb el producte, de manera divertida i la pengin al web creat especialment, la idea és aconseguir un Récord Guinness.

dilluns, de novembre 10, 2014

9N a Tòquio, una jornada particular.

Ahir ens vam llevar ben d'hora, ben d'hora, l'Arnau i jo, l'Arnau és un voluntari que va venir des de Kyoto, que és a uns 300km de Tòquio, per ajudar en l'organització de la jornada participativa.

Jornada participativa? Mmm, interessant nom. Jo ho qualificaria de jornada particular, o singular, ja que no conec cap altre poble en la història que hagi fet el que els catalans hem fet en tres anys. I és que estem donant una lliçó al món, una lliçó de civisme, de democràcia, de voluntat tossuda d'assolir pacíficament la llibertat. Aquesta és la nostra particularitat. I els altres pobles prendran com exemple i estudiaran a l'escola com ho vam fer. Aquest matí he rebut un missatge del director de l'oficina d'ACCIÓ, en la que comentava que amb els anys que porta ( i en porta molts ) treballant amb relacions empresarials entre Catalunya i Japó, no havia tingut mai l'oportunitat de conèixer realment el civisme, educació, organització i determinació del poble català, ni el seu compromís de país i democràtic. Li sabia greu que l'oficina no hagués mantingut mai relacions amb la comunitat catalana a Tòquio i ens instava a estrényer els vincles entre nosaltres. Per la meva part, com a voluntari, no tinc res més que paraules d'agraiment per l'hospitalitat que l'oficina comercial catalana ens va oferir en tot moment, per primera vegada em vaig sentir com a casa en una oficina oficial. "Embajaditas", diuen, prefereixo mil vegades la meva "embajadita" que la supervia dels funcionaris de la embajada de Ferrero Rocher, sobredimensionada i negligent.

Però, us explico com va anar la jornada.
Amb molta son l'Arnau i jo vam arribar a l'edifici de l'oficina al barri d'Azabudai, a prop de l'ambaixada Nederlandesa. Jo havia imprès un parell de cartells per ajudar a trobar l'indret, la majoria d'edificis d'oficines de Tòquio són iguals, com que no vam veure ningú vaig penjar els cartells d'estranquis a l'entrada (^_^ ), política de fets consumats. 

Només entrar per la porta vam rebre una calorosa benvinguda del personal d'ACCIÓ, ens van explicar els procediments i ens van mostrar una sala condicionada per a nosaltres amb galetes, aigues, te i una Nespresso, aŀlucinant!

A primera hora, quan només passaven 3min de les 9h, va arribar el primer votant, en Javi Lavandeira. Després ja va ser un no parar, jo tenia torn de 8:30h fins a 13h i no vaig poder sortir ni a fer un riu. Va ser divertidíssim, va venir gent de Nagoya, Kyoto, Osaka, les illes d'Okinawa ( que és com si et diguessin que venen de l'Alger ), va venir gent de Xangai arribada per votar i tornar de seguida! Va venir el batlle d'un petit poblet català, segons ell, el municipi més petit de Catalunya, també a primera hora va venir en Jordi, el xef de la Fonda Sant Jordi, que no podia votar, perquè li mancava un document, però que malgrat saber-ho es va desplaçar per dur-nos un deliciós Brownie i cafès calents. 
Em va agradar molt un mossèn que fa 40 anys de viu al Japó, i que podria ser el germà de Lluís Maria Xirinacs per la fila i que es va trobar per primera vegada amb un nebot seu, al veure'ls abraçats per primera vegada, embolcallats amb una estellada ( la del mossèn ) va ser un moment molt emotiu. Va venir una cuinera d'Osaka que ens va fer pixar de riure amb les anècdotes surrealistes d'Escopeta Nacional que ens va explicar del cònsol espanyol ( aquell que va fugir a les primeres de canvi quan va haver el tsunami a Fukushima abandonant la colònia espanyola ). Va venir un mexicà nacionalitzat català, i un senyor que va votar en blanc i que ens va preguntar com havia de fer-ho. Un grup de vacances, tots vestits amb les samarretes d'Ara és l'hora, i molts nois acompanyats de les seves parelles japoneses, famílies amb nens, i estudiants, treballadors de viatge de feina amb amics espanyols que els van acompanyar. Tots iŀlusionats, tots feliços de participar, tots amb la mateixa demanda, la propera vegada de debò! Crec que puc parlar pels altres voluntaris quan dic que, malgrat les llargues hores, no vam notar el pas del temps, vam tenir una oportunitat única de conèixer altres catalans que viuen lluny, compartir experiències i potser encetar amistats.

Moltes, moltíssimes gràcies a tots els voluntaris, a l'Arnau a qui no vaig deixar dormir gaire, a la Raquel, en David, l'Àlex, la Carmina, en Joan, en Daniel, l'Aleix, i al Just. Moltes, moltíssimes gràcies al sr. Hayashiya i a la sra Uemura, per obrir-nos les portes i tractar-nos amb la cortesia i hospitalitat que els japonesos tan bé saben oferir. Motes, moltíssines gràcies a la premsa que es va interessar per nosaltres. I sobretot, moltes, moltísismes gràcies a tots els qui vareu venir a participar d'una jornada particular.

El primer votant del Japó! Javi Lavandeira

Famílies amb canalla.

