Nomikai

Nomukai és un fenòmen molt típic al Japó. Es tracta d'anar a beure alcohol amb els companys de feina després de plegar.
De vegades és obligatori, vull dir que no és que directament t'obliguin a anar-hi, però si no hi vas tens poques possibilitats de millorar la teva situació a l'empresa, i la relació amb els teus companys o amb el teu cap es deteriora.
És feina, segons el meu sogre.
Nomukai és un dels molt motius per els que molts pares no veuen els seus fill abans d'anar a dormir, o perquè les jornades de treball s'eternitzen fins la mitja nit.
Si quedava amb algun amic a Tòquio després de la feina en tornar a casa amb el tren "Ventafocs" ( es diu així perquè és el darrer ), els meus companys de viatge eren "salryman" totalment "gat" dormint la mona.
Quan comences ha agafar confiança amb un japonès, de seguit et pregunta si beus, si ets un gran bevedor segur que tindràs èxit socialment en aquest país. Jo crec que tenen un greu problema d'alcoholisme.
He vist els meus caps totalment borratxos, així com presidents d'empreses, amb la cara vermella com un titot per la quantitat de sake ingerida.

Un dels dies on es veu mes és el dijous (mokuyoubi), molts estudiants tornaran a casa el divendres, així com molts salaryman que dormen a Tòquio però tenen la família a Chiba, Kanagawa, o altres prefectures veïnes. Per tant el dijous és el dia del "comiat". Un amic meu americà d'origen irlandès ha fet un joc de mots molt divertit. Ell del mokuyoubi en diu "nomuyoubi" ( nomu=beure, youbi=dia ), és molt enginyós.

Malgrat tota la cultura alcohòlica japonesa, no els veurem beure de dia, almenys al Japó, beure és cosa de la nit. A diferència de nosaltres que es podem prendre una "Estrelleta" de vermut, o acompanyar un dinar amb un bon vinet. Al Japó es beu per emborratxar-se.

És també un costum molt popular beure una cervesa després del bany, després d'una jornada de treball, segons els japonesos és un dels plaers de la vida, una cerveseta fresca després del "ofuro" ( el bany ) acompanyada d'unes faves salades o tires de calamar sec.

Personalment no m'agrada beure, m'agrada un bon vi que acompanyi el sabor de la cuina, o una cervesa ben fresca en una terrassa d'algun bonic passeig a l'ombra de vells plàtans.
Per això només em prenc una cervesa, un cop per setmana, és molt divertida la varietat de dissenys i marques de cervesa d'aquest país. Tinc tot una col·lecció de fotos de les llaunes que he anat bevent, escollides més pel disseny que per les qualitats aromàtiques.
El cap de setmana passat, mentre la germana petita de l'Aya esdresava la seva cambra va trobar una llauna de Voll Damm que va comprar el primer cop que va visitar Catalunya, oblidada en algun racó havia caducat fa 5 anys. Val a dir que, com a bon exiliat, em va fer iŀlusió aquella troballa, i que malgrat les aparences, el contingut es conservava perfectament. I és el sr. Damm sap fer cerveses.

Un altre exemple de la presió social per la beguda és que quan vaig a sopar amb els meus sogres, el meu sogre demana un parell de gerres de cervesa abans de fer la comanda, sense preguntar-me si vull o no vull beure, abans de que em pugui acabar la cervesa ja ha encarregat un parell d'ampolles d'Atsukan ( sake calent ). No puc refusar, seria una ofensa per part meva. De fet el meu sogre, sempre que em presenta als seus amics o companys de feina els diu que ser beure molt bé ( potser perquè no se'm torna la cara vermella ) i que m'agrada l'Atsukan, amb gran complaença per part dels seus interlocutors, ja que aquesta beuda és molt tradicional.

Per cap d'any em van regalar dues ampolles "enormes" de sake, que encara no he encetat, doncs el meu sogre, de tant en tant em pregunta si ja m'he begut les ampolles, i em presiona a fer-ho per que la vida del sake és molt curta, un any! Bé encara tinc temps, no?

El que vinc a dir és que una cosa és beure per plaer, moderadament, i una altra és obligat per convencionalismes socials totalment erronis, des de el meu punt de vista.