dissabte, de desembre 29, 2012

Canvis de vida i festes de Cap d'any

Els qui ens visiteu al blog sovint us haureu adonat que no escric tant com solia, la raó és que he canviat de feina. He deixat el món del disseny freelance i m'he incorporat com a creatiu a una empresa japonesa, la decisió no ha estat fàcil, després de 5 anys d'anar per lliure i treballar des de casa, fitxar pel matí després d'agafar el tren atapeït de gom a gom ha resultat ser un gran canvi.
A favor, però treballaré amb un grup de gent jove, tan jove que jo en sóc el més gran de llarg, i també el més guiri.
Les empreses japoneses no contracten estrangers darrerament, els problemes comunicatius i culturals que es poden derivar els fan por. I no els culpo, molts van fugir cames ajudeu-me l'any passat durant la crisi del terratrèmol i Fukushima. Als estrangers tampoc en hi agrada treballar-hi, el sistema és molt rígid, ple de comandaments que no escoltes i dedicions que ens semblen arbitraries, molt semblant a un rusc d'abelles. Suposo que amb 8 anys al Japó m'hi he acostumant i em serà més fàcil apaptar-m'hi que la primera vegada. "Keep an open Mind" i "Keep calm and Speak Japanese" (^_^)

Les empreses japoneses tenen moltes tradicions que es mantenen malgrat el temps, una d'elles és rebre els empleats nous amb una festa,  歓迎会 ( Kangeikai ), però també quan arriba el Cap d'Any els celebren sopars per millorar la comunicació i construir vincles entre els empleats, durant aquests sopars, els caps esdevenen amics i pots parlar amb sinceritat, tota la que l'alcohol et permeti, ja que veure "sake" és obligatori ( o pràcticament ).

Aquests sopars de Cap d'Any s'anomenen, Bounenkai ( 忘年会 ) i són realment divertits. Els japonesos quan beuen es transformen en altres persones, perden les tibantors de la seva societat i la vergonya, de vegades massa i tot (^_^)

La rigidesa del protocol es deixa de banda per quedar tots a un sol nivell, sobretot per veure qui fa més l'animal o qui s'"engata" més aviat. Per exemple, en aquesta foto estic assegut al lloc d'honor, el més allunyat de la porta, aquest lloc normalment es reserva al president de la companyia, que és el noi "guapot" de la camisa negra que saluda fet el signe de "peace".

En part em van oferir aquest honor perquè sóc la incorporació més nova de l'empresa i el més vell. En part perquè el president volia seure davant meu per compartit una ampolla de vi.

Els locals estat acostumats a rebre aquest tipus de festes quan arriben aquestes dates, per això els cambrers són molt soferts i encaixen gairebé tot, sobretot els clients borratxos, o les bromes de mals gust, el tracte, com sempre al Japó és esquist, al nostre país, un cop gat et fan fora, i si et passes de rosca també.
El sistema és molt bo, tens d'una a dues hores, per sopar i beure, després has de marxar, d'aquesta manera s'assegures clients "frescos" a cada torn. Aleshores els clients marxen cap a una altre local on tornaran a sopar. I així de ressopó en ressopó fins que el cos aguanti o hagis d'enxampar el darrer tren per tornar.
Per cet les pantalles del fons són uns menus tàctils on pot fer les comandes, així no cal esperal el cambrer, quan ve ja porta la comanda.

En aquesta imatge el meu cap directe, i una companya escolten "l'anècdota del paraigua" d'un altre company. Boníssima:
Resulta que un dia l'home tenia mal de ventre i no es podia aguantar, com que era tot tancat hi no trobava cap vàter, aleshores va obrir el paraigua i va fer de figureta del pessebre, ja us imagineu quina. Es va eixugar amb els calçotets i va deixar el "regal" dins el paraigua. No vull ni pensar què va passar quan el primer incaut que si va topar el va obrir, però nomès de pensar-hi em pixo!
Ara entenc perquè ningú et pren el paraigua (^_^)!

Us podeu imaginar que les converses van derivar cap aquest camí, els japonesos són molt escatològics, i és clar vaig veure l'ocasió perfecte per explicar el Tió i el Caganer. El Patufet els deixaré per un altre dia, tampoc vull donar mala imatge del país, tot i que pel què llegeixo teniu merda fins al coll.

Canviem de tema i parlem de menjar, molt convenient després del tema anterior (^_^)
Normalment es mengen tapes, però fins hi tot s'hi pot menjar escudella, que per sert era boníssima, també hi ha pizza, mongetes salades ( edamame ), sashimi, karage ( pollastre arrebossat ) etc, i per beure, cervesa, vi, sake, shōchu ( aiguardent ), em va sorprendre que les noies eren més d'aiguardent ( que és molt fort 40% ) i els nois eren de cervesa.

Davant la Erika-chan una gerra d'aiguardent de patata amb una "umeboshi" ( una pruna a la salmorra ), una beguda molt potent. I anava per la segona! Es pot veure a la foto com rosega el pinyol de la pruna mentre s'escolta les facèssies del president.

A mi em van convidar a tastar "sake" fred, d'aquesta marera; el got de vidre es posa dins el got quadrat, tradicional i es va omplint fins que ambdós són plens.

Abans de sortir a sopar un company va repartir aquests paquets de medicines, dins de cada capsa hi ha dos sobrets un per abans de beure i l'altre per després, se suposa de d'aquesta manera atenues els efectes de l'alcohol, però a jutjar pel què vaig poder ser testimoni, els meus nois companys van fer com tothom, agafar una "turca" que ni Mustafa Kemal.
Hi amb aquesta entrada m'acomiado de vosaltres fins l'any vinent, gràcies a tots el qui ens visiteu i compartiu els vostres comentaris, i opinions sobre aquest país que m'ha acollit.

Bones vacances ( els qui en tinguin ), i Bon Any Nou! Que espero que sigui millor per a tothom.

5 comentaris:

Alba ha dit...

Desitjo que aquest canvi sigui molt bo per tu i que no paris d'explicar-nos aquestes històries tan reals!
M'agrada passar pel teu blog perquè sempre aprenc alguna cosa o altra!
Una sincera abraçada i un millor 2013 Issac!

amb una taqueta vedrmella al cor ha dit...

Isaac i família os desitjo una boníssima entrada al Any Nou. Per lo que veig has fet un gran canvi en la teva vida laboral, segur que poc a poc estaràs completament integrat a la nova empresa. Lo que si et demano es que no deixis de escriure al blog. Fes-ho quant tinguis temps, però no ens abandonis. Jo com a “boja” per el Japó gaudeixo molt de llegir tot això que ens expliques. Des de Catalunya, una abraçada.

Joel ha dit...

Espero que vagi molt bé la nova etapa! Bon any nou per a tota la familia!

PD: Subscric totalment el que ha dit la sadak@ :p.

Una abraçada ben forta!

maria ha dit...

Pinta bé.
A veure si aquest any nou que es presenta no sigui tan negre com el que pinten abans d'entrar-hi. Molta sort a tots!
(Se'm fa estrany veure el president de l'empresa amb els treballadors. I pensar que aquí es creuen més que la resta...)

Laura ha dit...

Espero que aquest canvi de vida vagi molt bé i t'enriqueixi el 2013! Bon any nou!