Ahir l'escola de la nostra filla va suspendre les activitats. Hi havia l'amenaca d'un tifó, de tan en tan ja ens passen aquestes coses. Peró aquest és el primer any de la petita a l'escola per això ens venia de nou.Fort vent i molta pluja que ha deixat un parell de víctimes i moltes destroces materials.
Nosaltres a casa, amb les finestres tancades veiem passar algú que s'aventurava a sortir, per feina o per necessitat, lluitant contra els elements. Sirenes de bombers i policia, per culpa d'un arbre caigut o algun accident de trànsit.
El trens aturats i el aeroports tancats.
El que em xoca més és la manera que tenen el mitjans de comunicació de donar les notícies.
Primer ens expliquen, amb aminacions fetes per ordinador creades per algun departament universitari, com seria un catàstrofe si la pluja i el vent arribessin a un determinat volum, imatges esfereïdores semblants al Tsunami de Puket de fa un parell d'anys. Tòquio inundat, el metro negat, temples destruïts, tot simulat és clar, però no la millor manera de tranquiŀlitzar la població.
Un altre cosa que em xoca molt és que envien un pobre reporter (un mindundi) a fer els comentaris del temps just al mig de la turmenta. Amb un casc i sota la pluja i el vent el pobre noi, o noia intenta que no se l'endugui el vent mentre dona pas al seu reportatge, i jo en pregunto. Cal?
Sembla que als meu conciutadans els agrada veure voleiar el veí en bicicleta, o veure la seva capital negada com en una pel·lícula de desastres americana.
2 comentaris:
Sembla talment que estiguessis veient les notícies de Tele5...
Déu n'hi dó!
Publica un comentari a l'entrada