divendres, de desembre 31, 2010

La nàpia dels déus

Avui mentre li explicava a la meva filla l'Home dels Nassos he recordat que al Japó tenim un personatge amb un nas molt gran, és un ésser mitològic del Xintoisme anomenat Tengu, aquest és un déu de la natura que es representa amb forma humana, de complexió forta i alat com un àngel, l'única diferència amb els humans, a part de les ales, és clar, és el seu nas prominent, tot i que també se'l representa amb un bec d'ocell, la figura napiuda és la més popular.
Us deixo amb unes imatges que he anat trobant, i amb aquestes us desitjo una molt bona revetlla i una bona entrada d'any, esperant que el proper ens sigui més afortunat.








dijous, de desembre 30, 2010

Ōsouji, fent dissabte

Aquestes dates, just abans del cap d'any són les que els japonesos aprofiten per fer el "Ōsouji" ( la gran neteja ), o sigui, que fan "dissabte". Això està molt bé si no és perquè només ho fan un cop l'any, i això és el que heu de saber per trencar un altre tòpic sobre el Japó. Des de fora es té la idea de que els japonesos són molt nets i endressats, potser sí fora de casa, o pel que fa a la higiene personal, però les cases les tenen fetes un cromo. Tot és caos, escampall, i pols d'amunt dels mobles. I així ho he vist a la majoria de cases on he estat convidat, és clar que si només treus la pols o fas els vidres un cop l'any és normal. Pel que fa al desordre, és típic al país, com la combinació eclèctica de mobles o la acumulació de capses de cartró lletges al menjador o el fet de penjar un calendari de propaganda amb xinxetes a qualsevol lloc.
Així doncs els meus veïns fan dissabte i jo me'ls miro divertit.

dimarts, de desembre 28, 2010

Caram quina mossa!

Ahir es va celebrar l'acte de transició de poders de president a president de la Generalitat, i Artur Mas es va convertir en el 129è president d'aquesta institució.
Però a mi, el que em va agradar més de l'acte no va ser veure un saló Sant Jordi iŀluminat, ni la medalla que va fer forjar el president Macià, ni la magnífica crònica de Vicent Partal, a mi, el que em va agradar més va ser la mossa d'esquadra que hi havia darrere el president electe, és difícil veure en aquest fotograma la seva mirada o com aclucava els ulls elegantment restant en la posició de ferms que la solemnitat requeria. Va ser un encert, de segur gens fortuït que el comandant de la guàrdia de Palau emplacés aquesta agent just darrere del nou president, i el realitzador de TV3 ho va veure i van ser poques vegades les que va canviar l'enquadrament. Bona feina TV3!

dilluns, de desembre 27, 2010

Les festes abans del Cap d'Any

 Pam, pam! Al Tió amb el corró de fet pastissos perquè cagui més dolç que mai. La nit de Nadal ens va visitar el Tió farcit de coses bones, llibres, i vestis molt bonics, ho va fer a l'estudi davant la web cam perquè els avis, et tiets i els cosinets de Badalona ho poguessin veure, tot i que els cosinets estaven preocupats que el Tió cagués al Japó just unes hores abans que ho fes a Catalunya, no hi va haver cap problema, el Tió és màgic i pot viatjar a l'altra punta del món en un tres i no res.

 Aquest va ser el primer Tió del petit Miró, i com que tan ell com la seva germana han estat molt bons minyons els va fer molts regals.

 El primer regal de Nadal no sé a qui fa més iŀlusió i a la canalla o als pares...

 Una princesa surt d'entre l'espampall de papers de regal i capses de joguines...

 El dia de Sant Esteve a casa els avis, els cosinets japonesos també van rebre els regals del Tió, així estenem la tradició, el Tió no enten de fronteres i llengües.

 Un oncle cofoi amb un dos patufets, endevineu per qui dels dos corre sang catalana? Una pista, ja tasta el suc del raïm del Penedès...

