Una senyera al balcó

Ahir va ser el segon any que un edifici del Japó que té el "curiós" nom de Mar i Cel lluïa la bandera d'un país llunyà i desconegut que encara està per fer.

A casa, tots ja saben que, un cop l'any, el pare treu del calaix una bossa de plàstic marró d'una botiga de productes nàutics del carrer Urgell 188 de Barcelona i agafa un llibre del prestatge de l'estudi, un llibre vell i molt llegit, publicat l'any 1977 per una petita editorial del carrer Sant Pau de la mateixa ciutat que la botiga de productes nàutics.
El pare, s'afaita, es renta la cara i es raspalla les dents, es vesteix, agafa la bossa de plàstic i el vell llibre i surt al balcó. No, no és un musulmà sortint del ramadà, el pare té una altra religió, creu en la llibertat dels pobles i desitja la llibertat del seu, té el somni d'obtenir una identitat reconeguda i lluita en contra de l'oblit, el conformisme i la desídia.
Un cop al balcó, el pare treu una bandera de la bossa de plàstic, la penja amb cura a la barana que primer a netejat amb un drap, amb un posat seriós, agafa el llibre i l'obre, no cal cercar la plana, el llibre sap la que vol, s'ha obert tantes vegades per la mateixa plana que sembla que ja ho sàpiga, aleshores comença a llegir:
- Al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor...
Quan el pare acaba de llegir, deixa el llibre, es posa la ma al pit amb el polze recollit i, mira al cel com si cerqués quelcom que només ell pot veure, aleshores pren aire i canta:
- Catalunya triomfant...
Un cop acaba la cançó , el pare recull el llibre i deixa la bandera penjada del balcó fins que arribi la nit, aleshores la recollirà, li farà un petó un cop plegada li la desarà al calaix dins la bossa de productes nàutics del carrer Urgell 188.