dilluns, d’abril 23, 2007

Primera trobada de Catalans a Tòquio


Fidel, Gabriel, Bernat, són noms que a partir d'ara espero que anireu llegint en aquest blog. Qui són?
Començaré pel començament, com diu l'Oriol Jonqueres.

Un dia l'amic Carquinyol em va enviar un enllac per un web que duu el títol de "Catalans a Tòquio", que ha creat un "crack" que es diu Sergi i que viu a Dublín. Es tracta de crear un espai on tots els catalans que vivim lluny ens hi trobem, parlem, i en fi, ens hi relacionem.
Bé, la cosa està en marxa, i alguns catalanets de Tòquio ja hem establert contacte. En som molts més però de moment ja hem plantat la llavor.
El dissabte passat ens vam reunir al cafè d'en Fidel un llogaret molt acollidor que té el nom de Log in Barcelona.

En Fidel fa quatre anys que viu al Japó, té un negoci d'importació de productes catalans per Internet, el negoci s'ha fet gran i necessitava un local, i és clar va pensar, per què no utilitzar l'espai sobrer de l'oficina per muntar un cafè-showroom, i de pas fer classes de català, prestar llibres i donar a conèixer la nostra cultura. A l'entrada del cafè us hi trobareu una prestatgeria amb llibres de Martí Pol, o Manuel de Predrolo, entre altres, que us podreu endur a casa i llegir.

En Bernat, és l'actual editor del web "catalans a Tòquio", està fent un doctorat d'enginyeria, i dona classes de català a l'Associoació japonesa d'amistat amb Catalunya. Entre altre coses escriu un blog on us podreu trobar fotos tan bones com les que m'ha deixat per aquest port.

També tenim el Gabriel, el primer que es va apuntar a Catalans a Tòquio, un tarragoní polifacètic, DJ, IT, artista i fotògraf, que va tenir el detall de regalar-nos llibres a tots, adornats amb una cinta amb la Senyera, que va treure de les ampolles de Torres Sangre de Toro ( al Japó, les ampolles de Sangre de Toro estan decorades amb una cinta amb la Senyera, de la que penja un toro de plàstic, quines coses té el món!).

Bé, la trobada va ser un èxit, ens vam divertir molt, tant, que no vam començar a dinar fins passades les quatre de la tarda, xerra que xerraràs.
I de que xerràvem? Doncs de què poden xerrar quatre catalans que es troben en un país tan llunyà, doncs de projectes, de possibles negocis, de les coses que podríem importar, dels negocis que es podrien fer, de les oportunitats que ens ofereix el país, i és clar del Barça, del Nàstic i del gol de Messi.

D'esquerra a dreta, Gabriel, Fidel, Bernat i un servidor, al darrera la terrasseta del Log in Barcelona



La Machiko, la Shikibu, una serp de l'Ikea afamada i jo...


Tot ens fa gràcia...

1 comentari:

Carquinyol ha dit...

Quina enveja !! Com diu Alalluna, dona ràbia no estar al Japó per apuntar-s'hi !!!

Salutacions a tothom, en un assolellat dia de Sant Jordi a la ciutat de València!!