Jo volia dir-me Josep

Abans d'ahir quan es va comentar aquest blog a RAC 1 i es van equivocar amb el meu nom em va venir al cap el que em passava de petit.
De petit, als anys 70, el meu nom no era gaire habitual d'escoltar, aquella època tots els meus companys es deien Joan, Xavier, David, Albert, Josep... a mi no m'agradava dir-me Isaac, quin nom més estrany! A més aquell Isaac de la bíblia no era gaire trempat, un nano que es va fer famós perquè el seu pare el volia oferir en holocaust al "Déu suprem", quina història més galdosa, almenys David molava perquè havia mort al gegant i havia esdevingut rei, però Isaac era un fàstic, jo volia dir-me Martí, Antoni, o Josep.
Sempre que anava a comprar amb la mare a plaça i alguna padrina em preguntava el nom, es quedaven sorpreses, i els costava d'entende; - "com has dit rei, Isard? Ivan?"- Definitivament Isaac era un nom que no m'agradava.

Durant els anys 60 i 70 el sionisme es va posar de moda, i l'estat de Israel va gaudir de molt èxit dins l'escena internacional, un país sorgit del no res, i que es perfilava com una societat avançada i socialment innovadora, era l'època dels Kibkutz, de la Guerra dels Sis Dies, de la batalla del Yom-Kippur. Dels èxits militars de Moshe Dayan, i la fermesa política de Golda Meir, aquest Israel va seduir als meus pares i per això em van posar Isaac, tot i que el nom que tenien pesat en primer noment era Israel.
Em vaig anar fent gran i l'estigna del meu nom em perseguia, Isaac era el nom del cambrer negre de "Vacaciones en el Mar", tampoc era un referent massa atractiu, no era cap heroi ni cap cavaller amb armadura llampant, era un paio que es passava el dia intentant "sucar" amb les clientes que li encarregaven una copa.
Mica en mica vaig anar coneixent altres "Isaacs" que ja em van agradar més i que em van ajudar a acceptar el meu nom amb més comoditat, vaig sentir a parlar de Isaac Newton, Isaac Asimov, Isaac Stern, Isaac Perlman, Isaac Shamir, Isaac Rabin, vaig descobrir que l'amo de Mango també es deia Isaac, i tot i que no he conegut cap més Isaac, en persona, el nom ja no em va semblar tan galdós.
Malgrat que els temps han canviat, que el país s'ha anat obrint al món, que ara Catalunya ja no és només una societat de Joans, Joseps, i Jordis, sinó que et pots trobar Mohammeds, Boris, Franks, i Shinosukes, encara hi ha gent que s'equivoca amb el meu nom, o a qui li haig de repetir un parell de cops. Què hi farem, és l'estigma dels qui tenim un nom tan difícil de pronunciar. Crec que me'l canviaré per Rumpelstiltskin.

Per cert, vaig descobrir fa poc que hi ha un assassí múltiple als EEUU que també es diu Isaac Zamora.