Sóc sionista, però amb això no vull dir que estigui d'acord amb totes les decisions i actes de l'estat d'Israel, però crec en el seu dret a existir, en la seva bona voluntat i amb la seva lluita per viure en pau.
Tinc l'esperança que un dia el meu poble serà lliure, com es lliure avui el poble d'Israel. Us deixo amb "Hatikva", en hebreu vol dir esperança, és l'himne nacional d'Israel, no ens parla de mort, de sang, d'herois, de guerra, sinó d'amor, de llibertat i d'esperança.
L'Esperança
Mentre en el fons del cor
bategui una ànima jueva
i encarats cap a l'Orient
amb els ull albiri Sió,
encara tindrem esperança.
L'esperança de dos mil anys;
de ser un poble lliure a la nostra terra:
la Terra de Sió i Jerusalem.
3 comentaris:
Jo soc pro-Palestí, potser perquè sempre m’ha agradat estar al costat dels mes febles, i crec que el govern israelià es un regim terrorista. Quan el nostre país, Catalunya, sigui lliure, espero que respectem els drets dels no catalans i valorem les vides dels no catalans al mateix nivell que les vides catalanes. L'Holocaust el varen causar els alemanys, però els palestins han hagut de pagar-hi les conseqüències.
Admiro el poble jueu i en tinc molts d’amics jueus, però el terrorisme d’estat, el trobo inacceptable.
Recorda que el bon samarità era palestí.
Els Samaritans del S.I no eren exactament iguals als Samaritans actuals, primer els primers Samaritants eren d'origen jueu, de les tribus del Llevant, conegunts com Shomronim, o Kuthim i seguidors de la Torah. Aquest és possiblement el Samarità que apareix en aquest passatge bíblic.
Per altra banda jo tampoc estic d'acord amb total la política del govern Israelià, una cosa són els governs i l'altre les persones, i és a Israel on es fan més manifestacions en contra de la política del seu propi govern.
Cal saber, però que Israel lluita contra enemics molt poderosos, i molt rics, estats terroristes com Síria, Iran, o Aràbia Saudi, on per cert els Palestins són tractats com una plaga, on se'ls nega la ciutadania i se'ls reté ens camps de refugiats. El pitjor cas és Jordània, on se'ls veu com éssers inferiors, i on històricament se'ls va fer fora dels seus territoris, però d'aquest èxode ningú se'n recorda. I és que els palestins, no son àrabs ni els jordans jueus.
Pel que fa al terrorisme d'estat potser hauríem de parlar del govern de Hammas al poder de l'Autoritat Nacional Palestina, assassins reconeguts i declarats. Com la terrorista Leila Khaled que l'any 1969 va segrestar un avió de la TWA i que es passeja per les universitats europees amb total impunitat donant conferències com a la Universitat d'Oviedo.
Jo no tinc amics jueus, sí que en tinc d'àrabs, però no he conegut personalment cap Israelià que parlés amb odi envers cap poble.
I no coneixes el famós terrorista Menachen Begin, que va matar desenes d'anglesos i àrabs (91 morts) quan el grup que ell liderava va fer una acció terrorista contra l'hotel rei David. I, mira per on, va ser primer ministre d'Israel i premi Nobel de la Pau. I que me'n dius de Ariel Sharon, responsable de la mort de milers de refugiats palestins a Shabra i Shatil.la.
Clarament, a l'occident tenim un doble estandar.
Publica un comentari a l'entrada