tobuushi

Avui he llegit aquest article al Singular Digital que expressa el mateix que penso de l'afer sobre la samarreta del Barça.

"El Barça té preu?
Tots tenim un preu: treballem per diners, no sempre fent les coses que més ens agraden, de vegades, fins i tot, obligats a sotmetre’ns a alguna decisió amb la que no hi estem d’acord. La vida, en definitiva, és així, tenim pactes, formulem consensos amb qui ens estima i amb qui no, sempre a fi de bé; de ser tan feliços com poguem per la qual cosa cal també contribuir en allò que tenim a l’abast per fer feliços qui ens envolta.
Malgrat que “tothom qui té el cul llogat no seu quan vol”, és ben cert que cal establir límits. I els tenim, cadascú marca un territori propi a través dels seus valors, actituds, creences, que no està disposat a deixar traspassar per cap preu. És un espai petit, molt més que privat, íntim, però essencial per a sentir-nos dignes de la condició humana.
La qüestió que m’ocupa no és decidir si el Barça ha de dur publicitat o no a la seva samarreta. Pertoca a la junta elegida per àmplia majoria dirimir aquestes qüestions. Tampoc sóc qui per repartir indulgències sobre amb quins països es pot tractar i amb quins no. Com a liberal, m’estimo molt més fer negocis que no pas la guerra, i com a liberal també em repugnen els estats totalitaris, el liberalisme porta al seu ADN la gènesi de la democràcia parlamentària que no vol dir anuŀlar l’estat, ans al contrari, que aquest garanteixi la llibertat, la pau i el progrés de cadascun dels seus individus. El mercat possibilita l’intercanvi no sols de productes, també d’idees, de corrents de pensament, de millora de les condicions de vida de les persones, afavoreix que prenguin consciència del que volen ser, dels drets i deures que tenen com a societat. No seré pas jo qui blasmi de fer negocis amb la Xina, pel bé dels negocis i pel bé dels xinesos; i és clar que sé d’on ve el petroli que poso al meu cotxe. Tot i així no hem de renunciar a les conviccions: el Barça podria anunciar qualsevol altra cosa menys la Qtar Foundation, una organització certament dedicada a l’escolartizació i divulgació científica militant, l’ideòleg de la qual Yusuf al Qaradawi erudit i clergue egipci amb més de 40 llibres publicats i que ha creat aquesta i altres institucions per tal de difondre el seu credo islamista radical sunita.

Aquest individu que té prohibida l’entrada als Estats Units i al Regne Unit va pronunciar les següents paraules encara no fa un any, el 30 de gener de 2010 al seu programa setmanal a la cadena Al Jazzera amb seu a Qtar: "Al llarg de la història Déu ha imposat als jueus càstics per la seva corrupció. El darrer càstig es va portar a terme amb Hitler; per mitjà de tot el que els va fer els va posar al seu lloc. Era un càstig diví. La propera vegada aquest càstig anirà de la mà dels creients musulmans. Per a concluir la meva intervenció m’agradaria dir que la única cosa que espero és que a mesura que la meva vida arribi a la seva fi Déu em donarà l’oportunitat d’anar a la terra de la Yihad i la resistència ni que sigui en cadira de rodes i disparar als enemics d’Alà, els jueus, i fer esclatar en contra d’ells una bomba lligada al meu cos de manera que segellaré la meva vida amb el martiri"
Per favor, el Barça no pot dur l’emblema d’aquesta fundació ni que sigui per 165 milions. Ningú que respecti els drets humans i la justícia pot cobrar d’aquesta mena de gent, ningú que sàpiga dels atemptats de New York, Londres o Madrid pot fer publicitat de la Qtar Foundation. I no dic el Barça menys que ningú. Dic NINGÚ."
Prof. Natàlia Molero ( UAB ), el Singular Digital, 16 de Desembre de 2101.