I com no, no poden faltar canelons a la taula, tot i que aquests els faig fer amb la pasta d'embolicar el rotllets de primavera, no van quedar pas malament, mal m'estar dir-ho.
Tanmateix això només ha estat el pròleg de les festes que ens queden per venir, aviat serà Cap d'Any i al Japó comença la gresca!

divendres, de desembre 24, 2010

Llums a la platja

 Anit es van encendre els llums de Nadal a la platja de Hiratsuka. Haig de reconèixer que em fascina la posta de sol quan el cel és clar, aleshores es pot veure retallada la silueta del Mont Fuji.

 A Hiratsuka ja no hi ha barques a la platja com a Badalona, hi ha però, les torres de guaita dels vigilants, que ben aprofitades poden servir de base per la decoració nadalenca.

 Con el pal d'aquest patí a vela que fa la funció d'arbre de Nadal.

 Com no un ninot de neu, tot i que ahir la temperatura era molt agradable.

Aquest llums iŀluminaran les nostres nit fins el dia de Sant Esteve. Per deixar pas a les celebracions de Cap d'Any, les més importants.

Aquest és centre municipal de la platja, un equipament on els banyistes poden dutxar-se, trobar assistència en cas d'accident o reservar les xarxes per jugar a vòlei.

I així és com es celebren aquestes festes al Japó, tot i que el Nadal no hi té tradició ha anat esdevenint una cita per decorar o sortir amb la parella i fer un sopar romàntic, potser arribant fins la platja per veure com el sol s'afina darrere el Mont Fuji.
Ah! Bones festes! O com diuen al Japó, Meri Kurisimasu!

dijous, de desembre 23, 2010

Un malson

Anit vaig tenir un somni estrany, vaig somniar que entrava dins d'un bar per demanar un entrepà i una gerra de cervesa ben fresca.
- un entrepà de truita i una cervesa si us plau - demano.
- como dice? - em respon el cambrer.
Aleshores me n'adono, sóc en un bar de Madrid, un d'aquells bars típics, on un rellotge amb l'esfera decorada amb l'escut del Real Madrid presideix una barra d'acer inoxidable amb vitrines greixoses on es presenten tapes variades, de truita, de calamars a la romana, d'"ensaladilla rusa", entre altres menges mesetàries, al darrere hi ha un gran pòster de Cristiano Ronaldo, al costat d'un pernil que duu una cinta amb la bandera espanyola hi ha enganxat, a la paret, un paper escrit en boli que diu "hay lotería de Navidaz".
Miro enrere, i veig els parroquians que guaiten la tele, fan un programa del cor on la gent crida i s'esbatussa, alguns juguen al domino i la fan petar amb un accent que delata la seva procedència, Extremadura, Andalusia, Galícia, però ja m'ho han dit que a Madrid hi ha pocs "castissos".
En veure que m'he confós, potser pel jet-lag, m'excuso per parlar en català, - Uy! Perdón! - dic en castellà. - Es que llego de Japó donde vivo des de hace tiempo y me he despistado, con el jet-lag -.
El cambrer em repassa de dalt a baix i m'etziba secament:- no hacemos bocadillos - . Decideixo marxar i provar sort dins d'un altre bar, tinc molta gana i no em ve de gust agafar la salmonelosi. Deixo la ferum de Ducados i "fritanga" enrere i surto al carrer. Oh, sorpresa! No sóc a Madrid, sóc a Rubí, acabo de sortir del "Bar Don Quijote Tapas Caseras".

Em llevo encara estabornit i mig endormiscat, obro el Safari, com cada matí, per assabentar-me de les novetats a Catalunya, i llegeixo que el Tribunal Superior de "justícia" imposarà el castellà a les escoles catalanes. També?

dimecres, de desembre 22, 2010

Feliç aniversari sa majestat imperial!

