divendres, de juliol 29, 2011

Obrint Pas, concert a Tòquio 2011

Nit màgica amb Obrint Pas

Obrint Pas ha tornat al Japó, una petita gira on han tocat el dimecres a Tòquio, ahir a Minakami ( Prefectura de Gunma ) i demà al Fuji Rock, un dels festivals de música més importants del món.
Amb aquest viatge Obrint Pas han demostrat quelcom més que el coratge que pregonen al seu últim treball, han demostrat coherència i sentit comú, hi ha molts que s'omplen la boca de paraules de solidaritat però a l'hora de demostrar-la es fan enrere acovardits per notícies sensacionalistes sobre un desastre nuclear apocalíptic inexistent. Oblidant que abans de Fukushima i la central nuclear, 20.000 persones havien perdut la vida per afectes del tsunami.
De ben segur que Japó agrairà el gest dels nostres músics, de fet ja ho estan fent entregat-se en cada concert responent a l'egergia que desprenen les notes de la dolçaina de Miquel Gironès.
El proper 6 d'agost Obrint Pas publicarà el seu primer àlbum al Japó, on el missatge de les seves cançons estarà traduït al japonès al llibret que acompanya el disc.

Dimecres van participar al concert al Radical Music Network Festival 2011, al barri de Shimokitazawa, el barri dels artistes de Tòquio. El concert forma part del 10è aniversari de la Mesitzo Fiesta Party organitzada per Japonicus una productora dirigida per Shogo-san, un argentí d'origen japonès o un japonès nascut a argentina segons es miri.
El concert aplegava una gran varietat de músics i DJ, entre els grups més famosos de l'escena independent, els Brahman o Turtle Island.
Vaig rebre una invitació de Xavi Sarrià per poder estar amb ells al backstage, on vaig poder gaudir de la companyia del grup i compartir opinions sobre la visió que es té del Japó dins i fora del país després de la catàstrofe de març. Algunes de les converses es veuran reflectides en un vídeo que el grup vol afegir a un recull d'entrevistes que han anat aplegant amb les experiències d'altres catalans que van trobant al països que visiten. D'això se'n diu tenir visió de país.

El concert va fer un èxit total i es van guanyar un cop més el cor dels japonesos, només cal veure els allaus de piulades al Twitter que van rebre després de l'actuació.







Després del concert tot es veia una mica borrós ;)

DJ Caribbean Dandy

Turtle Island, "Punk Kabuki".

Turtle Island, brutal!!!

Turtle Island.

EKB, que ja van actuar de teloners dels Obrint Pas l'any passat durant la seva gira.

Tornant a casa ja de bon matí, mentre esperava el primer tren carregat de salaryman camí de la feina, mirava l'adhesiu del backstage i escoltava les notes de la música, que encara em sonava dins el cap,  recordant una altra nit màgica gràcies a una gent tant trempada com els Obrint Pas, realment no tinc paraules, són collonuts!!!

dimecres, de juliol 27, 2011

Haikyo la bellesa de les ruïnes.

Haikyo, fa temps que us en volia parlar, els Haikyo són ruïnes, llocs abandonats del Japó, hotels, parcs d'atraccions, hospitals, museus, indrets que van ser construïts amb una finalitat i que van pedre-la o negocis que van fracassar.
Potser el Haikyo més famós és el de l'illa de Gunkanjima o Hashima prop de la península de Nagasaki al Mar del Japó. Aquesta illa va ser una mina de carbó des de 1887 fins 1974, des d'alesores ha esdevingut una ciutat fantasma, en el temps d'esplendor, l'illa comptava amb una població de més de 5.000 habitans, una denstitat de població de més de 100.000 hab/km²!
Tenia cinemes, escoles, hospitals i botigues de tot tipus. Ara fa més de 30 anys que el temps s'hi va aturar, Gunkanjima ha esdevingut un lloc de culte pels amats de les runes, en part un fenòmen exemplar d'aqueologia industrial del periòde Showa.

Un lloc públic de Gunkanjima

L'Hospital de Gunkanjima

El apartaments dels treballadors a Ginkanjima.

Altres fenòmens que han esdevingut Haikyo són els museus i els parcs d'atraccions, molts construïts sota la bombolla econòmica del Japó, durant el final de Showa i els començament de Heisei, els '80 i començaments dels '90. Era una època en que els diners del Japó semblaven no tenir aturador, els parcs d'atraccions i els hotels luxosos situats en zones poc poblades van semblar una bona idea.
El què m'ha cridat més l'atenció és el Ceramic park aprop de Kyushu, és un complexe enorme dedicat a la ceràmica occidental, construït a l'estil del Palau de Versailles i de les mateixes dimensions! 

El Ceramic Park!
Un dels pavellons del palau.

Al Japó costa molt enderrocar els edificis, una de les febleses de la nostra política lliberal, penseu que la costa dels país és com un gran Lloret de Mar, o un Calella de la Costa, amb milers d'hotels abandonats o en estat ruinós.
Un país perfecte per tafanejar runes abandonades que no han estat espoliades, ja que això és impensable al Japó, i que mantenen llibres, mobles, aparells electrònics, estric de cuina, etc. Amb una pàtina de pols de 20 anys al damunt.

Un luxós hotel de muntanya.

Una escola que ha perdut els alumnes, tots han marxat a Tòquio.

L'edifici dels remolcadors d'una estació d'esquí.

Un "Grand Hotel"!

Western Park, on són els Cowboys?

Una mega-banyera daurada! Això sí que era pensar en luxe.

Les escales d'un Saló de Festes dedicat a bodes. Jo m'hagués dedicat a llençar pedres als vitralls horrorosos, però sembla que han agradat als qui han fet pintades.

