El primer dia de competició als olímpics de Vancouver, Kim a puntuat 5 punts més que la primera patinadora japonesa Asada Mao. Amb una excel·lent demostració de talent i glamour amb el tema de James Bond. Una autèntica bogeria.
Aquesta cara de nena té 19 anyets, és la gran esperança del meu país, Asada Mao, "Mao-chan", era massa petita per participar als olímpics de Turí, i tot el Japó porta 4 anys esperant veure-la guanyar l'or olímpic. Llàstima que en aquests 4 anys aparegués Kim. I és que sempre hi ha algú que ho fa millor.
Mao-chan ha estat la millor en poder realitzar el triple axel, tot i que ha hagut de renunciar a fer-ne dos de seguits, per un programa més conservador. Mao-chan és la reina del patinatge, i dels anuncis, ven caramels, xocolata, assegurances...
Aquesta noia és Ando Miki, l'antiga reina del patinatge japonès, desprès del desastre de participació a Turí, va quedar 15a, va ser destronada. Miki és molt ràpida i glamurosa però molt inconstant. Ara està en molt bona forma. Diuen que te un "afer" amb el seu entrenador, un rus tipus Mourinho que es diu Molotov, ja veurem com surt el còctel...
No m'agrada gaire el tema que ha triat pel short-program, el Rèquiem de Mozart. Una missa de morts! M'hagués agradat quelcom més alegre.
Aquesta és la ventafocs de la colla, Suzuki Akiko, la més veterana de les tres japoneses, aquesta pobreta ja pot estar contenta d'estar on és, desprès d'una temporada de somni on ha pres el lloc a apostes més segures com Nakano Yukari que pot fer el triple axel a la perfecció. Suzuki Akiko és l'aneguet lleig del conte. Però es molt simpàtica i les serves "performances" tenen molt dramatisme, que és que li manca a Mao-chan.
1 comentari:
Cunyaaao! És un fet, he vist que al final la coreana va guanyar, us va deixar en segona posició.
Espero que avui hagi anat tot molt bé!
Publica un comentari a l'entrada