Tot això m'ha fet pensar amb el dibuixant de Manga Shigeru Mizuki, l'autor del famós Ge Ge Ge no Kitaro.
Mikuzi va perdre el braç esquerre durant la guerra en un atac aèri americà al seu campament de Papua Nova Guinea. Era esquerrà, i va haver d'aprendre escriure i dibuixar amb la dreta, el seu cas és molt mes greu, jo d'aquí un parell de setmanes n'hauré curat i ell va haver de refer la seva vida i no només per la pèrdua del braç.
L'experiència de Mizuki durant la guerra l'ha marcat de per vida, durant l'ocupació japonesa de Nova Bretanya a Papua Nova Guinea va contraure la malària i va veure com els seus companys morien d'aquesta malaltia o en combat, segons explica en la seva auto biografia, era un noi que sempre era la lluna i això li va valer els càstigs dels seus superiors dins la dura disciplina de l'exèrcit imperial. Va ser quan estava malalt de la malària que els americans van bombardejar l'hospital on era ingressat i va perdre el braç.
No va ser fàcil per un manc viure en la postguerra d'un país vençut i arruïnat, va casar-se de matrimoni arranjat amb una noia massa alta per l'època que s'havia de quedar "per vestir sants", la sort va fer que aquesta unió va resultar molt bona i la parella han viscut feliços.
Mikuzi va perdre el braç esquerre durant la guerra en un atac aèri americà al seu campament de Papua Nova Guinea. Era esquerrà, i va haver d'aprendre escriure i dibuixar amb la dreta, el seu cas és molt mes greu, jo d'aquí un parell de setmanes n'hauré curat i ell va haver de refer la seva vida i no només per la pèrdua del braç.
L'experiència de Mizuki durant la guerra l'ha marcat de per vida, durant l'ocupació japonesa de Nova Bretanya a Papua Nova Guinea va contraure la malària i va veure com els seus companys morien d'aquesta malaltia o en combat, segons explica en la seva auto biografia, era un noi que sempre era la lluna i això li va valer els càstigs dels seus superiors dins la dura disciplina de l'exèrcit imperial. Va ser quan estava malalt de la malària que els americans van bombardejar l'hospital on era ingressat i va perdre el braç.
Un cop presoner de guerra va fer amistat amb la tribu local, els Tolai, que el van acceptar com un germà i li van oferir terra, casa i dona. Una oportunitat per refer la seva vida. Tanmateix no va poder ser, un cop perduda la guerra, tots els militars japonesos van ser repatriats. Un cop al Japó no va poder tornar a la seva illa estimada, les lleis d'ocupació, la manca de diners i la implicació del seu germà gran en crims de guerra li ho van impedir.
No va ser fàcil per un manc viure en la postguerra d'un país vençut i arruïnat, va casar-se de matrimoni arranjat amb una noia massa alta per l'època que s'havia de quedar "per vestir sants", la sort va fer que aquesta unió va resultar molt bona i la parella han viscut feliços.
Mizuki ha estat molt crític amb la guerra i amb l'actuació de l'exèrcit japonès, en alguns dels seus treballs gràfics com literaris han descrit els abusos comesos per l'exèrcit imperial, a la Xina o Corea.
Però el Manga que l'ha fet famós ha estat Hakaba Kitaro ( conegut com Ge Ge Ge no Kitaro ) una història fantàstica que barreja mitologia japonesa, fantasmes i un noi amb poders sobrenaturals.
Fa poc Mizuki va tornar a Nova Bretanya on va ser molt ben rebut i on té un carrer a la capital dedicat.
Espero que aquestes setmanes que hauré de dur el canell embolicat m'inspirin les muses i em surti algun Ge Ge Ge Kitaro del ratolí.
2 comentaris:
Bé, almenys només no tens mà esquerra de forma temporal !!
Recupera't aviat i que sigui lleu, mentrestant res de jugar a bitlles ni a voleibol ! ;)
Ostres! No el coneixia aquest manga...me l'apunto.
Ai,ai,ai!s'ha de fer bondat^-^jejeje.Cuida't.
Publica un comentari a l'entrada