Sant Jordi a l'ARA, i el què no diu

Com acostuma a passar, els polítics i les institucions s'enduen els mèrits de la feina feta per altres persones, l'article d'aquest diari no esmenta la tasca realitzada per un petit grup de catalans i que sense ells avui el Cervantes no es podria parlar de Diada a Tòquio.
El què no diu l'ARA ni dirà cap article de premsa, és que la festa d'enguany i la de l'any passat, van ser concebudes per Raquel Vila, una professora de català de la Universitat Hosei, que també fa classes al Cervantes, és aquesta relació de la Raquel amb l'Instituto va facilitar, malgrat les reticències inicials, la celebració de la diada, tot s'ha de dir, els continguts dels quals supervisats "molt aprop" pel personal del centre.
Va ser la Raquel també qui va contactar amb l'Associació Japonesa d'Amistat amb Catalunya, aquesta associació va fer possible l'aportació econòmica de la Generalitat, i la participació de Josep Barahona, amic de l'Associació, dels músics i de la traductora, senyora Uno, també gràcies a l'Associació, es van aconseguir les roses i una important donació dels llibres per part de l'Editorial Babel.
Van ser els menbres de l'Associació, la Raquel i jo mateix els qui vam dissenyar els espais, crear el material informatiu, recollir els llibres, i organitzar el programa.
L'article oblida esmentar que el principal motiu de la festa era, com l'any passat, reunir llibres per a la canalla de les zones afectades pel terratrèmol.
Per cert la foto que iŀlustra l'article és el moment en què es va fer l'intercanvi de roses, sabeu de qui va ser la idea? De la Raquel és clar!

En aquesta imatge la Raquel Vila ( no cal que us digui que és l'única "guiri" de la foto, oi? ) en el moment de llegir un llibre de les Tres Bessones.

Si voleu llegir l'article el trobareu prement aquest enllaç, Diari ARA, Sant Jordi a Tòquio.
Som uns "mindundis"!