Des que sóc al Japó he canviat de finestra en vaires ocasions. Primer veia el bosc des del polígon industrial on treballava, després els carrers de Shibuya, o la casa del veí que hi havia davant l'oficina.Ara tinc, potser, la visió menys esperada quan treballes en una megapolis de 30 milions de persones. L'edifici on treballo té un jardí al darrere i al jardí hi viu Déu, si, si Déu, hi tenim una petita capella Shinto on de tan en tan s'hi fan cerimònies. Un racó que pau i espiritualitat que contrasta amb carrer on hi ha l'edifici, al cèntric barri de Nogizaka.
1 comentari:
Un racó de pau i esperitualitat és molt d'agraïr en aquells moments en que la feina és angoixant.
Publica un comentari a l'entrada