dimecres, de setembre 21, 2016

El Museu de trens i busos de la Tokyu Corporation

El diumenge passat volíem anar de càmping, però el temps no ens ho va permetre, malgrat les rogatives a Sant Pere i els Teru-teru penjats de les finestres, no hi va haver manera, o sigui que l'Aya, l'exploradora de la família, ens va trobar una activitat per gaudir malgrat la pluja. I què millor que visitar un museu de trens?

A la ciutat de Kawasaki ( no, no té res a veure amb la marca de motos ) hi ha la parada d'estació de Miyazakidai de la línia Tokyu. Sota el pont de les vies la Tokyu Corporation va construir el seu museu, Train & Bus Museum.
La Tokyu Corporation té hotels, centres comercials, les botigues de Tokyu-Hands a més de ferrocarrils. No és de les més gran companyies de trens del Japó, ja que només opera a l'àrea de Kanagawa i Tòquio, per això el seu museu no és tant gran com el de la JR que ja us vaig ensenyar fa un temps.

Aquesta és la mascota de la companyia, es diu Norurun ( fa un joc de paraules amb la paraula "noru" que vol dir muntar )

 Les taquilles són molt divertides, són com les màquines expenedores de bitllets a les estacions.

 Aquesta és la vista general des de l'entrada.

 I aquesta la sala àudio-visual on projectaven un vídeo molt interessant sobre el dia a dia de la línia. Aquesta empresa, porta més de 3,8 milions de passatgers al dia. 

 Hi ha moltes maquetes per jugar.

 I altres per mirar amb nostàlgia temps passats. Aquesta era l'estació de Meguro als anys 60...

...i ara.

 Aquestes eren les taquilles que hi havia quan l'Aya era petita. 

I aquesta l'entrada, abans hi havia un revisor que "picava" els bitllets, curiós a Londres fa 20 anys encara tenien el mateix sistema, i jo el trobava antiquat. Els meus companys de feina m'han dit que el revisor feia sonar les pinces amb un ritme melòdic a molta velocitat, tac-tac-tactac!

 Aquest cartell indicava la llista de tarifes segons trajecte. 

 El lot del cap d'estació, qui no n'ha volut tenir un d'aquets de petit?

Miró jugant amb la maqueta d'un tren que tenia els controls reals d'una màquina real, malauradament no va parar bé a cap estació i a la tercera el van acomiadar (^_^)

Aquest era el tren que duia en Miró, com veieu no s'ha aturat on tocava, potser tindria futur a la RENFE, però mai a la Tokyu.

 "Deha N6" una màquina que feia la línia Meguro.

La Tokyu a part de tren també tenia servei de tramvies, ara de tramvies no en tenim, crec que Tòquio no funcionarien, és una ciutat massa caòtica. Al museu tenen un vagó on s'hi pot menjar la carmanyola.

 En Miró li va agafar afició això de conduir trens. 

 També hi ha una companyia d'autobusos, aquest model dels 60 era molt bonic.

No sé a vosaltres, però personalment, a mi m'agraden molt més els vehicles antics que els que fan ara. 
 El logo, però encara no l'han canviat, sembla sortit d'una peli d'Ultraman (^_^)/

 Qui s'ho passa millor, és la canalla.

 Una pausa de servei, senyor conductor?

 Bé, jo tampoc em vaig resistir a asseure'm al seient del maquinista.

 On aneu?

 Senyor conductor toqui el clàxon, pi-pi!

Encara que digui que va a l'estació de Yokohama, aquest fa anys que no es mou, si no el càmera hauria begut oli!!!

Tokyu Corporation també tenia avions durant els anys 60, aquesta és la cabina d'un avió d'hèlix que feia ruta interior. Aquesta cabina és la que li va agradar més al Miró.

 Aquesta cabina, és d'un tren d'abans de la guerra. 

Aquests trens de fusta, eren molt més amples que els actuals, i més luxosos, això vol dir que poca gent pobre hi deuria pujar, els pobres anaven a peu, potser o no es movien com ho fem ara.

I per acabar, la Chihiro agafant el tren per veure la bruixa Zeniba. 


2 comentaris:

pons007 ha dit...

El museu del ferrocarril que tenim a Vilanova i la Geltrú tampoc està malament :P

Jordi Mallol i Comas ha dit...

Molt bo el reportatge, la màquina de la línia de Meguro s'assembla als trens antics de Sarrià, que encara funcionaven als 70 (jo hi anava). Nosaltres li deiem els trens militars pel color marró ;-)). Aprofita aquesta edat que tenen els teus nanos perquè més endavant aquestes activitats, familiars i alhora interessants, ja no els faran cap gràcia ;-))) Records a la família!!