Vaig estar treballant durant les vacances de la Silver Week per poder fer festa els dies 23, 24 i 25.
I per què? Doncs perquè durant aquests dies s'hi va instal·lar l'urna a l'ambaixada espanyola per qui volgués votar presencialment i jo em vaig presentar voluntari a fer de representant de junts pel Sí. Gràcies a les bones arts de la persona encarregada del vot exterior de JxSí vaig aconseguir l'acreditació per poder observar el bon funcionament de les votacions.
M'hi he estat de 9h a 17:30h davant l'estorament dels funcionaris que se'n feien creus. Se'n feien creus a Tòquio, però també a Manila, Sydney Qatar, Mèxic DF, NYC, Viena Brussel·les, Andorra, Chicago, Hamburg, Londres, Lió, Sao Paulo, al EAU, Washington DC, etc...
Se'n feien i se'n fan creus perquè, no se'ls va passar pel cap mai que hi hagués gent capaç de sacrificar el seu temps, les seves vacances, per assegurar-se que tots els vots dels catalans, del sentit que fossin arribessin correctament, no hi ha cap país capaç de mobilitzar la gent com ho hem fet nosaltres, i sempre amb un somriure, malgrat les adversitats.
Vaig poder parlar amistosament amb el guàrdia de seguretat, un senyor gran, japonès, la seva filla havia estat un any treballant i estudiant a Barcelona, em va preguntar qui m'havia enviat, quina era la meva feina, i jo li vaig dir que era voluntari, renoi, la seva reacció va ser increïble, em va mostrar el seu respecte com només ho saben fer al Japó, em va fer una reverència i em va felicitat i agraïr la feina amb gran cordialitat.
Durants aquests dies, als consolats espanyols del món, hi ha hagut experiències de tots tipus, les he pogut anar sabent gràcies al Grup de Whatsapp dels reperentants de JxSí. No em puc queixar del tracte de l'ambaixada, van fer estrictament el que la llei els obligava, ni més ni menys, tot i que el funcionari encarregat de l'urna em va renonèixer en el darrer moment que després de passar 8h a l'ambaixada no m'havien ofert ni un cafè ( i jo prodria afegir, ni aigua, ni si necessitava anar al lavabo ). Només divendres aquest funcionari, correctíssim, es va interessar per si no anava a dinar.
"Tu no te vas a comer?" Em va dir. El divendres vaig fer intensiva perquè es tancava a les 15h i no volia ausentar-se si venia algú aprofitant l'hora de dinar.
Recordo que durant el 9N l'oficina d'ACCIÓ de la Generalitat ens va habilitar una sala amb aigua, te i una cafetera, a més de pastes de te i caramels, però entenc que pels treballadors consulars ja els va ser prou difícil tenir-me allí i els ho agraeixo.
Es van apuntar quan sortia i quan entrava i ho van fer constar en acte, fins hi tot dijous que vaig fer dues hores de festa, quan vaig tornar em va dir:
"has estado dos horas fuera, me voy a chivar". No entenen res, jo ho havia avisat per FB als Catalans de Tokyo. Ho va dir com si estigués cobrant per ser allí, i potser és el que es pensava, no entenen res.
Un senyor madrileny que venia a fer uns tràmits també m'ho va preguntar, em va dir: "a ti quién te paga el viaje y cuanto cobras por estar aquí?"
No senyor, ningú em paga, ans al contrari, m'he pagat els trens i les dietes jo.
Tanmateix, almenys jo vaig tenir un tracte correcte, alguns companys no van tenir tanta sort, a les Filipines per exemple, el nostre representant va haver d'estar-se 11h sense poder fes ús de cap aparell electrònic, per les estrictes mesures de seguretat.
A Brussel·les un representant va explicar que malgrat que tots els procediments per votar eren correctes, a la fi no ho va poder fer, i de seguida va sortir un moviment de gent que li va pagar el viatge per dur-lo a Catalunya per que pogués fer-ho.
A Viena, va ser esperpèntic, un funcionari va amenaçar a la nostra representant, una noia jove amb la guerra i els tancs aprofitant que estava sol amb ella, i aquesta va marxar plorant de l'ambaixada, incapaç d'escriure, pel culpa del xoc, ens va fer arribar un missatge de veu amb on entre plors i veu trencada ens explicava l'incident. Tanmateix l'endemà, quan es va refer, hi va tornar.
El divendres una mica abans de tancar l'urna em van preguntar: I si perdeu què? Ho deixareu córrer?
I jo els vaig contestar: És que els nostres avis van deixar de lluitar per la llibertat, malgrat la derrota, des de l'exili o durant la dictadura. Això no s'acaba, tard o d'hora guanyarem!
Es pensen que Mas ha organitzat ell sol aquest moviment, que rebem ordres i que són titelles de les classes polítiques, no han entès res.
Nosaltres som la força que mou aquest país, nosaltres som el vent que nou aquest vaixell.
NOSALTRES SOM EL VENT!