 Demà és el 77è l'aniversai del nostre emperador, sa majestat imperial Akihito, més conegut com l'emperador Heisei, aquest és el 125è emperador del Japó, i és el cap d'estat japonès des de l'any 1989 quan el seu pare l'emperador Hirohito ( Showa ) va traspassar. En el moment d'ésser coronat emperador va començar un nou període al Japó, els calendaris es van posar a zero i es va començar a comptar per anys Heisei, enguany és l'any 22. El que té d'especial el dia de demà és que és festiu, i el millor de tot és que quan aquest emperador ens deixi, continuarà essent festiu, per no trasbalsar la rutina del país, potser li canviaran el nom i en diran el dia de l'arbre caqui o el dia de la figuera, i és que quan estàs acostumat a fer festa el 23 de desembre costa molt que te la treguin. Així doncs potser d'aquí a 300 emperadors només haurem de treballar un parell de setmanes l'any!

Aquesta imatge és del dia de la boda dels, aleshores, prínceps Akihito i Michiko l'any 1959. Val a dir que tots els emperadors es diuen "-hito", Hirohito, Akihito, i el príncep Naruhito, el futur emperador. Tot i que quan són coronats emperador adopten un nom triat per monjos xinto. Com ara Heisei.

Aquesta és l'ensenya personal de l'emperador, una flor de crisantem sobre un fons grana, el mateix símbol dels passaports japonesos.

dimarts, de desembre 21, 2010

Ui quin "leaks"!

Ahir la rentadora ens va fer una mala passada, ens va negar part de la casa, potser volia fer vaga perquè no té cap dia de descans, els que teniu fills ja sabreu que la rentadora no para.
Avui ho parlava amb el meu company de feina, que s'espatlli la rentadora al Japó just abans de cap d'any és com si els nens es posen malats un diumenge a la tarda.
Així que ens va tocar fregar i esperar tenir sort i que el terra de fusta no es faci malbé, agafar les galledes i treure l'aigua com si es tractés d'un vaixell que s'enfonsa.
Per cert les "Merys" de la iŀlustració les vaig trobar a IKEA, fa poc, abans no en tenien, i tampoc al Japó,   fa sis any que sóc al país i mai havia trobat motxos, de fet quan el vaig fer servir a la festa d'aniversari de la Shikibu, les mares convidades van flipar.

Això de tenir la rentadora espatllada és un pal, i tot que el servei d'atenció al client és molt bo al Japó encara no tenim data de reparació de Panasonic. Quan varem comprar aquesta màquina l'any passat també vam contractar una assegurança de garantia per 5 anys, durant aquest període totes per reparacions seran gratuites i en cas de "mort" de l'aparell ens el canviaran per un de nou, per això no cal preocupar-se, però el que fa més por és que ens quedem sense reparació abans que comencin les festes de cap d'any, aleshores Japó s'aturarà durant 3 dies.

dilluns, de desembre 20, 2010

Cerimònia de purificació

 El divendres 17 de desembre van començar les vacances escolars dels més petits, la canalla no tornarà a l'escola fins passades les festes de cap d'any, que al Japó són més importants que el Nadal.
Es va fer doncs, una cerimònia de purificació a la Jinja ( pagoda ) per començar l'any amb bon peu.
Aquesta cerimònia de purificació es diu Ōharaishiki, i és molt antiga ja que data del període Heian ( 794 - 1185 ).

 Els oficiants de la cerimònia són sacerdots Xintoistes, és clar, i van vestits igual que anaven els nobles del període Heian.

 Aquest sacerdot mostra un sobre a la canalla dins del sobre hi ha uns paperets retallats en quadrets i ...

... un homenet de paper. Seguint les instruccions del mestre de cerimònies cal agafar tres grapadets de paperets i llençar-los per d'amunt de l'espatlla esquerra, després per la dreta i un altre cop per l'esquerra, tot seguit cal agafat l'homenet i passar-lo pel front, el pit, la panxa, les cames i les espatlles, per aquest ordre...

Abans de tornat a ficar l'homenet dins el sobre cal fer tres bafarades al d'amunt, per deixar anar, amb l'alè els mals esperits. Un cop dins el sobre serà cremat per cap d'any juntament amb altres objectes rituals i ex-vots.

