dissabte, de juliol 05, 2014

Pepper, el somni d'Asimov?

Si hi ha un país al món capàs de començar una era de robots aquest és Japó, el meu país d'acollida fa segles que experimenta amb ginys mecànics que simulin característiques humanes.
Però enteneu-me bé, el Japó no és millor tecnològicament a d'altres països que també han començat aquesta cursa robòtica, però els japonesos són els primers que socialment serien capaços d'assimilar la convivència amb aquestes creacions electròniques com un fet normal. Per exemple només cal veure tots els exemples que trobem a la cultura popular.
Hi dos tipus de robots, però que obsessionen als meus conciutadans, els grans robots tripulats per humans, com els Mazinger Z, els Gundam o els Evangelion, i els petits robots que tenen personalitat pròpia, com el famós Astroboy de Tezuka, Arale-chan, o Doraemon.
Aquests segons són els que sembla que veurem més aviat del que ens pensem a les llars japoneses.
Honda fa anys que treballa en un petit robot anomenat Asimo, del qual en podeu veure l'evolució en aquesta imatge:

Tanmateix, es planteja quina serà la funció dels robots, en un primer moment, i en l'era de les telecomunicacions, SoftBank, una empresa japonesa fundada per un descendent de coreans,  Masayoshi Son, ha trobat un forat al mercat.

Japó és un país molt vell, i no parlo del país en si, ni de la seva història, parlo de l'edat dels seus ciutadans, no cal saber d'estadístiques ver veure, només sortint al carrer, que hi molts avis, i que que són d'una edat molt avançada, us en feríeu creus dels iaios de més de vuitanta anys que passegen eixerits pels carrers.

El problema del Japó, és però la soledat, els avis estan sols, o allunyats dels fills i néts, perquè han hagut d marxar del poble per trobar feina a la gran ciutat, o perquè tenen molta feina.
Però també els joves estan sols, al Japó es fa molt difícil establir relacions personals, sobretot a les grans ciutats, jo tinc 6 veïns d'escala i no en conec la meitat.

Així doncs, quin és el robot que necessitem? Doncs un robot que ens faci companyia, que parli amb nosaltres, que jugui, que ens serveixi per comunicar-nos. I això és el què ha creat SoftBank.
Però perquè això sigui possible el robot ha de ser assequible per a les persones normals, no només els rics que s'ho poguessin permetre, per això aquest robot anomenat Pepper ( pronunciat Pepa ) només val 198.000 \ ( uns 1.430€ ), si fa o no fa el mateix que un Mac.

I que fa? Doncs es una "tablet" amb potes, bé, amb rodes, a part de les funcions típiques d'una tauleta digital, te reconeixement de veu, i de rostres, i pot interactuar amb l'usuari, a més pot jugar a l'un, dos, tres pica-paret.

Aquesta colla amb Pepper són els actors d'una campanya de la companyia que fa anys que dura, són la Familia White, no confondre amb els White de Breaking Bad, White és pels plans de contracte, de tarifes planes o blanques, segons la companyia.

Si en voleu saber més, podeu anar al web de Pepper des d'on podreu veure vídeos com l'experiment que van fer de conviure 24h amb ell.

Aquest és un fotograma de la versió americana d'Astroboy, no sé vosaltres, però jo hi veig certes similituds, entre els ulls del noi, Pepper,  i el robot taxista.
Ara caldrà saber si en el programari de Pepper s'hi contemplen les Tres Lleis de la Robòtica.

2 comentaris:

Sergi ha dit...

Ja ho tenim aquí això, estaria bé que Asimov ho pogués veure, jo crec que s'ho passaria bé. A més, les seves lleis, si ja comencem a treballar amb robots i intel·ligència artificial, s'haurien de tenir molt presents.

Anònim ha dit...

Si al final resultarà que skynet serà japonesa i no americana