Què en penso de Vic

Sóc un immigrant legal, en espera d'obtenir la residència permanent al meu país d'acollida, Japó. Fa un parell de dies algú del govern va trucar a casa, volien saber on era, si era a la feina o a casa, de fet és el mateix, ja que treballo des de casa i poques vegades m'haig de reunir amb els meus companys o clients. Però l'adreça legal de la meva empresa ha canviat, i no ho vaig notificar al govern i com que no els quadrava van trucar per que els expliqués el que havia passat. Mentre espero els papers de residència permanent, he hagut de fer un munt de gestions, entre elles, ensenyar els meus extractes bancaris, justificar d'on havia tret el meu capital, i facilitar adreces i telèfons de contacte de la meva família a Catalunya. L'Aya em diu que el govern japonès consultarà amb la policia espanyola si tinc antecedents i que investigaran a través de la seva ambaixada a la meva família. És per això que triguen més o menys un any a concedir la residència permanent. Durant aquest període més em val no barallar-me amb ningú, o fer alguna infracció de trànsit, o qualsevol cosa que pugui ser considerada con a falta o delicte. També haig d'anar amb compte de no perdre la feina ni els diners o passar-me greument malalt. Tot i que sóc marit i pare de nacionals japonesos, no tinc garantida la meva estada al país. Potser us semblarà que exagero, que els japonesos en fan un gra massa, que són uns racistes. És cert que el Japó no ha estat un país obert a la immigració, que no posa les coses fàcil per la integració, que no hi ha facilitats per aprendre la llengua, i que sempre tens la sensació de que et tenen per un turista. Val a dir que en el cas d'estrangers blancs sempre serem com turistes, per molt bé que arriben ha parlar la llengua o ens integrem a la cultura i la societat no podem canviar el nostre aspecte físic ni, en el meu cas, els ulls blaus. Fa anys, a Barcelona vaig participar en una acció artístico-reivindicativa per demanar papers per a tothom. Ara bé, no estic d'acord que les persones que han comès delictes o faltes no siguin expulsades del país, cal regular la immigració, el descontrol porta el caos i a la delinqüència, als abusos laborals, i sexuals. El Japó té un problema demogràfic i necessita immigració, Peró no permet onades d'immigrants sense control i expulsa els qui deceben al sistema. Estic d'acord amb Vic que cal reformar la llei, cal millorar la situació dels sense papers i facilitar la normalització i la regularització de les persones que viuen en situació "il·legal". No crec que el "bonisme" del govern "progressista-papanata" hi ajudi. No estic d'acord que una persona que està en situació irregular al país tingui els mateixos drets que una que si i cap deure, ni d'escola ni d'ajudes ni de sanitat pública. Sempre són les mateixes persones qui acaben pagant per tot. La bona gent nascuda al país o no que es lleva de matí i agafa el tren ( si arriba ) per anar a treballar, paga impostos, hipoteques i llibres d'escola. Catalunya no és un país ric i no es pot permetre el luxe de "regalar" sanitat, educació i habitatge a tothom i menys als qui no formen part de la societat, no és el padró d'un ajuntament el qui ha de regular aquesta situació, és el govern qui té la jurisdicció sobre la immigració. Si el govern no concedeix ni visats ni papers perquè obliga als municipis a fer-ho? Aconseguir un visat o un permís de residència hauria de ser fàcil i natural, perquè les persones poguessin circular lliurement pel món. El govern, peró, nega els permisos i desprès, hipòcritament acusa Vic de racista per demanar regularitzar la situació.