El saló de Bodes ( cremat? )

Un gimnàs de luxe. Malgrat que hi han vingut a "jugar" els brètols que ha escrit als miralls no s'han endut res.
Recordo, fa uns 20 anys, que el meu pare tenia un client que va comprar una antiga colònia tèxtil, a part d'alguns cabdells de fill i alguns fulls vells d'albarans, la fàbrica era buida, el client del meu pare va haver de posar un vigilant perquè no li robessin les bigues de ferro ni els fils de coure que encara restaven. 
Quan ho recordo penso amb els milers d'edificis abandonats al Japó i els milers i milers de fils de coure que hi haurà oblidats.
Per cert si voleu veure més imatges visiteu:
Haiko.org
Michael John Grist, exploring ruins.

dilluns, de juliol 25, 2011

Apagada analògica

Aquest personatge és Chidejika, ha estat la mascota de la campanya institucional de comunicació sobre l'apagada analògica.
Potser us en fareu creus però Japó, un dels països amb més empreses d'electrònica del món, no va fer l'apagada analògica fins ahir diumenge 24 de juliol.

Aparell sintonitzador

Malgrat el llarg temps de preparació el govern calcula que unes 100.000 llars del país encara no s'han adaptat al canvi. Us podeu imaginar que els fabricants de televisors han fet fira, ja que aquí no hi ha hagut gaires aparells adaptadors pels televisors digitals.
Nosaltres ja fa més de tres anys que tenim un aparell digital però els pares de l'Aya no fa gaire que se'l van canviar.
El canvi digital no ha significat gaudir de més canals, ni tenir més interacció amb l'aparell, ha estat solament un canvi de manera de rebre l'emisió.
A les zones afectades pel terratrèmol i el tsunami del passat març no s'ha fet el canvi, malgrat que de ben segur, la majoria de llars ja gaudien d'aparells digitals.

A Chidejika ja us el he presentat, al seu costat hi ha Analoguma, la mascota que representa la televisió analògica. Els noms d'amdós personatges responen a jocs de mots.
Chi-dejika, en realitat vol dir "chi" terra, "dejika" digital, pero juga amb "jika" com "shika" que vol dir cèrvol, crec que es molt enginyos, perque els cèrvols tenen banyes com les antenes de televisió.
Analo-guma, ve d'"analogu" analògic, i "guma" o "kuma" que vol dir ós.

 Segurament hi ha gent que cerca el senyal analògic aquesta nit.

 Ostres, sembla que Dejika-chan ha passat per damunt aquestes teulades, no m'ho puc creure...

 Dejika-chan de primavera...

L'estiu de Chidejika

divendres, de juliol 22, 2011

Freud és mort!

Aquest és Lucien Freud, pintor. Va néixer va 88 anys a Alemanya  ( era nét del famós psicoanalista Sigmund Freud ) d'on va fugir del nazisme per refugiar-se a Anglaterra on va viure, treballar i on es es va convertir en un dels artistes més reconeguts del nostre temps.
Ara és mort, quan he llegit la notícia aquest matí, m'he entristit i ho dit a taula a l'hora d'esmorzar, Lucien Freud és mort. La meva filla de cinc anys m'ha preguntat, era amic teu?
Amic, és clar que no, però m'estimo l'art i quan un personatge de la seva magnitud ens deixa, és una gran pèrdua, 88 any són molts anys, però suposo que estic acostumat al Japó on les iaies centenàries van al súper a comprar.
dins la seva obra podem trobar record de Klimt, Schiele, Bacon, i va inspirar artistes com Antonio López.
Recordo el meu amic Pepe Castellanos pintant amb un llibre obert de Freud al costat del cavallet.



Nude with leg up


Girl with a White Dog 1952

Benefits Supervisor Sleeping 1995



L'any 2000 va pintar el polèmic retrat de la reina d'Anglaterra Elizabeth II.

dijous, de juliol 21, 2011

Visiteu-nos!

Vull dedicar aquest post a la companya Claire, que no s'ha deixat influenciar per la propaganda catastrofista sobre un país immers en l'apocalipsi i ens visitarà properament ( també sé que li agrada Arashi ). Japó és un país fantàstic, amb millers de coses per veure, sabors per descobrir i aventures per viure. També és molt gran, més del què un penseu, i les ciutats més interessants han quedat molt lluny dels estralls del terratrèmol o són lluny de la central de Fukushima.
El govern japonès sap que enguany serà difícil atraure al turisme estranger, normalment escàs, vagis on vagis els locals els superen en gran mesura, tanmateix s'han engegat campanyes per convèncer fora que som un país segur. La més engrescadora, per a mi és la protagonitzada per grup de J-Pop Arashi. El grup presenta un recorregut per la geografia i la gastronomia del país usant com a recurs el "maneki neko" un gat blanc que és el símbol de la bona fortuna i que tradicionalment s'usa a les botigues per atraure clients.
Els gats en japonès no fan "meu", fan "nyan", ho trobareu divertit si mireu aquest vídeo.

dilluns, de juliol 18, 2011

Nadeshiko Japan

 Aquesta flor es diu Nadeshiko, però Nadeshiko també és el sobrenom de la selecció femenina de fútbol del Japó, i ahir va guanyar als EUA per 2-2 ( 3-1 ) als penals.
És curiós que les seleccions de futbol femení siguin tan diferents de les masculines, què passa que a Catalunya es juga el millor futbol del món, a la Masia del Barça, però és Japó qui s'emporta les medalles quan es tracta de les noies.
A la peŀlícula "Bend it like Beckham" les noies que juguen a fútbol al país que el va inventar han de fes les Amèriques si volen ser professionals. Doncs bé, potser a partit d'ara vindran al Japó. A jugar amb les "Nadeshiko". Ganbare Nadeshiko Japan!