dilluns, d’octubre 05, 2015

El Shichi-Go-San d'en Miró

Si visiteu els santuaris xintoistes del Japó durant aquesta època us hi trobareu moltes famílies amb canalla vestida amb kimonos de colors, estan celebrant el Shichi-Go-San ( 七五三 ).
Shichi-Go-San és una cerimònia que es diu que es va originar en el Període Heian ( 794 -1185 ) entre els nobles de la cort, i celebrava el pas dels seus fills per diferents etapes de la infància. Les edats de 3, 5 i 7 són consistents amb la numerologia d'Àsia Oriental, que afirma que els números imparells són afortunats.
Amb el temps, aquesta tradició va passar a la classe Samurai que hi va afegir un seguit de rituals. Els  nens que fins a l'edat de tres anys es requeria, per costum, d'anar amb els caps rapats se'ls permet fer créixer els cabells. Els nens de cinc anys d'edat podien utilitzar Katana per primera vegada, mentre que les nenes de set anys d'edat substitueixen les cordes simples que usaven per lligar el seu kimono amb un Obi, una faixa de seda molt elaborada i lligada a l'esquena amb un llaç.
Durant el Període Meiji (868 - 1912 ) amb l'abolició de les castes es va adoptar entre les classes populars, i inclòs el ritual modern de visitar un santuari per expulsar els mals esperits i el desig d'una vida llarga i saludable.

El Shichi-Go-San per les noies es celebra dues vegades, al 3 i als 7 anys, mentre que pels nois és només als 5 anys. 

Durant aquests anys, molts dels qui seguiu aquest blog haureu vist els Shichi-Go-San ( 3, 7 ) de la Shikibu, la nostra filla gran, enguany li ha tocat el torn al patufet. 













9 comentaris:

XeXu ha dit...

Ja és tot un homenet! M'encanta que seguiu totes les tradicions d'allà, no sé si és obligatori o si cadascú fa el que vol, però per nosaltres que estem a l'altra banda del món, tot plegat és molt curiós.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

XeXu
No és clar que no és olbigatori, al Japó hi ha llibertat de culte. Tot hi que la figura de l'Emperador sí que va lligada a la religió Xinto, ja no és divina.
El que passa és que la canalla s'ho passa d'allò més bé i la majoria de gent ho fa per gust.

pons007 ha dit...

La “gent normal” normal del Japó també fan tots aquests xous o només es cosa teva que com a japonès importat que ets tens ganes de provar totes les tradicions? Quin percentatge de les famílies fan tot això realment?

Ana Maria Lopez sadako ha dit...

El patufet està tan guapo que sembla un petit príncep de conte. Fotos molt xules Isaac, gracies per deixar-nos viure una miqueta totes aquestes experiències.

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

pons007
Home, percentatges no te'n sabia dir només que tothom que conec ho ha fet i parlo de japonesos no d'estrangers. L'únic que no ho ha fet és el meu company coreà que és cristià practicant.
Pensa que es tracta més d'una celebració amb família que d'un acte religiós.

Sadako-san
És un plaer, m'agrada "fardar" de fills (^_^)

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

pons007
M'havia oblidat respodre't a la pregunta si com estranger volia porvar les tradicions.
Haig de reconèixer que em mou la curiositat i m'agrada conèixer la cultura del país que m'ha adoptat. M'agrada veure els meus fills vestits en kimono en un entorn tradicional. Però crec que també cal educar-los en el context del país on han nascut, seguir les tradicions culturals de la seva mare i aquestes cerimònies són una manera d'integrar-nos millor.

Assumpta ha dit...

Què guapo que està!! I què content que se'l veu! :-))

He clicat per veure la foto de la Shikibu amb tres anyets hehehe... quina gràcia m'ha fet veure-la tan petitona, ara que ja és una senyoreta preciosa!

Per cert, et felicito per haver-te retallat la barba... No m'agraden aquestes barbes que estan de moda :-P

Isaac Zamora i Sitjà ha dit...

Assumpta

Merci! La veritat és que no puc ser més feliç, cada cop que me'ls miro penso la sort que tinc.

Ha,ha, ha! A l'Aya tampoc li agrada la barba, per això vaig haver de retallar-me la.

Laura ha dit...

Que guapo que està en Miró (i gran, feia temps que no et visitava) i com li llueix aquest quimono tan xulo que duu!!