 La cerimònia es va realitzat a l'exterior, com moltes altres, en front de l'edifici principal. L'interior de les pagodes queda reservat per altres actes litúrgics, tanmateix hi ha una part reservada on només hi poden accedir els sacerdots.

divendres, de desembre 17, 2010

Una revista de xafarderies

 La setmana passada l'Aya va anar a la biblioteca i va tornar amb un munt de llibres i revistes que es regalaven per renovació de la hemeroteca. Entre les revistes de decoració i cuina, hi havia aquesta revista,  Josei7, aquesta és una revista de xafarderies, com el "Lecturas" però a l'estil japonès. Com es veu a la coberta farcida de text d'una manera caòtica, com és costum al Japó. He après que els japonesos són molt visuals i volen saber d'un cop d'ull tot els que se'ls pot oferir dins.

 Com podeu veure l'interior no es queda curt en farciment, és molt diferent de les revistes occidentals, a més el paper eés de molt mala quatiltat i està impresa bàsicament en una sola tinta. Ah, i per cert, es llegeix de dreta a esquerra.

 Tot i que alguns reportatges es mereixen un tractament especial, com aquest article sobre els nostres prínceps imperials,  el príncep Naruhito i la princesa Masako ( la parella de l'esquerra ), la princesa Masako tot i ser de bona família, filla d'un ex-ministre i ambaixador del Japó, és plebea i ha estat molt pressionada per la rigidesa de la cort, aquesta pressió li ha provocat una depressió que sempre la fa estar malalta, per això és tan cara de veure.

Com moltes publicacions japoneses no pot faltar una mica de Manga, malgrat tractar-se d'una revista de xafarderies. Aquest Manga tracta de la Revolució Francesa, el personatge amb turbant és Marat.

dijous, de desembre 16, 2010

Avui he llegit aquest article al Singular Digital que expressa el mateix que penso de l'afer sobre la samarreta del Barça.

"El Barça té preu?
Tots tenim un preu: treballem per diners, no sempre fent les coses que més ens agraden, de vegades, fins i tot, obligats a sotmetre’ns a alguna decisió amb la que no hi estem d’acord. La vida, en definitiva, és així, tenim pactes, formulem consensos amb qui ens estima i amb qui no, sempre a fi de bé; de ser tan feliços com poguem per la qual cosa cal també contribuir en allò que tenim a l’abast per fer feliços qui ens envolta.
Malgrat que “tothom qui té el cul llogat no seu quan vol”, és ben cert que cal establir límits. I els tenim, cadascú marca un territori propi a través dels seus valors, actituds, creences, que no està disposat a deixar traspassar per cap preu. És un espai petit, molt més que privat, íntim, però essencial per a sentir-nos dignes de la condició humana.
La qüestió que m’ocupa no és decidir si el Barça ha de dur publicitat o no a la seva samarreta. Pertoca a la junta elegida per àmplia majoria dirimir aquestes qüestions. Tampoc sóc qui per repartir indulgències sobre amb quins països es pot tractar i amb quins no. Com a liberal, m’estimo molt més fer negocis que no pas la guerra, i com a liberal també em repugnen els estats totalitaris, el liberalisme porta al seu ADN la gènesi de la democràcia parlamentària que no vol dir anuŀlar l’estat, ans al contrari, que aquest garanteixi la llibertat, la pau i el progrés de cadascun dels seus individus. El mercat possibilita l’intercanvi no sols de productes, també d’idees, de corrents de pensament, de millora de les condicions de vida de les persones, afavoreix que prenguin consciència del que volen ser, dels drets i deures que tenen com a societat. No seré pas jo qui blasmi de fer negocis amb la Xina, pel bé dels negocis i pel bé dels xinesos; i és clar que sé d’on ve el petroli que poso al meu cotxe. Tot i així no hem de renunciar a les conviccions: el Barça podria anunciar qualsevol altra cosa menys la Qtar Foundation, una organització certament dedicada a l’escolartizació i divulgació científica militant, l’ideòleg de la qual Yusuf al Qaradawi erudit i clergue egipci amb més de 40 llibres publicats i que ha creat aquesta i altres institucions per tal de difondre el seu credo islamista radical sunita.
Aquest individu que té prohibida l’entrada als Estats Units i al Regne Unit va pronunciar les següents paraules encara no fa un any, el 30 de gener de 2010 al seu programa setmanal a la cadena Al Jazzera amb seu a Qtar: "Al llarg de la història Déu ha imposat als jueus càstics per la seva corrupció. El darrer càstig es va portar a terme amb Hitler; per mitjà de tot el que els va fer els va posar al seu lloc. Era un càstig diví. La propera vegada aquest càstig anirà de la mà dels creients musulmans. Per a concluir la meva intervenció m’agradaria dir que la única cosa que espero és que a mesura que la meva vida arribi a la seva fi Déu em donarà l’oportunitat d’anar a la terra de la Yihad i la resistència ni que sigui en cadira de rodes i disparar als enemics d’Alà, els jueus, i fer esclatar en contra d’ells una bomba lligada al meu cos de manera que segellaré la meva vida amb el martiri"
Per favor, el Barça no pot dur l’emblema d’aquesta fundació ni que sigui per 165 milions. Ningú que respecti els drets humans i la justícia pot cobrar d’aquesta mena de gent, ningú que sàpiga dels atemptats de New York, Londres o Madrid pot fer publicitat de la Qtar Foundation. I no dic el Barça menys que ningú. Dic NINGÚ."
Prof. Natàlia Molero ( UAB ), el Singular Digital, 16 de Desembre de 2101.

