dimarts, de novembre 19, 2013

Gràcies per venir!

Fa molts dies que no puc actualitzar el blog, tinc massa feina, la de l'empresa on treballo i uns projectes extres que ens ajudaran a passar unes millors festes de Cap d'Any.

Em sap greu no poder estar a l'alçada. Em sap greu perquè aquest blog, m'ha aportat més que res, alegries, he conegut gent molt maca, i sempre se n'ha parlat en positiu.
Tanmateix la meva vida al Japó, no és ni excitant ni especial, per això de vegades no escric res, perquè res no passa que sigui digne de ser explicat. Sinó acabaria explicant les vegades que vaig al vàter i la consistència dels "regals" que hi deixo, i això, sincerament, no crec que interessi a ningú ( o potser sí...)
Com us he dit, el blog m'ha portat coses bones, com conèixer molts bloquaires que com jo, compartim moltes coses, sobretot la idea de com ha de ser el futur del nostre país.
Altres coses han estat mediàtiques, com que el Món a Rac1 l'hagi esmentat un parell de vegades, o que els veïns aturessin els meus pares pel carrer per dir-los que havien sentit a parlar del seu fill al "Via Lliure".
A mi em va agradar especialment, durant la via catalana a Tòquio, trobar una parella de Girona que havia vingut perquè havia llegit la convocatòria al blog. 
Però el que em va deixar sense paraula, va ser el què em va passar a Badalona, el meu poble, ara fa un parell de setmanes.
Resulta que vaig viatjar a València per feina, i gràcies a que hi va haver aquest temporal al nord d'Europa, la companyia aèria em va canviar el vol de tornada, així vaig poder allargar el viatge i visitar la meva família un parell de dies. Un d'aquells dies vaig voler tornar en Metro, després de visitar una amics a Barcelona, mai havia vist les noves estacions que m'havien dit que eren espectaculars, i és veritat.
Així que ja em teniu a mi, després de més de 6 anys de no posar els peus a Badalona, fent fotos com un boig a l'estació de Martí Pujol.
De sobte se m'acosta una noia molt trempada i em diu: Perdona que et molesti, només volia dir-te que segueixo el teu blog i m'encanta. ( potser no ho va dir amb les mateixes paraules, però ho recordo així ). Només vaig saber dir: Tobuushi?...Gràcies!
Em vaig sentir com una estrella famosa. No hagués sopat si no fos perquè ma mare havia comprat gambes de Palamós i ma germana va fer un bacallà amb gírgoles apoteòsic. 
Des d'aquí volia agrair tothom que llegeix el blog, la seva paciència pels meus comentaris poca-soltes, la seva indulgència amb la gramàtica i l'ortografia i l'ampatia amb mi i la meva família. 

Haig de confessar que em feia por penjar fotos familiars a la xarxa, mai saps qui les pot veure, però en els anys que fa que escric Tobuushi no he tingut cap problema ans al contrari, hem sentit el caliu dels vostres missatges, com si forméssim part d'una gran família. 
Us prometo que, si voleu, ens tornarem a veure aviat.
Moltes gràcies, per venir!

10 comentaris:

Carquinyol ha dit...

Moltes felicitats per les mostres de reconeixements de reps, penso que són totalment merescudes atesa la feina que comporta tot el que fas. I t'ho diu un que molt sovint no té temps ni de comentar, així que sé ben bé els sacrificis que s'han de fer per mirar d'escriure quatre ratlles a un blog.

Per un altra banda m'ha fet gràcia llegir això de 'una vida poc especial, com si els altres en tinguéssim una d'emocions contínues !!!

I espero que el viatge hagi anat molt bé !

Sergi ha dit...

Els blogs aporten unes coses sorprenents, a mi me n'ha passat més d'una i més de dos, i això que no explico coses tan interessants de països llunyans. Per tu és el dia a dia, però la cultura japonesa ens és molt desconeguda, els costums, les celebracions, per aquí baix no en sabem res, i tu ens ho expliques de manera entenedora i amb unes fotos genials, no m'estranya que el blog tingui fans fidels!

Sobre posar fotos de la família sí que tinc molta reticència, però tampoc no vaig amb el nom real i prefereixo separar una cosa de l'altra. Però les que tu ens poses són molt xules, en Miró i la Shikibu ens tenen el cor robat a tots, només has de mirar-los a la foto que has penjat, quin parell!

Anònim ha dit...

