El primer dia d'escola

Aquest matí, de bon matí ens hem arreglat per anar a la cerimònia de començament de curs de la Shikibu, avui és un dia molt important en la vida dels japonesos, un dia que recordaran per sempre. A l'edat de 6 anys comença l'ensenyament obligatori, i el primer curs de primària. És l'hora d'estrenar la "randoseru" ( la motxilla ) que els avis van comprar fa mesos i que ha de durar sis anys. És l'hora de conèixer nous amics i d'aprendre moltes coses, a partir d'ara hauran d'estudiar molt, serà molt dur, però em fa una mica d'enveja tot plegat.

La cerimònia d'entrada a l'escola és molt important al Japó, se'n diu Nyugakkoshiki ( 入学校式 ) i és tan important que tothom pel carrer felicitava a la Shikibu quan la veien passar amb la motxilla nova de trinca, és clar que avui tots anàvem ben engiponats, fins hi tot en Miró que no s'ho ha volgut perdre.

L'entrada de l'escola estava molt guarnida de flors i els professors ens rebien amb una felicitació de benvinguda, tot seguit un alumne de la classe dels "grans" acompanyava el nou alumne fins al seu seient reservat per a la cerimònia.

 La Shikibu estava molt maca amb la seva "randoseru" blava.

La cerimònia a tingut lloc al teatre-gimnàs de l'escola i hi han assistit els pares, autoritats municipals, i els "senpai" els nens que enguany són a l'últim curs.

Que la població del Japó va de baixa és un fet que queda reflexat molt gràficament, enguany hi ha només 3 grups de primer, de 33 alumnes per classe, quan l'Aya estudiava hi havia 50 alumnes per classe i 5 grups. El 50% dels edificis de l'escola són buits!!!
Aquest és el moment en que els professors es presentaven. Hi ha un professor per classe, durant el primer any serà el responsable de l'ensenyament dels nostres fills, és bo saber quina cara fan.

Ha estat una cerimònia curta amb uns quant discursos, el que més gràcia m'ha fet ha estat el del cap de la policia, ja he comentat que a partit d'ara hauran d'anar sols a l'escola i és clar els han explicat tot de normes de seguretat. La Shikibu semblava divertida, i és que "aquesta" només té por de les bruixes dels contes i dels dracs, és clar.

Sempre penso que visc en una peŀlícula de Manga, i és que l'entorn ajuda, el nom de la classe de la Shikibu és "Yamabuki", com la senyoreta Yamabuki del Dr Slump!!!

Ben assegudeta al seu pupitre, el lloc ha estat triat per ordre de cognoms, al Japó no usem l'ABC, per això no és l'última, a mi sempre em tocava ser l'últim ( això m'anava d'allò més bé quan m'oblidava de fer els deures ).

Els nens de l'any passat van deixar la classe decorada com a regal als nou vinguts, també ha estat molt bonic el detall que han tingut de cantar una cançó de benvinguda durant la cerimònia, després, mestres i alumnes de 6è han cantat l'himne de l'escola.

El professor Inui ens ha explicat tot el material que hi havia d'amunt la taula, els llibres de text, els barrets, la capsa de les matemàtiques, etc. Per cert els llibres de text són gratuïts.

A la fi hem sortit a fer una foto oficial, pares i alumnes, m'ha fet gràcia la nena del costat de la Shikibu, més val que se'n faci amiga, sembla que té molt de caràcter, el nen de l'esquerra de la Shi-chan és en Yutaro, company de parvulari, un trapella molt eixerit, estic content que vagin juts.

 No m'he pogut resistir a fer unes fotos de la Shikibu als jardins de l'escola...

Aquesta imatge m'alegra i m'entristeix alhora, la meva filla es va fent gran, és una cosa que no podem evitar, per una banda voldríem que es quedés petita, per poder conservar la nostra "nineta", per una altre tenim ganes de veure com serà quan sigui gran, quin serà el seu esdevenidor, aquesta foto sembla un petit comiat, adéu a la nena petita, a partir d'avui ja és una mica més gran.
Per reforçar aquesta idea us vull explicar el què ens ha passat al restaurant on hem anar a dinar per celebrar l'esdeveniment, res d'important però a la Shikibu també li ha sobtat, la cambrera s'ha referit a ella com a "ojosama" no com a "okosama", "okosama" és pels nens petits com en Miró, però "ojosama" és per a les noietes. Vet aquí.