Tòquio des del cel_2

Com ja us vaig avançar el meu amic Albert va inaugurar la seva primera exposició en solitari a Tòquio.
Per aquesta ocasió el meu amic va realitzar quadres d'un format més petit dels que acostuma a fer, ja que al Japó els espais són més reduïts. Les obres són vistes aèries del la capital del Japó i de la capital de Catalunya.

Les diferències entre les galeries d'art de Tòquio i les de Barcelona són grans, primer perquè el mercat japonès és molt reduït o inexistent. A Barcelona, els galeristes disposen d'una cartera de clients o contactes, a Tòquio no, les galeries són bàsicament locals que els artistes lloguen per exposar-hi els seus treballs. El negoci no és el de vendre quadres sinó de llogar l'espai, per això ens podem trobar amb molts galeristes que no tinguin ni idea d'art ni falta que els fa, al contrari de Barcelona on les galeries disposen de gent molt ben preparada, com per exemple l'equip d'en Jordi Barnadas.
A Tòquio l'artista ha de ser present durant els dies que dura l'exposició, ja que és ell qui farà els tractes amb els clients. Jo, personalment, prefereixo que gent especialitzada s'ocupi d'aquesta tasca.
Per altra banda, si al Japó disposes de contactes suficients, la idea de llogar un local tampoc està malament, ja que tots els beneficis de la venda de les peces són per l'artista, això sí, els preus dels lloguers no són barats, o sigui que per que et surti a compte n'has de vendre uns quants.

Una mica de "pica-pica" gens habitual en les inauguracions al Japó, a l'esquerra un japonès, amb cara d'avorrit, que es diu Murakami Takahiro, un pintor molt bo amic de l'Aya que ha viscut 10 anys a Barcelona. És molt bon jan, però tranquil com ell sol, una mica "amontillat".

La noia amb qui parlo, estudiava a la mateixa escola de japonès que nosaltres, un altre catalana al Japó, a la següent imatge comparteixo plano amb ella i el seu marit, que per cert es van casar a Badalona al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, curiós, no?

El títol del quadre és Braus, l'Albert em va dir:-"al costat d'aquest quadre et fas la foto?"-Bé, tant és, un bon quadre del futur museu del Gremi de Pastissers de Catalunya...A part d'això el trobo un títol molt encertat ja que després de fer la foto una senyora s'hi va acostar i es va estranyar molt d'aquest títol, -"Braus?" què vol dir?- Toros en català, senyora, és la llengua que es parla al meu país...I és que l'Albert no fa res sense sentit.


Bé, l'Albert torna a Barcelona aquest juliol i ja prepara la seva propera exposició a la Sala Parés del carrer Petritxol, serà una bona oportunitat per tornar a gaudir de les seves obres.