dimarts, d’agost 07, 2012

Amnistia 77, Franco ha mort?

Ahir va ser l'aniversari de la mort de Lluís Maria Xirinacs, un patriota com n'hi ha hagut pocs. Xirinacs, abans de morir ens va deixar un testament, el seu Acte de sobirania que va vaig recollir en aquest blog en el seu moment en aquesta entrada; Lluís M. Xirinacs i Damians. I que torno a reproduir aquí, i mai em cansaré de fer-ho fins que el nostre país sigui lliure de per totes.

"En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007"

Però Xirinacs també ens va deixar un altre regal, el llibre que tinc ara entre les mans mentre escric aquestes línies i que il·lustra aquesta entrada del blog.
Amnistia 77, Franco ha mort? Editat per Edicions Abadia ( 2006 ) dins la coŀlecció Randa. El llibre, escrit gràcies a una memòria prodigiosa ens documenta gairebé dia a dia el temps que Xirinacs es va passar davant la presó Model de Barcelona reclamant l'amnistia dels presos polítics. Asseguts amb ell davant la presó Xirinacs ens va explicant els fets ocorreguts durant la transició, les traïcions dels líders, com deia ell, les mentides, les trampes, el "café para todos". En fi, un testimoni d'una època que no hem d'oblidar, Xirinacs va ser dels primers en denunciar que el nou règim polític no ens portaria enlloc, igual que va fer Trias Fragas quan denunciava l'ofec programat del nostre poble. Un llibre ple de veritats sobre el que en realitat va passar. Us el recomano.

2 comentaris:

maria ha dit...

M'agrada el missatge que dóna.
El buscaré.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

maria.
T'adverteixo que et fa posar de mala llet.