Com ets dius?

Llegint les peripècies del meu amic Bernat, m'han entrant ganes d'explicar-vos els meu problemes amb la "burrocràcia" japonesa.

El primer és el nom.

Jo em dic Isaac Zamora i Sitjà, la meva dona, Kitamura Aya ( el cognom va al davant ), i la nostra patufa, té dos noms, el japonès, Kitamura Shikibu, i el català Shikibu Zamora i Kitamura, segons consta al llibre de família.
Al Japó, com en altres països europeus, les dones, quant es casen, adopten el cognom del marit i conserven el nom del mig, per exemple, Anne Marie, Victoria Elizabeth.
Al Japó, però, només hi ha el "myouji" ( cognom ), i el "namae" ( el nom ), i tota la família té el mateix "myouji".

Quan em vaig casar amb l'Aya a Catalunya, la seva mare ens va "casar per poders" al Japó, és a dir que ens va inscriure com a nova família a l'ajuntament quan nosaltres encara érem a Catalunya, al hora de triar el nom de la família, la bona dona va triar Kitamura, per tant l'Aya no perdia el seu cognom. Fins aquí tot normal, a mi no m'importa que l'Aya no dugui el meu nom. Ara bé, quan va néixer la Shikibu, i pel fet de jo ésser estranger, la petita es va haver de registrar amb el nom de Kitamura, únic nom que apareix en tota la documentació legal nipona, el meu nom no consta enlloc.
Tenir dos noms de família és un problema i complica molt la paperassa. Al començament no m'importava fins que la petita, va començar ha anar a l'escola, a les escoles criden els nens pel cognom, és rar però és el Japó...

Després de parlar-ho amb l'Aya hem decidit de canviar de cognom, però com us he dit abans, només un nom per família, per tant l'Aya s'haurà de passar a dir Zamora Sitjà, just com la meva germana. I així també, la Shikibu, que es dirà Shikibu Zamora Sitjà al Japó, i Zamora Kitamura segons el passaport espanyol, per la resta del món.

Però resulta que al llibre de família, entre el primer cognom i el segon hi ha la conjunció "i", i aquest és el document legal que es va emprar per registrar el matrimoni a l'ajuntament, tant se val que fa 5 anys la funcionaria es negués a incloure la "i" a la meva targeta d'estranger ( com un DNI ), ara la "i" importa.
Treure la "i" o quedar-me amb un sol cognom, "Zamora" per exemple, requeriria 2 anys de paperassa burocràtica. Arribar fins aquí ja ens ha costat molt, i una reunió interminable amb una agent judicial, per decidir si calia portar el cas davant el jutge.

Total, que ara per ara i com que al Japó monés es pot tenir un cognom, la cosa passaria a ser: zamoraisitja. Que a mi em sembla ridícul però que al japonesos els agrada per que s'assembla a "powerranger", per la manera que tenen de pronunciar l'anglès.
Per cert que la cosa quedara massa llanga per incloure-la al "inkan" o "hanko", el segell que utilitzem per signar. Ara els meus, el del banc fet de fusta i a mà, i el normal, de goma només hi posa "ザモラ" ( Zamora ), pero si s'ha incloure tot el nom quedaria així, "ザモライシッジャー", llarg, eh?

Un altre dia us explicaré els temes visa i permís de conduir.