Un guiri pixarreixes

Quan estudiava a Anglaterra el mestre de taller de serigrafia, era el típic guiri que passava les vacances a Malgrat de Mar, ja us ho podeu imaginar, cada dia paella per sopar i sangria a dojo.
Amigo! em cridava, i després feia com que jugava a la petanca. Era una broma, feia veure que era Sir Francis Drake, el vicealmirall que va lluitar contra l'Armada Espanyola, diu la llegenda ( anglesa ) que quan el van avisar que s'acostava l'Armada per envair la Gran Bretanya, ell se'n va riure i va continuar jugant a la petanca.
Tots sabem que va passar, l'Armada no va arribar mai a les costes angleses, va quedar destruïda pel camí, gràcies al mal temps i la habilitat de la marina de Sa Graciosa Majestat.

L'anècdota és per il.lustrar el fet que, aquell bon home, tot i passar els estius al nostre país, no tenia ni idea d'on venia.

Ens ha sabut molt de creu que una revista britànica com l'Economist hagi publicat un article que ens dibuixi com uns maniàtics nacionalistes, uns cacics, que parlem en català només per "putejar" i que el castellà està prohivit a Catalunya.
Hem de tenir en compte que els anglesos, no han estat millors que els espanyols pel que fa al tracte amb els seus veïns de la Gran Illa.
Només cal parlar amb algun escocès o algun gal.lès tenir una idea de la repressió que han patit, per no parlar de Irlanda.
Per molts anglesos, els catalans no som gaire diferents d'aquell personatge, de la sèrie "Fawlty Towers",en Manuel un cambrer de Barcelona, que a la versió catalana es feia passar per mexicà i que era constantment maltractat pel l'amo, el señor Fawlty ( John Cleese ) . Potser per això es venen barrets mexicans a la Rambla.

Val a dir que jo que visc a l'estranger me m'adono molt sovint dels errors que des de occident es cometen respecte al Japó, moltes vegades m'esgarrifa sentir les bestieses que es diuen en segons quin mitjans sobre el país on visc, i me'n faig creus de la desinformació que hi ha.
Com és ara el cas Nissan. Què ha de venir a fer el president al Japó, si Nissan pertany a Renault i qui té l'última paraula és Carlos Goshn.

No ens ha d'estranyar que un guiri vagi a Madrid, s'entrevisti amb nacionalistes espanyols, y després de uns "vinos" i uns "abrazos Miguelin! ( Michael Reid )" sense contrastar la realitat del que parla escrigui el que li han dit els "amigotes".

The Economist, no és la veritat absoluta, ni la BBC, ni Reuters ( molt prestigiosa fins que es va descobrir que els seus fotògrafs abusaven del Photoshop ). Ens fa ràbia perquè molta gent d'arreu del món llegeix aquesta publicació, i ens fa quedar malament, quan en realitat qui queda malament són ells al no contrastar la informació que donen. Per a mi perd tota credibilitat una publicació així, imagineu que poden dir de països que desconeixem, els hem de fer cas, també?

El que realment cal es obrir ambaixades a les ciutats més influents, deixar sentir el nom Catalunya or Catalonia, que el món sàpiga qui es va portar la democràcia a Espanya i els seus valors, qui és la víctima, i qui és el cacic en realitat.

Els anglesos fa molt de temps que han oblidat que ens van trair, i al trair-nos, ho van fer amb tots els valors que ara entenem com democràtics.
Potser algú els hauria de recordar de tan en tan el Pacte de Gènova.