Jo també vaig poder votar, tot i em vaig haver d'esperar a acabar el meu torn a la mesa. 

A les vuit vam obrir l'unra per fer el recompte de participació, el sobres, com que contenen informació personal, no s'obriran fins que arribin a Catalunya.

El darrers voluntaris del dia, vinguts de Kyoto, Osaka, i Nagoya!

divendres, de novembre 07, 2014

Carta oberta per a un Mosso/a d'Esquadra

Benvolgut Mosso/a,

Molta gent no ho sap, però a tu no cal que et recordi que el vostre cos de policia va néixer al segle XVIII com una força d'ordre públic al servei de les autoritats borbòniques en substitució del sometent, i que algunes de les primeres missions van ser perseguir i neutralitzar els escamots supervivents de Miquelets. Aquesta finalitat repressora aliena al poble de Catalunya va durar fins que el President Macià va refundar el cos, convertint els Mossos en un cos al servei del govern català i que es va mantenir fidel a la Generalitat. Molts dels teus predecessors van donar la vida per defensar les nostres institucions, i els que van sobreviure van haver de marxar a l'exili. Modestament crec que l'honor del vostre cos es va netejar amb el vostre sacrifici. Els temps afortunadament han canviat i això no tornarà a passar mai més.
Malgrat tot, des de petit us he tingut simpatia, fins hi tot quan només éreu uns quants agents al servei de la Diputació de Barcelona. Com a tots el nens petits m'agradaven els soldats i em fascinava el vostre uniforme decimonònic. El barret de copa i les espardenyes de set vetes.

Ara tinc un fillet de 4 anys, que com tots els nens petits es queda bocabadat en veure un cotxe patrulla. Tot i viure al Japó li he parlat de vosaltres, la policia de Catalunya. De viatge a Catalunya us va veure al passeig Gaudí de Barcelona i va córrer cap a vosaltres il·lusionat de poder-se fer una foto i un dels teus companys el va agafar en braços. Després fins hi tot li vaig comprar una furgoneta de joguina amb els vostres símbols, que la meva germana fa farcir de secallones embolicades amb l'Estelada, per passar la frontera japonesa.

Et podria dir que tinc un cosí, en Jordi, a Girona que és Mosso, però hi ha moltes famílies catalanes amb Mossos, perquè sou part de nosaltres i no extraterrestes vinguts de planetes llunyans ni productes de cap fàbrica de clons a Kamino ( nota friki ).
Per això em dol veure-us obeint les ordres dels jutjats quan us toca desnonar una família, o reprimint amb massa duresa manifestacions. Però és la vostra feina i la feu com us han ensenyat de la millor manera que sabeu, i és clar que no sou simpàtics quan poseu multes. Tanmateix us admiro cada 11 de Setembre presentant armes al president de la Generalitat i posant-vos ferms quan sona el Cant de la Senyera o els Segadors.

El diumenge tothom parla del vostre paper, i els teus representants han dit que obeireu la llei, però quina llei? La llei que impedeix als teus conciutadans votar? La llei que és un insult als dret humans, a la llibertat d'expressió.

Et una persona, un ciutadà, un català, a qui faràs costat, al teu poble o a un jutge vingut de fora amb lleis repressores? Els catalans guanyarem, tindrem un estat lliure, i necessitarem un cos de policia per mantenir l'ordre, i per complir i fer complir les nostres lleis, lleis que haurem escrit nosaltres per a nosaltres.

Recordes els grisos? I els "maderos", aquells que anaven de marró, i que donaven cops de porra a tort i a dret, recordes que els van haver de canviar de nom i d'uniforme, per netejar-los la cara, per fer-nos oblidar que ells havien detingut Xirinacs, assassinat Puig Antich, o apallissat Vàzquez Montalbán o Núria Cadenas?

Jo he sentit la bota dels marrons al clatell, de bocaterrosa, per penjar cartells independentistes, he sentit dir-me amenaces com: os vamos a arruinar la vida.
Els temps de cartellades m'han passat, ara visc al Japó, i sóc feliç jugant amb al meu fill i els seus clicks muntats a la vostra furgoneta, la de la meva policia, com ho podria tornar a fer si diumenge us veig per la televisió tancant coŀlegis electorals i impedint que votem?

Quina policia voleu ser, la del segle XVIII o la que va restar al costat de Companys?

dimecres, de novembre 05, 2014

El 9N votarem per ells

dilluns, de novembre 03, 2014

Panellets 4.0

Enguany he tornat a fet panellets, és un d'aquells dies que fins hi tot agafo de festa a la feina, per tenir temps de preparar-ho, aquest cop era especial, ja que els portaria a la festa que hem organitzat els del Casal Català a Tokyo. Dos quilos de panellets!

 Normalment sóc molt tradicional en la forma, però enguany he volgut fer alguna provatura especial...

 Carabassa, coco...

 Xocolata, cola-cao amb cobertura de xocolata...

 Pinyons i ametlla...

I la joia de la corona, farcit de Yokan ( codonyat de mongeta dolça ), una fusió de sabors d'ambdós móns, amb forma de l'objecte del desig de milions de catalans, una urna, el que més gràcia m'ha fet és que els amics japonesos s'ha guardat la papereta de record. (^_^)