Ui, jo no podria posar fotos pròpies al bloc, la gent no pararia d'aturar-me pel carrer i demanar-me autògrafs ben bé com si fos una estrella de Hollywood. Això com a mínim! Les noies se'm llençarien a sobre en la cerca de petons i altres coses més indecents... seria un calvari... ja m'ho estic imaginant...

PD: No pateixis si no tens res interessant a explicar, jo publico cada dia laborable qualsevol tonteria i la gent segueix venint a llegir-me igual, son uns babaus entranyables xD

maria ha dit...

I vosaltres gràcies per fer-ho possible.^-^

amb una taqueta vedrmella al cor ha dit...

Bon dia Isaac des de Catalunya. Parlo per a mi quant et dic que cada cop que miro el teu blog i veig que no hi ha res de nou m’entristeixo però de seguit penso que tens molta feina i que ja podem estar contents de tot el que ens expliques a cada entrada. Els teus nens han acabat sent una mica com de la família de cada un del que llegeix el blog. Els hem vist néixer, anar a la primera escola, hem vist les seves festes escolars, amb estat amb ells quant han canviat de escola, hem passat caps de setmana amb vosaltres de excursió, hem quasi menjat el panellets que heu fet algun any…..i això fa que os apreciem com si fóssiu quasi de casa. Jo vaig començar la meva experiència blogera desprès de estar un temps llegint el teu, has de saber que ets la meva fot de inspiració i per això t’estic molt agraïda. Segueix escrivint quant puguis, nosaltres seguirem esperant amb ànsia tot el que ens vulguis explicar. Una abraçada.

tobuushi ha dit...

Carquinyol
Moltes gràcies, la veritat és que em feia una mica de por trobar-me amb reaccions adverses per parlar en català però no vaig tenir cap problema, fins hi tot parlant en castellà amb algún taxista de seguida descobrien els meus origens i es passaven al valencià.
Per dinar vam triar el "Navarro", l'atenció va ser molt bona i la paella boníssima.
Guardo un bon record de la meva estada al PV.

XeXu
Moltes gràcies! El parell que dius ens fan anar de corcoll! És veritat que fa gràcia veure com viu la gent d'altres parts del món. Vaig notar que aquest cop de viatge al meu país feia fotos de coses que per a vosaltres no tenen importància, ara entenc la imatge dels japonesos fent fotos de tot.

pons007
Ha, ha, ha, això és perquè deus ser molt guapo, jo que sóc baixet, calp i panxut no tinc aquest problema.
Potser sí que un dia penjaré una entrada explicant cop fan pets al Japó.

maria
Ja veus, uns herois (^_^)

sadak@
Noia, quin missatge més bonic, estic emocionat, aquest vespre el llegiré a l'Aya. Sento no tenir temps de penjar més coses, però tinc moltes fotos d'excursions que tinc ganes de compartir.

Carquinyol ha dit...

Me n'alegro que ho hagis passat bé al País Valencià, com ja et vaig comentar que, i com amb moltes altres coses, és més la imatge que donen certs mitjans de comunicació que el que hi ha. Què existeix el que comenten? Sí, clar, però no en la mida que ens volen vendre.

Eutrapèlia ha dit...

I tant que sí! A nosaltres com a lectors ens fas sentir que formem part d'aquesta gran família!

Maria B. ha dit...

Gràcies a tu per dedicar el teu temps a fer possible aquest blog!
M'encanta, sempre que necessito desconectar entro a fer una ullada i realment m'emociono quan veig que has publicat una nova entrada!
Et segueixo des de fa anys i no crec pas que deixi de fer-ho.
Espero que vulguis i puguis compartir els teus pensaments i vivències amb nosaltres durant molts anys més :)

Maria

Joel ha dit...

Gràcies a tu per dedicar el poc temps lliure que tens a fer-nos gaudir amb els teus "posts". Gràcies per compartir les teves impressions, vivències,etc. sobre el Japó ( i a més en català!) ja que molts dels que et llegim ens sentim atrets per aquesta cultura, però que desgraciadament no tenim la sort de poder viure-la en persona.
I per acabar Felicitats!! per la família tan maca que tens, ja que com diuen més amunt, l'hem vist créixer any rere any, i acabes tenint un lligam especial encara que sigui a través d'una pantalla. Et desitjo el millor, i no et preocupis per no actualitzar el blog tan seguit com abans! Aquí ens tindràs fins quan tu vulguis :p