Avui he tingut una vetllada de recordaré tota la vida, ha estat fantàstic! Gràcies a un comentari al blog vaig saber que els Obrint Pas feien una gira pel Japó, a bodes em convides! Vaig pensar, aquesta no me la puc perdre!
El seu primer concert al Japó ha estat a Yokohama en un petit local anomenat Grass Roots. Aquesta ha estat la sort, lluny dels concerts amb milers de seguidors avui hem pogut gaudir dels Obrint Pas con si toquessin al garatge de casa d'un amic, ha estat genial poder parlar amb ells i fins hi tot fer una cervesa plegats mentre la fèiem petar sobre un munt de coses. Són una colla super trempada, uns tipus de bona pasta, d'aquells de voldries per amics.
També he tingut el plaer de conèixer altres valencians que viuen al Japó, us ho asseguro, gent amb la mateixa manera de pensar i amb les mateixos punts de vista, els mateixos somnis de llibertat, germans de cultura, llengua i pàtria. Què cecs que estem el principatins respecte als nostres germans valencians.
Malgrat els problemes tècnics ( els han perdut els instruments a l'avió ), els Obrint Pas ens han regalat amb temes del seu darrer disc "Benvinguts al Paradís" i altres èxits anteriors, com "la Flama", per acabar amb propines com els Cant dels Maulets o a petició popular, un regal d'inestimable valor que m'ha fet xalar com un nen, la Muixeranga. Els que sou a casa no us podeu imaginar com n'és d'emocionant sentir el cant de la dolçaina interpretant aquest himne de la Terra.
Si viviu al Japó encara i sou a temps, el darrer concert serà dimarts 10 a Tòquio-Shibuya, aquí en podreu trobar més informació.
Obrint Pas Japan Tour.
12 comentaris:
Ostres! Que fort! Que guai! No sabia pas que feien una gira japonesa!! Quina gràcia i que bé que hagis pogut anar-hi! Realment deu ser genial poder gaudir d'un concert així, al Japó precisament, i després xerrar tal qual tranquil.lament amb ells. Me n'alegro molt!
Fas enveja!Aqui amb el lipdub han pujat com l'espuma.Són d'aquells grups que sempre passen desapercebuts i són molt bons.
Tens raó,hi ha molts germans valencians que pensen com nosaltres.No tots són com ens volen fer creure els partits polítics.
Des de València només dir-te que fas molta enveja !!! I què sí, que molts principantins no tenen ni idea de com molts valencians lluiten per la seva terra tapats pel silenci que imposen aquells que ens volen separar, i haig de dir que els catalans que he vist amb les idees més clares i menys pactistes han estat valencians.
ho acabo de veure al TN.
La veritat és que la sala era petita però estava a petar, i els japonesos del públoic s'ho estaven passant de collons amb els "Obrint pas".
M'ha fet il.lusió...
Una pregunta Isaac, al Japó coneixen la realitat catalana? (vull dir si saben que som una nació sense Estat però que n'hi ha molrs que aspirem a tenir-ne un de propi?)
Sóc l'Anònim que et va deixar el comentari sobre la gira d'Obrint Pas al Japó, m'alegro molt de comprovar que hi vas poder ser i en vas gaudir tant! :)
Enhorabona per haver gaudit d'aquest concert certament irrepetible!
Anòmin, t'hauré d'anomenar Abel Magwitch, com el personatge de la noveŀla de Dickens. Moltes gràcies per avisar-me!
Titant al cap, doncs encara n'hi ha més, el del dimarts encara va estar millor, els músics van recuperar els seus instruments, perduts a l'aeroport d'Amsterdam, i després de donar voltes pel país i amb l'audiència a la butxaca, van triumfar més que l'orxata amb fartons!
I a sobre me'ls vaig trobar per Shibuya, de casualitat, i vaig poder anar a sopar amb ells abans del concert, després de fer una mica el "Cicerone"!
Joan, totes les sales del Japó són molt més petites del que estem acostumats, sobretot a les grans ciutats on el terreny és tan car. Sembla que aquí encara no han descobert l'ús de fàbriques velles com a sales de concert.
Per que fa al Japó i Catalunya, molts japonesos conèixen Barcelona com una ciutat d'Espanya, de Catalunya no n'han sentit a parlar mai, ni saben que parlem una llengua diferent, ni que formem part d'una comunitat cultural que arriba fins Itàlia.
Molts són seguidors de "la liga española" pel Barça o el que ells anomenen "Spain Soccer", quan en realitat fan referència a Puyol, Xavi, i companyia.
Per això és tan important aconseguir seleccions esportives catalanes, per donar a conèixer Catalunya al món ( si més no una part ).
Per exemple Escòcia, un país amb menys autogovern però més conegut, per tenir equip nacional.
Els catalans d'aquí hem de fer pedagogia diàriament, a l'escola amb els altres pares, a la feina, amb la família i amics, amb el borratxo que s'ha assegut al costat teu a la barra del bar, amb la iaia que s'atança per fer una magarrufa al petit. Catalunya? Potser algú hi pensarà i quan arribi a casa farà un "Google search".
Benvolgut company,
Únicament dir-te que avui s'ha parlat d'aquest blog i d'aquesta entrada al programa d'en Basté (com a mínim a les 8). L'única pega es que t'han re-batejay com a Ivan...
M'ha fet il·lusió sentir-ho i per això t'ho faig saber.
Salutacions
kin morruuuuu!!!!!!
ja mhagues agradat a mi, pero a alemanya no es deixen veure :(
la filla de la consellera
Doncs a mi m'ha dir que hi han vingut, m'ho van explicar perquè van fer la gira amb una furgo com al Japó.
Per cert com va tot?
Publica un comentari a l'entrada