dimarts, d’abril 07, 2015

El Festival de les Nines 2015

Un any més, i una mica tard, us penjo les fotos dels Hina Matsuri, el festival de les nines que té lloc al Japó la setmana del 3 de març.
Cada any ens agrada anar a un poblet aprop d'Odawara on hi ha una masia japonesa que data del període Edo.
No cal que us expliqui un cop més el significat de les nines ni per què es fa aquesta tradició, però us poc dir que és una cosa que es fa des de fa segles per donar gràcies perquè les criatures, sobretot les nenes, han sobreviscut i per demanar que trobin un bon partit i tinguin una vida llarga i confortable.

Hi molts tipus de paraments, aquest és dels més complerts. S'acostuma a representar una cort imperial amb un parell de prínceps i tot l'aixovar d'una boda del període Heian, ara fa mil anys.

Això són Tsurushibina o mòbils fets de retalls de kimono. 

Miró fascinat per les nines. 

De tsurushibina n'hi ha de molts tipus, formes i dissenys, aquest és un gat.

Bossetes per la camanyola o "obento".

Aquestes coŀleccions són centenàries i pertanyien als antic propietaris de la casa.

Un petit llibre que representa el Genji Monogatari, el romanç del Príncep Genji, de la famosa escriptora Murasaki Shikibu.

Un altre petit joc de Go.

Un conillet.

Dos príceps que surten d'un farcellet, la senyora ens va dir que eren noves d'enguany. 

Per la quantitat que hi havia m'imagino qie s'hi van passat tot l'any per fer-les. 

Dos prínceps dins una canya de bambú com si fossin la Princesa Takuya, de la llegenda. 

Un ocellet de seda amb flors de prunera. 




Nines de fusta policromada amb cabells humans.


Un Tsuru, una cigonya japonesa brodada en un kimono.

L'arrquer del príncep, sempre n'hi ha dos, un de jove i un de vell. Com l'organització laboral japonesa, un Kohai ( el nou ) i un Senpai ( veterà ).

Els paraigües japonesos es diuen Kasa, pronunciats "cassa".

Una dama de comanyia davant dels prínceps.

Una figura de paper de Kintaro, una mena de Bernat Tallaferro japonès, un noi molt forçut que vivia a la muntanya i domava ossos.

Un costesà de ceràmica, fixeu-vos bé que els sacerdots xinto que us he ensenyat altres vegades van vestits igual. Com els capellans catòlics que van de romans.

Una princessa molt bonica feta de paper de colors, al Japó en tenim molts de papers de colors, és una passada tot el que hi podem trobar, i jo que em pensava que ho havia vist tot a Mollerussa!

Aquesta figura moderna em va fer gràcia, sembla una d'aquelles que fan a Mallorca, no en recordo el nom, algú el sap?
Bé, més fotos de cosetes maques japoneses, espero que us hagin agradat.

5 comentaris:

Eutrapèlia ha dit...

A mi m'ha agradat especialment la imatge dels prínceps de la canya de bambú!

Joel ha dit...

Preciós!

Ana Maria Lopez sadako ha dit...

Quines nines mes delicades, el model nou d’aquest any, el del farcellet, es una monada. Genial la primera foto amb tu i la Aya, he trobat a faltar veure a la Shikibu aquest cop. Gracies com sempre per les teves entrades.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Eutrapèlia
A mi també em va cridar l'atenció.
Joel
Merci!
Sadako-san
És que la meva sogre es va queixa que posés tantes fotos de la canalla. I miro de posar-ne menys fins que es calmi. Amb els anys que fa que publico al blog no he tingut mai cap problema, però, més val ser flexible per un temps.

Assumpta ha dit...

Aquestes fotos teves són una joia... M'encanten!! :-))