dimarts, de juny 25, 2013

Lost & Found, Wasuremono

El dissabte passat vam anar a Tòquio per celebrar la revetlla de Sant Joan amb els amic catalans residents a la capital.
De camí ens vam deixar al tren la bossa amb la muda de la canalla, i la càmera que uso sovint per il·lustrar aquest blog.
No ens vam adonar de la pèrdua fins que no vam arribar al destí desprès de fer transbord, ja us podeu imaginar el greu que ens va fer, més que res per les fotos que hi havia dins la càmera.
Per sort els trens eren de la mateixa línia, la Tokyu Toyoko Line, i vam poder avisar de seguida al cap d'estació.
"Wasuremono" ( objecte oblidat ), a partir d'aquí es quan dons gràcies a déu de viure al Japó, el mecanisme es va posar en marxa, al cap de mitja hora, un dels dos empleats dels ferrocarrils que viatgen al tren ( el conductor i el vigilant de cua ) va localitzar la bossa. Malauradament les normes diuen que l'objecte ha d'arribar al final de la línia, en aquest cas Ikebukuro a l'oficina d'objectes perduts, i des d'allí es pot reclamar.
Dic que és una sort que això ens passés al Japó ja que dubto que en un altre país haguessin recuperat la bossa, i per una altra cosa de la qual haig d'estat agraït a la companyia Tokyu Toyoko, l'Aya i una amiga seva que ens acompanyava van viatjar gratis des de la nostra estació fins al final de la línia, imagineu-vos anar des de Arc de Triomf fins al Prat gratis, tenint en compte que els bitlles japonesos són molt més cars que els de la TMB i que l'empresa és privada. Bé doncs, tant Aya com la seva amiga van anar i tornar de franc, un viatge que els hagués costat 10 euros entre les dues, ves per on.
Així doncs la història va acabar bé, tenim la càmera i els calçotets d'en Miró.
El millor del cas es que jo tenia clar en tot moment que ho recuperaríem, m'estic tornant optimista japonès.

dijous, de juny 06, 2013

Gotes de pluja van caient...

Gene Kelly cantava allò de: canto i ballo sota la pluja... A la peŀlícula Cantant sota la pluja ( 1952 ). Aquest mes de Juny a començat al Japó la temporada de pluges el "Tsuyu", o en teoria perquè de moment no plou.
Per celebrar aquesta estació tan assenyada dins el calendari japonès, se'm va encarregar de fer una il·lustració que fa dies es va publicar al Facebook i que un podeu descarregar de la pàgina de L-style per smartphones.

Com ja va passar amb una altre il·lustració que vaig fer, els companys de les botigues de l'empresa on treballo també s'han dedicat a fer parodia del dibuix. I a mi m'encanta...

Sobretot si ho fa algú tan bufó com l'Aizen-chan. L'Aizen és dependenta de la nostra botiga de Nakano, a part també juga a dards, li agrada el cosplay ( okatu total ) i fa de model ocasionalment. 

雨に唄えば ( ameniutaeba ), cantant sota la pluja...

Aquest dilluns Aizen-chan va començar a treballar a l'oficina, estava una mica neguitosa perquè no sabia si m'havia enfadat o no, així que em va venir a veure per demanar-me perdó per haver fer parodia del meu dibuix, però jo la vaig rebre amb un regal, una impressió fotogràfica de la iŀlustració que li va agradar molt.
Ja em quedat que el mes vinent provarà de fer una altra parodia de la següent il·lustració, doncs que es vagi preparant perquè no serà fàcil, un spoiler, Tanabata.