dimecres, de gener 21, 2015

D'excursió amb la canalla

No sento cap millor plaer ni m'ho passo tan bé com quan puc sortir a passejar amb la meva família pels boscos que hi ha al costat de casa, una activitat senzilla i sense gaires excitacions, més que les produeixen els perfums de la muntanya.
Fa dos caps de setmana que ens fa bo per poder sortir a fer un vol. I volia compartir l'experiència amb vosaltres. Espero que no us avorreixin les fotografies familiars.

 Una campana del temple budista.

 El drac de la pica de les ablucions.

El camí de Mordor és molt llarg i ple d'aventures.

Per això els Hobbits portem "mamorus" a les motxilles, els "mamoru" són uns petits amulets xinto.

Creieu que els Nazgul apareixeran pel camí, d'un moment o altre?

Millor fugim cap a Rivendel, on hi ha la seguretat dels Elfs.

Pel camí ens trobem amb un petit elf.

Els pins japonesos són molt alts i prims, molt diferents dels nostres pins, petits i rodonets.

La natura es fa camí...

Al bell mig d'un estany ens trobem un petit santuari xinto, l'estany és ple de lotus, hi hem de tornar quan siguin florits. Al fons la via del TGV japonès, el Shinkansen, passa cada 5 min!

A les bigues del sostre hi ha benediccions per espantar els dimonis.

"If I only had a bain..."

Això és un Chikurin, un bosc de bambú.

També hi havia una petita capelleta en mig del bambú, potser és on van trobar la princesa Kaguya?

A banda i banda del camí, hi havia aquests desnivells, feia la sensació que el camí quedava per d'amunt com fet expressament per facilitar-ne el pas.

Una catifa de fulles seques.

Dinar amb els dits.

El recorregut de més de dues hores que boreja un camp de golf té molts racons divertits, sobretot aquest enorme Tió que els patufets volien dur-se a casa per l'any vinent (^_^)

5 comentaris:

pons007 ha dit...

Has escrit "Espero que us avorreixin les fotografies familiars."

Si realment es això el que esperaves doncs em sap greu comunicar-te que has fallat en el teu propòsit perquè les fotos i la llegenda d'aquestes està molt entretinguda :D

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

pons007
Ha, ha, ha m'he equivocat! Merci!

Assumpta ha dit...

Les teves fotos mai no avorreixen! Personalment, m'agrada moltíssim conèixer un petit tast del Japó gràcies al teu blog i, a més, em fa molta gràcia veure créixer els teus nens hehehe... (em surt la vena "cincuentona", què hi farem) però és que cada dia estan més macos (tot i que en Miró es veu poquet en aquest reportatge, eh)? ;-)

Impressionants els bambús!!

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Assumpta
Gràcies!
És que no li puc fer fotos, es mou massa i no surten bé, és un murri!
La Shikibu és molt presumida i s'hi posa bé (^_^)

Ana Maria Lopez sadako ha dit...

Com sempre, gaudeixo de les teves entrades al blog com si fossin petit viatges de retorn al Japó, amb el al•licient de anar veien lo grans i guapos que es fan la teva canalla, Isaac, gracies per aquests ratets tan bons que ens dones.