Catalonia is different...

 Segons Xavier Bundó, del món a RAC 1, sóc molt independentista, potser sí que en faig un gra massa de vegades, no me'n puc estar de veritat, i és que em fan bullir la sang moltes de les coses que passen al nostre país. De fet aquest blog no només és una finestra oberta al Japó, potser no ho he dit mai però si algú té alguna consulta sobre el país només cal que m'ho digui i intentaré veure com puc ajudar. Aquest blog és una plataforma per expressar les meves "cabòries" com diria Sergi Mas.
Quan els Obrint Pas van ser al Japó se'n van adonar que hi ha una total desconeixença de la cultura i nació catalanes al país. És la nostra tasca explicar cada dia amb qualsevol excusa que trobem què és Catalunya. Ahir, sense anar més lluny vaig sentir com la Shikibu, la meva filleta de 5 anys li explicava a un senyor japonès que ella parlava en català, mentre l'home que s'esperava a la consulta del pediatra reflexionava amb veu alta i mastegava la paraula, català...català...Potser aquesta tasca és difícil però potser la idea s'estendrà com una taca d'oli o com la xarxa Facebook.

Catalunya és diferent ( gràcies Manuel Fraga per l'eslògan ), fa poc s'ha publicat un mapamundi que dibuixa el món a través de la xarxa Facebook, aquest  mapa realitzat per Paul Butler ( un becari de l'empresa ), il·lustra el notre planeta usant les connexions d'aquesta xarxa social, el primer que veiem és que els països del 3er món o amb règims dictatorials o autoritaris queden a l'ombra, mentre que els països més avançats o democràtics queden il·luminats, no sóc un fan del Facebook, però crec que és una eina essencial per trobar o ser trobat, i no deixa de ser notori que l'Estat Espanyol sigui l'estat europeu més fosc dins el mapa, tret dels Països Catalans, és clar, perquè Catalonia is different fins i tot al Facebook.

dimecres, de desembre 15, 2010

Marques encriptades?

