dimecres, de desembre 05, 2007

Passejant per les Espanyes_1

Ja he tornat de vacances, i després del jetlag i una "calipàndria" poc a poc, les coses tronen a la normalitat, i així, després de posar-me al dia amb la feina, els clients i l'agenda, ara puc tornar a escriure una mica al blog.
Fa uns mesos el meu sogre em va proposar fer un viatge per Espanya, a mi, de fet, no em venia gaire de gust, però ell va insistir. Volia veure el Prado, el Gernika, i l'Alhambra.
Així que li vaig programar una ruta que comprenia aquestes visites i algunes més. Hem fet 2.300 quilometres en 6 dies, i hem visitat Madrid, Segòvia, Toledo, Còrdova i Granada.
Hem menjat "churrasco", "cochinillo asado", "cordero lechal", "pimientos del piquillo", hem begut, Ribera del Duero, Rioja, Fino, i Mahou.
Jo ja hi havia estat a tots aquests llocs, hi he pogut comprovar com han anat canviant, millors museus, infraestructures i carreteres, serveis moderns, etc...
Aires de modernitat que contrasten amb el que trobes i grates una mica la superfície. Et crida l'atenció l'alegria en que, a les Espanyes, mantenen símbols i emblemes feixistes fins hi tot en ajuntaments com el de Còrdova on Izquierda Unida governa des de la nit dels temps. O la impunitat en que els nazis fan onejar les seves banderes als balcons d'una ciutat que es proclama "lorquiana" com la bellíssima Granada. No crec que a Lorca li fes massa gràcia veure que després de 30 anys de democràcia, encara onegen als balcons de la seva ciutat les banderes i els símbols dels qui el van assassinar.
Després ens estranyem de que les nostres petites reivindicacions nacionals causin reaccions tan negatives.
A Toledo davant d'una antiga sinagoga vaig sentir un mestre de secundària explicar als seus alumnes la història d'Espanya que avien après els meus pares 50 anys enrere, tòpics, mites i llegendes fundacionals més pròpies de l'Enciclopedia Álvarez que d'un mestre del segle 21.

Toledo

Còrdova (el Gran Capitan)

Granada

Segòvia (Alcazar)

Toledo

6 comentaris:

ian llorens ha dit...

Espanya (la resta de) és ara un país molt trempat i val la pena visitar-lo. Castella, Extremadura i Andalusia continuen conservant la qualitat de vida d’abans, amb les infrastructures del segle XXI finançades per aquells que quan ho mencionen, se’ls boicoteja.
Has fet be d’evitar Catalunya, probablement amb prou feines haguessis aconseguit veure la teva família per problemes amb els transports i de segur t’haguessin perdut les maletes a l’aeroport.

tobuushi ha dit...

Si, però ha estat més per manca de temps que no per ganes, malgrat els problemes, la Terra encara tiba molt!

Carquinyol ha dit...

La veritat és que no em sorprèn això que comentes, si per la nostra terra ja podem trobar aquests escuts i aquestes versions franquistes de la història que pots esperar trobar-te més enllà !!

Per cert, aquest "toro" es el de l'autopista Madrid-Saragossa?? Perquè "em sona molt" ;)

ian llorens ha dit...

Jo també hi torno un parell de cops a l’any a Catalunya malgrat tot. Només em fot que un país que podria estar a l’alçada de Dinamarca o Holanda, el convertiran aviat en quelcom semblant a Hondures.

Anònim ha dit...

molt maco :)
teta

Anònim ha dit...

Me grada las esplicacions que fas son mol bones pro fa uns cuas anys ia ti ban purta i elashora tot hera franqista i as de cumpedre que la gen que vivia a las hores tanbe i viu ancare i li costa acustuma a una llibertat que casi tenim i que ens costa mol mantenirla perque esta a la opusisio