Els tràfecs pel visat

L'altre dia us parlava dels problemes que tenia amb la burocràcia japonesa i el meu nom. Us vaig prometre que us explicaria més coses sobre com hem de conviure amb aquest sistema burocràtic japonès tan encararat.

La setmana passada vaig rebre la postal que em citava a la oficina de immigració per recollir l'extensió provisional del meu permís de residència.
És provisional perquè he demanat la residència permanent, però mentre s'ho pensen tinc un visat provisional.
El primer visat que vaig obtenir va ser a Barcelona, al consolat japonès que hi ha a l'edifici de Caja Madrid, a la Diagonal.
És un visat amb la categoria d'espós de nacional japonès, per obtenir el visat, a part d'estar casat amb un ciutadà japonès, vaig haver de demostrar que tenia prou diners al banc com per poder sobreviure al Japó si no trobava feina. Encara recordo el consol examinant la meva llibreta de Caixa Catalunya.
Malgrat tot, i per estar més segurs, el meu sogre hem va fer d'avalador.
El visat que vaig obtenir era per un any, l'any següent tot i tenir un contracte laboral, el meu sogre va haver de tornar a fer-me d'avalador. El segon visat també era per un any.
Aquest visat que tot just ha caducat era de tres anys. Tinc amics que han obtingut visats de cinc anys, però crec que tot depèn dels convenis amb els països d'origen.
Els EU crec que tenim, si fa o no fa el mateix tracte. I val a dir que millor que els americans, perquè desprès diguin que són cul i merda. No tant no tant.
Ara m'haig d'esperar un any, durant el qual el govern m'inverstigarà, ja sabeu, fitxes policíaques, bicicletes robades, alteracions de l'ordre públic, o púbic, i sobretot quants diners guanyo i quants tinc al banc.
Si tot va bé, l'any vinent seré resident japonès. M'agradarà més el sushi?

Un altre tema es el permís de reentrada al país, es un permís que hem de sol·licitar si volem viatjar a l'estranger.
El primer cop no ho sabia i gairebé perdo l'avió fent tràmits a l'aeroport. Hi ha dos tipus de premis de reentrada, el múltiple i el singular, aquest només es pot utilitzar un cop, l'altre fins que caduqui el visat. El singular val 4.000 iens, i el múltiple 6.000. La gracia es que nomes dura 3 anys com a màxim escara que tinguis la visa permanent. Un manera com una altre de treure diners.
Tota aquesta paperassa no et lliure del control d'emprentes digitals que has de fer cada cop que entres al país, un control només per a no nacionals, encara que hagin nascut al Japó.
Aquestes coses són les que fa difícil que et sentis a casa teva, sempre ets un alienígena, com diu la targeta d'estranger que haig de dur sempre amb mi ( puc ser retingut per la policia sinó ), "Alien registration card".