El títol d'aquest post és broma, però és el primer que penses quan arribes al Japó i no entens els rètols que hi ha pel carrer. Tots semblen gargots estrafolaris, et sens com els arqueòlegs abans que Champollion desxifrés la Pedra Rossetta.
Sovint, a la televisió o als diaris veus anuncis o programes patrocinats per una empresa, però en comptes d'usar la marca oficial, només posen el nom. De vegades passejant pel carrer veus rètols rovellats d'antincs tallers mecànics, on encara hi ha un avi feinejant, el rètol pot estar patrocinat per Toyota o Nissan, però escrit a l'antiga en Kanji, no va ser fins que les empreses japoneses van començar a exportar que es van passar a la lletra romana ( romaji ) el nostre Abecedari.

dimarts, de desembre 14, 2010

Tot esperant el Tió

Ja fa uns dies que el Tió va arribar a casa, després d'un viatge molt gran a tornat molt escanyolit, ara caldrà atipar-lo força perquè es faci molt gros i cagui molt. Per al patufet aquest serà el primer Tió de la vida, encara no sap de que va, però se li veu a la carona la il·lusió i l'alegria, com si sabés que es tracta d'una cosa bona. El Tió passarà pel Japó una mica abans que a Catalunya, però no us preocupeu que hi serà a temps per quan us toqui a vosaltres, m'ho ha dit en Fumera que fa temps que va i ve d'aquí cap allà.

dilluns, de desembre 13, 2010

El Manga i "potser massa" llibertat d'expressió

Us poso una traducció d'un article del diari Mainichi.

"El Govern Metropolità de Tòquio ha presentat un projecte de revisió d'una ordenança metropolitana per reforçar el control sobre el contingut sexual al Manga i l'animació. La decisió es va produir després d'una revisió anterior d'un projecte que va ser rebutjat en l'Assemblea Metropolitana de Tòquio al juny, i l'últim projecte és una versió actualitzada del pla rebutjat.

En el projecte anterior, els personatges menors de 18 anys que apareixen en als Manga i l'animació es defineixen com a "joves virtuals", també es va instar a les empreses a regular voluntàriament la venda d'obres que impliquen massa contingut sexual explícit a través de mesures com ara la presentació dels títols per separat d'altres publicacions a les botigues prevenir que puguin estar a l'abast de menors.

El projecte de revisió inicial també s'estipula que tot ciutadà tindrà la responsabilitat de no posseir pornografia infantil.

No obstant això, el govern metropolità va rebutjar el projecte de revisió al juny, aŀlegant que l'esmena podria atemptar contra la llibertat d'expressió. El govern metropolità ha presentat la versió actualitzada del projecte, dient que ha fet més clares les disposicions que havien estat objecte de crítiques en la versió anterior.

Com a resultat, el projecte d'actualització deixa córrer la disposició de que els ciutadans estan obligats a fer esforços per evitar la propagació de contingut qüestionable al còmic i l'animació. Mentre que l'anterior projecte garantia al govern el dret de realitzar les investigacions necessàries dels responsables dels nens que han comès actes iŀlícits o nocius a la Xarxa, la versió actualitzada només estipula que el govern de Tòquio proporcionarà informació o assistència. Quant a la responsabilitat dels ciutadans no posseir pornografia infantil, l'últim projecte se'ls insta a realitzar esforços voluntaris per eradicar la pornografia infantil.

L'objectiu a regular de l'últim projecte són les obres que glorifiquen o exageren la relació sexual que viola les lleis penals, així com l'incest. El govern metropolità explica que "només el Manga i l'animació que glorifica o exagera actes sexuals iŀlegals es sotmetran a les normes, i la llibertat d'expressió no serà violada".
No obstant això, dibuixants i autors s'oposen enèrgicament a l'últim llançament del projecte, aŀlegant que l'esmena proposta conserva les disposicions ambigües que permeten una interpretació arbitrària per part de les autoritats. "En canvi, a causa de la supressió de l'expressió," els joves virtuals ", els retrats de personatges majors de 18 anys també estaran subjectes a les regulacions, el que resulta en un àmbit més ampli de control ", afirmen.

La qüestió de si és acceptable per permetre que els nens tinguin accés als dibuixos animats que inclouen contingut sexual massa explícit, així com si la indústria editorial de l'autoregulació és suficient, encara persisteix.

Cal tenir en compte, però, que el contingut explícit d'aquesta naturalesa ja està subjecta a regulació sota l'ordenança existent, i que els materials obscens també poder ser reprimits en virtut del Codi Penal."

Mainichi Shinbun, 12 de decembre de 2010.

