dijous, d’octubre 03, 2013

Pràctiques en cas d'emergència

El cap de setmana passat vam fet nit a l'escola de la Shikibu, el motiu, viure l'experiència d'un refugiat. 
Se'n diu Bosai Camp ( Campament d'emergència ) i va ser una activitat programada per l'Associació de Pares de l'Escola ( pares, no mares ).
Es tracta de viure durant un cap de setmana com si estiguéssim refugiats a cause d'un desastre natural.

Al Japó tothom sap que les escoles són el refugi destinat en casos d'emergència, perquè totes les escoles tenen un espai polivalent que pot servir per acomodar centenars de persones, cuines, lavabos, reserva d'aigua ( piscina ) i generadors de llum.

 Les activitats programades incloïen; saber reaccionar en cas de foc, terratrèmol i tsunami. Amb la coŀlavoració de tècnics de l'Ajuntament, els bombers i l'exèrcit.
Primer vam fer una gimcana entre pares i fills, per saber escapar d'un foc o salvar un infant.

 També vam enviar missatges a les escoles de Tohoku, la zona afectada pel tsunami d'ara fa dos anys.

 Com podeu veure, la canalla japonesa també està "adoctrinada" per nacionalistes (^_^)

 L'exèrcit ens va fer tastar el seu ranxo, el famós "Curry de Yokosuka", on tenen la base.

 N'hi havia de dues menes, "konomo no kare", i "otona no kare", per petits i grans. La veritat és que el dels petits era molt més bo.

 Aquesta va ser la meva ració.

 Entre les activitats, ens van ensenyar les màquines que tenen per cuinar.

 Segons aquest sergent ( crec que era sergent, com que no vaig fer la "mili" no sé diferenciar els galons ) aquesta maquina, que funciona amb querosé o amb bateria elèctrica, té capacitat per cuinar per 400 persones en 40 minuts. I pot cuinar en marxa.

Això és una màquina per pelar patates, recordo fotos del meu pare, castigat, pelant patates durant el servei militar, com deu castigar l'exèrcit japonès als seus soldadets.

 En Miro, però estava més interessat en els cotxets.

 Amb aquest camió es pot comprovar com és un terratrèmol d'escala M9.

 També vam pujar amb una escala, dels bombers de la ciutat.

 Convenientment calçats d'un casc.

 I lligats a la cistella...

 ...vam pujar 60 metres!!!

També ens vam emprovar l'uniforme de bomber, un honor, els bombers japonesos són dels millors del món.

 Ens van ensenyar a usar les mànegues.

 "la manguera curta no hi arriba!"

 Per sopar vam tenir sobres de menjat hidrofilitzat, no gaire bo, tot sigui dit.

 I a l'hora de dormir ens vam haver de fer les nostres casetes de cartró.

D'aquesta manera van viure els refugiats de Tohoku fins mesos després dels tsunami, les cases de cartró els van porporcionar una certa intimitat, i escalfor.

 Celo, capses i dents...

 No em va quedar malament, ja sé que tinc futur el dia que hagi d'anar a viure sota un pont.

 Tot i que n'hi ha que tenen més traça...

De mati vam pujar al terrat, el lloc on haurem d'esperar els helicòpters que ens evacuaran quan l'aigua en arribi als talons.

Aquesta setmana he sentit que a les Terres del Ebre, per culpa d'unes prospeccions de gas, hi ha hagut terratrèmols, desconec si els ajuntaments tenen protocols en cas d'emergència, al Japó, per desgràcia, estem preparats per sobreviure una emergència, o almenys ho provem.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Ostres! que previsors que son a Japó! Es clar que entre Tsunamis, terratremols, tifons i Godzilles sempre soleu tenir alguna catastrofe en aquella illa xD

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

pons007
Ha,ha, ha! El Godzilla és el qui menys mal fa.
Sembla que aquesst dies em tingut un Rajoy per aquí, que ha provocat una nova fuita a Fukushima.
Ara que vosaltres aviat també patireu de tot.