dilluns, de gener 23, 2017

Earth Plaza 1/3

Avui enceto una sèrie de tres publicacions relacionades amb la nostra visita el cap de setmana passat al Earth Plaza, un centre d'activitats i museu situat a la ciutat de Yokohama.
El centre té, segons el seu web els següents objectius:
Nodrir la curiositat de la canalla en qüestions que ens afecten globalment.
Concienciar a tots els ciutadans en general i sensivilitzar la població del problemes que ens afecten actualment i que poden tenir conseqüències en el nostre futur.
Donar suport a activitats internacionals.
El centre compta amb un parell de sales de cinema, espais polivalents, una sala d'exposicions temporals i una exposició permanent dedicada a tres temes: la guerra, l'ecologia i cultures del món.
Sincerament em sembla un poti-poti digne dels Fòrum de les Cultures 2004. Tanmateix l'exposició dedicada a la guerra, és molt interessant, per això us en volia fer cinc cèntims.

Una exposició que comença amb imatges de propaganda feixista italiana i una foto d'Anne Frank al costat del mapa del Gran Imperi del Japó promet ser, si més no dramàtica. No us en refieu de la cara de tristor d'en Miró, estava una mica emmurriat perquè no entenia com anava la pantalla.

 L'exposició compta amb molts objectes i material gràfic del període d'expansió militar del Japó durant la primera mitat del S XX. Es centra en diferents aspectes de la vida civil i militar, així com la vida de les dones, els nens, els soldats al front, la propaganda, els diners, etc...

Així doncs comencem per la guerra de les dones. Com en altres països les dones japoneses van participar de l'esforç bèŀlic, amb els homes al front van haver d'assumir moltes feines antigament reservades només als homes, com el treball a les fàbriques o tasques d'emergència civil, com ara el cos de bombers rural.

A la imatge de la dreta es pot veure el cos de bomberes de Yokohama durant els bombardejos que van destruir pràcticament la totalitat de la ciutat, els americans usaven bombes incendiaries farcides de gasolina que no esclataven sinó que encenien focs gairebé impossibles d'apagar sobre les cases japoneses normalment de fusta i paper.
Un vellet molt simpàtic que ens va fer de guia ens va explicar com es va quedar sense casa i va anar a viure amb uns coneguts. De fet molta canalla va fugir al camp a cases d'acollida.
A l'esquerra es pot veure la roba que duien les dones el Monpe, un senzill kimono de cotó que substituïa els tradicionals kimonos i que era molt més pràctic per córrer o treballar. Aquesta prenda de roba va ser usada fins molts anys entrada la port-guerra fins l'anomenat "Miracle Econòmic Japonès" dels 60.

A manca de metges o infermeres, tots al front, el govern va publicar manuals d'atenció mèdica a les mares per poder cuidar els seus fills.

Amb el país ocupat, els americans van demanar que l'exèrcit entregués les armes, però no es pensaven que els japonesos ho farien de manera ordenada i voluntària, suposo que tothom volia que s'acabés el conflicte el més ràpid possible.

Aquest uniformes són originals dels soldats japonesos, el de l'esquerra és el d'hivern, usat bàsicament a Manxúria i Corea.

L'equipatge d'un oficial mèdic, l'avi de l'Aya va marxar amb la roba dins d'un sac de lli, com la resta de soldats rasos.

Mapes i la bandera de l'estat del Regne de Manxúria que van crear els japonesos, el cap d'estat era l'antic Emperador de la Xina, però en realitat era un estat titella del Japó.

A l'esquerra l'uniforme del cos de bombers i a la dreta l'uniforme d'una associació patriòtica de dones, aquesta associació de voluntàries formava cossos d'infermeres alhora que recollia menjar i roba pels soldats del front.

La guerra dels infants, la canalla és l'objectiu més dèbil en una guerra, com malauradament encara veiem cada dia a les notícies. Els que avui són els nostres avis van patir els estralls i les misèries de la guerra i la post-guerra i l'utilització que se'n va fer.

Parlant d'utilització, l'adoctrinament del infants en l'amor a la guerra i l'odi a l'enemic és el pa de cada dia dels estats en conflicte, al Japó ho tenien clar.

Els més afortunats podien jugar amb jocs com aquest de cartes, que encara es juga avui en dia, als meus fills els agrada molt.

La canalla va ser evacuada en cases d'acolliment als pobles petits, molt quan van tornar es van trobar que no tenien ni família ni casa, el pare mort a la guerra i la mare en un bombardeig.

Des de la restauració Meiji el Japó es va tornar un país molt militaritzat, el monopoli de la violència fins ara en mans dels samurais es va democratitzar, els uniformes escolars de l'època ( alguns encara ) eren un reflex del gust del la societat japonesa per l'estètica militar.

 Els jocs improvitzats també tenien temàtica militar.

I els còmics, aquest es Norakuro, un gos que lluitava amb l'exèrcit d'ocupació contra xinesos i coreans.

 Un tanc-guardiola de cartró pintat.

 Cupons de guerra, després d'anys de conflicte bèŀlic al Japó va començar a faltar de tot. 

 El govern es va començar a empenyorar venen bons de guerra.

Bitllets de 10 cèntims de ien, la meva mà com escala, no hi havia prou metall per fer-ne modernes i tampoc massa paper.

Bitllets de les zones ocupades per l'Imperi Japonès.

Un bitllet de les Índies Orientals Holandeses ocupades pel Japó.

Revistes heròiques del procés de la guerra.

Amb aquestes revistes es pretenia fer propaganda de les victòries de l'exèrcit japonès a les zones ocupades de la Xina, o el Pacífic Sud. 

A l'esquerra una bandera signada pels amics, família i el veïns del recluta per animar-lo. A la dreta una revista de propaganda militar.

Un detall dels farcells signats que usaven els soldats japonesos.

Una instaŀlació que il·lustra un refugi improvitzat a les ciutats.

A part de l'exposició de la Gran Guerra, s'exposava temporalment una coŀlecció de dibuixos fets per canalla que viu en zones de conflicte bèŀlic.



I per últim maquetes de mines anti-personals, la seva mida i forma ha fet que molts nens es creguin que són joguines.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Has vist The Pacific? La sèrie mostra les batalles en el pacífic de la segona guerra mundial i es veu com lluitaven els japonesos (malament, es clar, per alguna cosa la sèrie es americana)

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

pons007
No, no l'he vist. La veritat és que els japonesos es van comportar com un exèrcit d'ocupació, i van fer autèntiques barbaritats.