La Màgia de Sant Joan

Ara fa uns anys, en una nit de Sant Joan em vaig trobar a Madrid, amb un company de feina, l'empresa on treballavem ens hi va enviar a fer un curs d'aprenentatge, un d'aquells rentats de cervell neo lliberals.

Dos catalanets perduts a Madrid, la nit de Sant Joan, en un temps on no hi havia ambaixades catalanes a la "Villa y Corte" vam pensar a comprar unes ampolles de cava i celebrar la revetlla en un caixer de "la Caixa", aleshores encara era una empresa catalana.

Avorrits vam tornar a l'hotel, però un cop ficats al llit, ens va entrar el "riure tonto" i ens vam tornar vestir per acabar en un pub irlandès fotent-nos de Guinness fins allí on l'esquena perd el bon nom. Per tornar de matinada al hotel i rebre una trucada de la nostre cap per preguntar-nos on érem i si estaven llestos per la important entrevista de l'endemà. El seu vol s'havia canceŀlat, i no havia pogut passar la nit a Madrid, per això ens avisava que arribaria de bon matí, era una dona grassa, nacionalista espanyola, que ens feina viatjar en "Spanair" perquè li agravaba el nom. També tenim la teoria de que ens va enviar a Madrid per Sant Joan nonés per "putejar".

Jo poc m'ho pensava però aquell viatge em va canviar la vida, aquell company i jo ens vam fer molt amics, cul i merda. I aquella nit de Sant Joan va ser màgica, el caixer de la Caixa, les Guinness del pub, i el riure tonto, la trucada a la xicota del meu company, va ser la primera vegada que vaig parlar amb qui seria la seva dona, i que ha esdevingut una gran amiga.

La màgia de Sant Joan no entén de fronteres i acompanya els catalans allí on som, potser sense petards, sense cava ni coca, però amb records d'altres nits que hem viscut i que guardem dins la memòria com tresors, d'aquells que, diuen, només es poden trobar la nit de Sant Joan.

Bona revetlla a tothom!