dimarts, d’agost 25, 2015

Jo també sóc candidat de Junts pel Sí




Haig de reconèixer que jo sóc dels antics independentistes que basaven la seva ideologia en el nacionalisme clàssic dels segles XIX i XX, Valentí Almirall, la Renaixença, pàtria, llengua, territori, història... La identitat que es va veure reforçada encara més ple fer de viure a l'estranger des dels 20 anys i que fa que dia sí, dia també hagis de donar explicacions dels teus orígens, la teva llegua i cultura, que no són ni de bon tros les que diuen al teu DNI o Passaport.

Tanmateix també he estat d'aquells que ha dit moltes vegades que el Timbaler del Bruc s'hagués pogut ficar el timbal al cul. Possiblement la nostra llengua i la nostra identitat s'haguessin vist diluïdes dins de l'Estat francès, però el que és segur és que hauríem tingut un govern socialment més just, moderm i hauríem estat més lliures individualment, perquè el problema d'Espanya ha estat des de sempre el mal govern. No en va els Segadors de la Revolta del 7 de juny de 1640 cridaven pels carrer de Barcelona; "Visca la Terra mori el mal govern".

I aquí és on vull anar a parar ara, Ramon Trias Fargas ja va avisar cap a l'any 1978 de l'axfíxia premeditada que significava el "tracte" que Catalunya tenia amb Espanya, un ofec econòmic, és clar. Deixant de banda tot el que el govern espanyol ha fet durant segles en contra de la llengua i cultura catalanes, el tema econòmic és el que més afecta directament a la qualitat de vida de les persones en el seu dia a dia, la butxaca, és clar o la faixa, segons l'època.

I és innegable que malgrat els darrers 30 anys de democràcia espanyola, Catalunya ha tingut no un govern que no l'ajudés a créixer sinó que ha estat un govern que li ha anat clarament en contra, des de les declaracions de Leopoldo Calvo Sotelo dient que a Catalunya de l'havia d'omplir immigrants castellans per diluir el sentiment identitari, fins a les darreres declaracions de Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid intentant prendre el Mobile World Congress a Barcelona. Passant per la deixadesa inversions les infraestructures, o els pals a les rodes contra el Corredor Mediterrani a favor del Corredor Central ( passant per Madrid ) o els boicots als productes catalans incentivats des dels governs del PPSOE.

D'això senyors se'n diu Mal Govern i els americans ho van tenir clar a la seva declaració de independència.

Que totes les persones són creades iguals;
Que estan dotades de certs drets inalienables;
Que entre aquests drets hi ha la Vida, la Llibertat i la recerca de la Felicitat.
Que, per garantir aquests drets, s’institueixen governs entre les persones, que deriven els seus justos poders del consentiment dels governats;
Que, sempre que una forma de govern es torni una amenaça a aquestes finalitats, és el dret del poble reformar-la o abolir-la i instituir un nou govern, que es fonamenti en uns principis i organitzi els seus poders de tal forma que al poble li sembli que podrà garantir millor la seva seguretat i felicitat.

I aquí entra una cosa que vaig aprendre l'altre dia, vaig aprendre que un filòsof anglès del segle XVII, John Locke va dir el següent:
Quan el govern trenca el contracte que havia signat amb la gent, llavors la gent té dret de fer la revolució, és a dir, fer allò que calgui per a tornar al punt de partida i restaurar el contracte original.

Això és el que van fer els colons americans, van canviar el contracte que tenien amb la corona britànica, no per motius identitaris ni en defensa de la seva llengua o cultura, sinó per capgirar l'status quo i crear un Estat que fos afí als seus ideals i interessos. 
La Catalunya del segle XXI no és la Catalunya romàntica, de Jacint Verdager, o Valentí Almirall, ni la Catalunya catalaníssima de la Renaixença. La Catalunya actual és un gresol de cultures, llengües i identitats, amb sensivilitats molt diverses, però totes amb un mateix objectiu millorar la seva vida i procurar un futur millor per a la seva descendència.
L'experiència ens ha fet veure que l'única manera que això sigui possible és dotar-nos de les eines necessàries per fer les polítiques socials que ens calen. 
Tant pels qui viviu a Catalunya com pels qui, per diferents motius vam haver de marxar del país.
Els residents a l'exterior sabem el pa que si dona en les relacions amb les ambaixades d'un estat que no  ens representa ni ens vol representar, i que només existeixen per malgastar els diners fent exhibicions obstentoses i futils. Al contrari que les oficines de la Generalitat, petites i eficients que sí que fan la tasca per la que van ser creades, donar oportunitats de negoci i servei als catalans residents a l'exterior, això m'ho han dit amics empresaris que han treballat amb l'ICEX i amb Acció. Els de l'ICEX s'han cansat de pagar els Ferrero Rocher del senyor ambaixador.

No tenir vols directes a Bercelona des de Tòquio, és inaudit ples mateixo japonesos enamorats com ningú de la nostra capital, només per culpa dels constants vetos d'AENA al Prat, en favor d'un aeroport sobredimensionat com Barajas. Aquest és un dels altres exemples de les coses que ens millorarien la vida als expatriats.

Malgrat tot no vull ni puc deixar de costat el debat identitari, sóc català i el català és la meua llengua i Catalunya el meu país i vull poder respondre en una conversa futura quan em preguntin d'on sóc, senzillament: català, i no haver de donar més explicacions. 

Sóc un dels més de 800 candidats de Junts pel Sí a la ciutat de Badalona ( no podia escollir Hiratsuka )
Per tot el que us he dit i tot el que ja sabeu us demano el vot per aquesta candidatura. 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ànims i força! Jo també espero que el 27S guanyi per majoria Junts pel sí. Sinó ja ens podem anar calçant perquè la repressió cap a tot l'identitari català serà terrible!

Per cert, com ho teniu per votar els de Japó? Us han posat cap mena de trava?

Maria

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Maria
No ens ho posen fàcil. N'hi ha que no podran votar, jo, de moment vaig passant tràmits, però fins que no rebi les peperetes no sabre si tot es correcte.