Personalment crec que la pornografia infantil hauria no d'estar regulada, sinó prohibida, ja sigui real o amb personatges "virtuals" que semblen infants. Aquest cas, el dels "joves virtuals" per ell mateix amaga una perversió, punible no només legalment ( internacionalment ) però també èticament, sense escuses de diferències culturals o posant exemples històrics com es fa des de segons quins governs espanyols.
Per a mi hi ha conses que no es poden emparar en la llibertat d'expressió.

dissabte, de desembre 11, 2010

Jo volia dir-me Josep

Abans d'ahir quan es va comentar aquest blog a RAC 1 i es van equivocar amb el meu nom em va venir al cap el que em passava de petit.
De petit, als anys 70, el meu nom no era gaire habitual d'escoltar, aquella època tots els meus companys es deien Joan, Xavier, David, Albert, Josep... a mi no m'agradava dir-me Isaac, quin nom més estrany! A més aquell Isaac de la bíblia no era gaire trempat, un nano que es va fer famós perquè el seu pare el volia oferir en holocaust al "Déu suprem", quina història més galdosa, almenys David molava perquè havia mort al gegant i havia esdevingut rei, però Isaac era un fàstic, jo volia dir-me Martí, Antoni, o Josep.
Sempre que anava a comprar amb la mare a plaça i alguna padrina em preguntava el nom, es quedaven sorpreses, i els costava d'entende; - "com has dit rei, Isard? Ivan?"- Definitivament Isaac era un nom que no m'agradava.
Durant els anys 60 i 70 el sionisme es va posar de moda, i l'estat de Israel va gaudir de molt èxit dins l'escena internacional, un país sorgit del no res, i que es perfilava com una societat avançada i socialment innovadora, era l'època dels Kibkutz, de la Guerra dels Sis Dies, de la batalla del Yom-Kippur. Dels èxits militars de Moshe Dayan, i la fermesa política de Golda Meir, aquest Israel va seduir als meus pares i per això em van posar Isaac, tot i que el nom que tenien pesat en primer noment era Israel.
Em vaig anar fent gran i l'estigna del meu nom em perseguia, Isaac era el nom del cambrer negre de "Vacaciones en el Mar", tampoc era un referent massa atractiu, no era cap heroi ni cap cavaller amb armadura llampant, era un paio que es passava el dia intentant "sucar" amb les clientes que li encarregaven una copa.
Mica en mica vaig anar coneixent altres "Isaacs" que ja em van agradar més i que em van ajudar a acceptar el meu nom amb més comoditat, vaig sentir a parlar de Isaac Newton, Isaac Asimov, Isaac Stern, Isaac Perlman, Isaac Shamir, Isaac Rabin, vaig descobrir que l'amo de Mango també es deia Isaac, i tot i que no he conegut cap més Isaac, en persona, el nom ja no em va semblar tan galdós.
Malgrat que els temps han canviat, que el país s'ha anat obrint al món, que ara Catalunya ja no és només una societat de Joans, Joseps, i Jordis, sinó que et pots trobar Mohammeds, Boris, Franks, i Shinosukes, encara hi ha gent que s'equivoca amb el meu nom, o a qui li haig de repetir un parell de cops. Què hi farem, és l'estigma dels qui tenim un nom tan difícil de pronunciar. Crec que me'l canviaré per Rumpelstiltskin.

Per cert, vaig descobrir fa poc que hi ha un assassí múltiple als EEUU que també es diu Isaac Zamora.

divendres, de desembre 10, 2010

Tobuushi al món a RAC 1

Ahir al programa d'en Jordi Basté, el món a RAC 1 es va esmentar aquest blog a la secció "Bloggies" de l'espai "A un cop de clic" dirigida per Xavier Bundó. El blog va arribar a la ràdio gràcies a la recomanació d'un bon amic de Catalunya.
Llàstima que Bundó em canviés el nom i em rebategés com a Ivan. Tanmateix, em va fer gràcia sentir un bona critica del blog en un dels programes de ràdio més escoltats del país.